05.07.2012 - 06:00
El col·lectiu Al carrer celebra 13 anys de vida. Per commemorar-ho, Núvol dedica un especial a aquesta comunitat amb articles de Joan Tharrats, Josep M. Fonalleras, Jaume Subirana i una entrevista que Bernat Puigtobella fa al fundador de la iniciativa, Enric Gomà. Avui ja són més de 600 els informants que regularment aporten informacions sentides en diversos indrets del país.
Al carrer és un filtre molt especial que et permet veure el país d’una altra manera. Quina visió t’ha donat del país on vivim? En altres paraules, si fossis un català instal·lat a Melbourne i Al carrer fos l’únic que t’arribés de Catalunya, quina impressió et deixaria?
Els informants, que en són 620 actualment, em diuen que els alcarrers són, molt sovint, en castellà, i aquesta és la realitat del país. Al carrer, a la via pública, el castellà hi domina. Diguin el que diguin els estudis sociolingüístics. El català és una llengua escanyada, que es va acostant a la situació de la Catalunya francesa o del País Valencià. Ara bé, amb una particularitat: el català és la llengua dels nens i dels vells. Els nens parlen en català i quan arriben a l’adolescència el castellà irromp amb força i el desbanca. Després desapareix per sempre més i se sent, només, en alguna sessió del Parlament de Catalunya, en alguna parada del mercat, en alguna font del Montseny.
Llegiu l’entrevista completa a Núvol.
