Notícies

Dimecres  20.06.2012  11:49

Kilian Jornet dedica una carta de comiat a Brosse, mort al Mont Blanc

El corredor català no ha decidit encara si continuarà el projecte Summits of my life

Men?ame
 

'La muntanya no és justa ni injusta; és perillosa', diu Kilian Jornet, parafrasejant l'alpinista Reinhold Messner, en la carta de comiat (en francès) que ha publicat avui, dedicada al seu company Stéphane Brosse. L'esquiador francès va perdre la vida mentre feia, amb Jornet, la travessia del Mont Blanc, el primer dels desafiaments que el corredor català s'havia imposat en el projecte Summits of my life.

Aquesta és la traducció al català de la carta íntegra de Jornet dedicada a Brosse:

'Adéu, Steph'

'Recordo aquella llibreta amb la teva foto, a les classes de l'institut. Recordo buscant-te tímidament per demanar-te una foto en els grans campionats. Recordo les teves paraules, sempre amables per als corredors joves com jo. Recordo la teva facilitat per als descensos, sempre fàcil en tota mena de neus. Recordo la teva seguretat, el teu pas fàcil en els moments més difícils. Recordo el teu somriure, quan eres a la muntanya.

Vaig aprendre amb tu a sentir la muntanya, a més de la tècnica. Vaig aprendre amb tu a viure amb passió les nostres passions, en l'esforç, en la muntanya, i en l'amistat i la família. Vaig aprendre amb tu que les victòries no són en les jornades, sinó en els nostres ulls i en els dels qui estimem. Vaig aprendre amb tu el valor de la vida, per viure i perseguir els nostres somnis.

Et coneixien com 'el Boss', el millor competidor en la història de l'esquí de muntanya, en què la teva participació ha estat sinònim de victòria. T'he apreciat com qui estima el seu esport i transmet aquests coneixements i valors als joves, més que no pas com qui vol brillar sol. T'he estimat pel teu amor a la vida, a la gent que tens a prop, per la teva senzillesa i la teva veritat

Em sento orgullós d'haver compartit moments amb tu, d'haver conegut la persona increïble que hi havia al darrere d'un enorme campió.

Quan sortíem a la muntanya era impossible pensar que passés res de dolent. El teu pas segur m'inspirava confiança i seguretat. Al teu costat ens sentíem serens.

Eres massa fort per la muntanya, Stéphane. T'he vist per vessants impossibles a gran velocitat, saltar enormes cornises sense tremolar, girar per neus inesquiables… Com va dir Messner: 'La muntanya no és justa ni injusta; és perillosa.' Te n'has anat massa aviat, Stéphane.

Te n'has anat tal com vas viure, amb un somriure, amb amabilitat, sense fer soroll i, no obstant això, ben amunt. Sense dolor, caient com un arbre que cau dolçament.

Adéu, Stef. Sempre restaràs al nostre cor.'

Ara per ara no queda clar encara si Jornet continuarà el projecte Summits of my life. De moment ha anul·lat la participació aquest cap de setmana en la cursa Western States 100.

Men?ame