23.05.2012 - 06:00
Acaba de sortir el número 61 de la revista digital de cultura Paper de Vidre (n’hi ha versió en .pdf), que acaba de fer deu anys. A la portada, hi trobem uns mots encreuats de Pau Vidal; al pròleg, dotze autors hi construeixen un ‘cadàver exquisit‘ a la manera dels surrealistes; els impulsors de la revista, Anna Costa i Guillem Miralles, responen les preguntes de set entrevistats, a la secció de l’Entrevista.
Resumint, hi ha cinquanta-un col·laboradors, entre els quals Miquel Adam, Teresa Amat, Carles Hac Mor, Jordi Lara, Carles Miró, Lluís Muntada, Víctor Nubla, Manel Ollé, Vicenç Pagès Jordà, Jordi Puntí, Martí Sales, Màrius Serra, Joan Todó, Tina Vallès, Pau Vidal…
L’escriptor Francesc Serés demana als fundadors i editors de la revista, Anna Costa i Guillem Miralles: ‘Després d’aquests deu anys, què us ha sorprès més?’ La resposta és un bon resum dels mèrits i de les peripècies d’aquests primers deu anys de Paper de vidre:
‘Sense cap mena de dubte, el que més ens ha sorprès i satisfet són les moltes complicitats produïdes sense que haguem forçat res. Tot s’ha esdevingut amb naturalitat, guiats per l’atzar (‘az-zahr’, ètim àrab de ‘atzar’, diu Pau Riba a ‘Al·lolàlia’, significa ‘dau’). I aquesta sintonia, l’hem trobada tant amb escriptors o artistes consolidats com amb gent que, igual que nosaltres, començava a remenar la cua en aquest món de les lletres als marges o iniciava algun projecte personal.’
‘En el primer número, s’hi incloïen, sobretot, textos de gent de Terrassa, d’on som nosaltres, i un pròleg de Màrius Serra. Ràpidament vam trencar el tel de ceba d’aquest primer cercle i va començar a entrar-hi més gent, amb què es va evitar el perill de convertir-nos en una proposta endogàmica. Això es va produir, en bona part, gràcies a la facilitat de propagació de tota proposta a internet, oimés tenint en compte que fa deu anys tot el que s’abocava a la xarxa semblava tenir un caràcter innovador pel sol fet de ser-hi.’
‘Ens vam conèixer amb la gent que freqüentava el dimecres el bar Horiginal, per exemple, i especialment: l’Ester Andorrà –que impulsava Labreu Edicions, amb qui vam editar el primer llibre–, el Pedrals, el Ferran Garcia, el Miquel Adam, el Joan Todó, el Roger Puig –que ja ens coneixia, que és terrassenc– i la revista va començar a consolidar-se. A més, gairebé tots els escriptors o artistes consolidats a qui ens acostàvem ens rebien amb els braços oberts, ens ajudaven i animaven, i hi sintonitzàvem ràpidament.’
‘Al mateix temps que començava el Paper de vidre, esclatava el món dels blocs. I per afinitat personal, va començar a formar-se una mena de consell assessor informal i virtual de la revista que encara ara es manté, format per tres grans referents de la blocosfera independent catalana d’aquell temps: la Teresa Amat, el Carles Miró i la Tina Vallès.’
‘I la revista, als quatre anys de vida, després d’un creixement ininterromput, va viure moments d’incertesa perquè els qui la vam endegar vivíem un altre creixement, el familiar. I va ser llavors que, com àngels caiguts del cel, la Tina Vallès i el Xavi Simó, es van oferir a col·laborar amb nosaltres, com a coeditors de la revista. Van ser dos anys de col·laboració intensa en què vam renovar la pàgina web, vam començar a fer especials temàtics, ens vam obrir encara més i vam fer entrevistes que ens havien de marcar els anys següents.’
