17.05.2012 - 18:00
No deixa de ser curiós que el concepte de «comunicar aptesa o ensenyar» es resolgui de forma tan contraposada en català i en castellà. Efectivament, en català diem «ensinistrar» d’allò mateix que en castellà diuen «adiestrar». «Ensinistrar», ve de la paraula llatina «sinistra» que vol dir «esquerra», mentre que «adiestrar» ve de la paraula, també llatina, «dextra» que vol dir «dreta». És a dir, el català «guanya habilitat» quan aprèn a fer anar l’esquerra, mentre que el castellà guanya aptesa quan aprèn a fer anar la dreta. Curiós. Però curiós… i prou?
No em consta que aquest àmbit de les ciències humanes que coneixem amb la denominació de «psicologia lingüística», tingui un abast que vagi més enllà de l’«usuari» lingüístic aïllat. Per dir-ho amb unes altres paraules: la psicologia lingüística no estudia la «psicologia de la parla», sinó la «psicologia del parlant». Per tant m’arriscaria a dir que avui per avui no existeix cap branca científica que estudiï la psicologia de les llengües com a tal. I suposo que deu ser encara menys probable que existeixi una psicoanàlisi de la llengua. Per això em plau de proposar la següent teoria com a primera pedra d’una possible «psicologia lingüística». Ves a saber!
