01.08.2012 - 06:00
El meu alè s’abat i s’encofurna
quan sotja en cec crepuscle un tort tenaç
que em nega llums de pàtina diürna
i em reviscola als marges del meu jaç
amb llàgrimes roents d’enyor, amb una
mitja rialla freda del dimoni
que em llença amb l’aigua avall per la comuna.
Josep Pedrals, ‘El romanço d’Anna Tirant’ (laBreu, col·lecció Alabatre)
El meu alè s’abat i s’encofurna
quan sotja en cec crepuscle un tort tenaç
que em nega llums de pàtina diürna
i em reviscola als marges del meu jaç
amb llàgrimes roents d’enyor, amb una
mitja rialla freda del dimoni
que em llença amb l’aigua avall per la comuna.
Fotut, en l’amargor em sóc testimoni
fins que amb la nova albada salto l’urna
d’aquesta meva cendra i mort fugaç,
i faig un crit sincer, perquè ressoni
fins alguna altra nit per ser capaç
d’amar el propòsit de voler la lluna
quan sotgi en cec crepuscle un tort tenaç.
Josep Pedrals, ‘El romanço d’Anna Tirant’ (laBreu, col·lecció Alabatre)