24.06.2012 - 06:00
Picurt, la mostra de cinema de muntanya del Pirineu durarà del 26 de juny al 30. Per sisena vegada es desenvoluparà a Artedó, un poblet de l’Alt Urgell. Montse Guiu, la directora, confessa que aquests sis anys han passat molt de pressa i es se sent orgullosa de les noves sinergies que fan que la mostra creixi i sigui cada dia més viva. En parla en aquesta entrevista amb VilaWeb.
—Què fa néixer la mostra?
—Un grup d’inquiets vam decidir explicar les nostres històries utilitzant la imatge com a element de diàleg. Així, vam començar amb produccions pròpies que, un cop fetes, havien de ser visualitzades en un marc autèntic com era Artedó i en companyia d’altres obres que tinguessin el mateix llenguatge. Vam trobar moltes ànimes bessones.
—Què hi veieu, quan mireu les convocatòries?
—Moltíssima feina, una mica d’inconsciència, però sobretot molta força i ganes de tirar endavant un projecte que ningú creia possible.
—Què aporta de nou aquesta?
—Més solidesa i maduresa, unes línies més clares del què es busca i d’on es vol anar. Enguany es presenten 52 pel·lícules entre llarg, mig i curtmetratges. En comparació amb anys anteriors, en aquesta edició hi ha molts més films de producció pirinenca. Aquest fet és molt important, perquè cada vegada s’escolten més les nostres veus i tenen més presència als mitjans de comunicació. També estrenem un nou espai de projeccions: el fantàstic Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell.
—L’aspiració és de ser el festival audiovisual de muntanya de tot el Pirineu?
—Nosaltres ens definim com a mostra i no com a festival, perquè no som competitius. Anem fent camí, però hem trobat altres actius al Pirineu que s’han sumat i amb els quals estem anant de la mà, com ara ‘Pirineos Vivos’. L’objectiu és intercanviar, sumar i nodrir-nos els uns als altres.
—Quina repercussió té Picurt dellà el Pirineu
—Fora del Pirineu coneixen més les nostres produccions, perquè hem estat presents en festivals de cinema de muntanya de quinze països, en els quals hem obtingut premis tan estatals com europeus. Les nostres històries interessen, i això és l’important.
—Enguany presenteu un nou treball de producció pròpia, amb un format molt de reportatge, com l’any passat. Tendiu a una especialització en aquest gènere audiovisual?
—No necessàriament. Estem utilitzant documentals d’antropologia social, perquè són veus que han de ser escoltades com a realitats socials del nostre entorn, plenes de saviesa i de cultura profunda de la nostra societat, de la gent que habitem el Pirineu. Tenen un gran valor sociocultural per a nosaltres i per a les generacions futures.
—Cal aquest gènere al Pirineu?
—Al Pirineu li calen tot tipus de gèneres, des del documental a la ficció. El què importa és que es faci producció des de l’àmbit de la nostra cultura. Qualsevol guió és benvingut si transmet l’herència del coneixement dels avantpassats, que és en definitiva l’essència de la nostra identitat. En aquest sentit, el cinema és un conductor ideològic importantíssim. Explicant les nostres històries i el nostre imaginari, reforcem la nostra identitat i ajudem a la cohesió social. Elements tan necessaris per tirar endavant en una societat en què la globalització ha afeblit l’ésser humà.
—Heu de reafirmar-vos, doncs?
—No hem de reafirmar-nos davant de ningú, simplement creure’ns el què som i assumir-ho amb orgull. Avui dia, ser pirinenc és un valor afegit.
—Parleu d’una cultura pirinenca transversal, però és que hi ha consciència pirinenca?
—La consciència pirinenca no existeix, la cultura pirinenca sí. Aquesta cultura existeix al llarg de tot el Pirineu, perquè els habitants de les muntanyes, lluny de les diferències lingüístiques, tenen uns trets característics comuns que els uneix.
—Què hi trobarà, qui no hagi assistit mai a Picurt?
—Pel·lícules fantàstiques que no tindrà ocasió de veure. Films amb contingut, que el faran viatjar a llocs increïbles, amb formes de vida i de sentir diferents. Tastar la meravellosa bruneta dels Pirineus i poder escoltar les declaracions poètiques de la veu dels seus autors, mentre es contempla la bellesa natural del paisatge. Una experiència màgica.
