31.05.2012 - 06:00
Clàssics de la literatura universal, escrits entre el segle XVI fins a pincipis del segle XX, que no tinguin traducció encara en català. Aquesta és la intenció de la nova col·lecció d’Edicions de 1984, La Clàssica, que ha presentat el seu editor, Josep Cots. La col·lecció comença amb un llibre de pes, ‘la terra’ d’Émile Zola. I ja s’han anunciat els propers autors: E.T.A. Hoffmann, Giordano Bruno i Honoré de Balzac.
‘La nostra voluntat no és espigolar les obres més significatives dels grans novel·listes d’aquesta època, sinó fer una política d’autor. De manera que si fem Balzac, farem molt Balzac, i el mateix diem de Fontane, Zola i tants d’altres que s’aniran incorporant a la col·lecció’, explica Cots, que calcula que editarà quatre o cinc títols l’any. També cita altres noms: Chateaubrian, Michelet, Hawthorne, Henry James, George Eliot, Raimon Casellas, Dolors Monserdà, Pin i Soler…
Continua l’editor: ‘No cal dir que no posem cap limitació de gènere en la nostra oferta, ben al contrari, ens interessa donar a conèixer els diferents períodes, autors i gèneres, i com s’han influenciat mútuament en aquest període de formació de la novel·la.’
La primera obra de la col·lecció és d’Émile Zola (París, 1840-1902), ‘La terra’, en una traducció d’Anna-Maria Corredor. Edicions de 1984 ja té dos llibres de Zola publicats a la col·lecció Mirmanda: ‘Thérèse Raquin’ i ‘El Carnatge’. Segons Cots, quan s’esgotin aquestes edicions es reeditaran ja a La Clàssica. I el mateix passarà amb d’altres autors.
Segons que ha escrit Josep Cots: ‘«La terra» forma part del cicle narratiu dels Rougon-Macquart. És el quinzè volum d’un conjunt de vint novel·les amb les quals Zola penetra en el fangar de les passions més baixes. Zola no feia concessions. Acusat de morbositat pels seus conciutadans, es mantenia fidel a la idea de reproduir objectivament la realitat sense transcendències. Volia fer arribar al públic un document humà que indagués les lleis que regeixen el comportament dels homes.’
‘La història se situa a Rognes (Romilly-sur-Aigre), a la Beauce. El vell Louis Fouan, l’avi Fouan, té setanta anys i decideix repartir els seus béns entre els tres fills. A canvi l’han de mantenir i passar-li cadascú una renda mensual. Durant un període de deu anys, veiem com transcorre la vida d’aquesta família: pares, fills, oncles, nebots i néts envoltats de personatges ignorants, bergants, borratxos… giren entorn de la terra, de les seves collites, de les sequeres, de la fam i la misèria vinguda de cop per una mala anyada.’
