03.05.2012 - 06:00
Si revisem la filmografia d’Icíar Bollaín ens adonarem que existeix una evolució profunda i singular entre els personatges que configuraven la seua obra inicial i els que incorporen els actors actuals. Del seu cinema de preocupacions socials, ancorat en un cert realisme fílmic i vinculat a autors com Benito Zambrano o Fernando León de Aranoa, poc en queda en l’actualitat. Tot i que l’essència de la qüestió social encara es puga trobar en les seues pel·lícules, els personatges entranyables i versemblants, i moltes vegades emotius, han donat pas a d’altres d’incatalogables i amb arcs dramàtics grandiloqüents, de major dificultat per conciliar amb l’espectador.
En aquest film, el personatge que encarna Verónica Echegui ha de recórrer un camí dificultós, un viatge interior complex, tan immens que resulta pràcticament inassolible, tan eteri i volàtil en la seua profunditat, desmesura que, en certs moments, posa en entredit els postulats narratius sobre els que s’assenta aquesta ‘rara avis’ fílmica, tant en la filmografia de la Bollaín com en l’estatal.
La cinta està basada en uns fets reals, en la vida d’una mestra catalana, Laia Vidal, que va viatjar al Nepal a través d’un projecte pedagògic i va acabar creant la seua pròpia escola per als més desafavorits d’aquella terra asiàtica, empresa que va iniciar quan es va topar de nassos amb la realitat d’una societat dominada per principis clarament discriminatoris, tant contra la dona com contra les classes més miserables. La realitat d’un país oblidat del món, que reclama ajuda desesperadament del primer món i després aplica la major de les tiranies discriminatòries contra les classes més abandonades de la seu propi teixit social.
A partir d’aquesta vivència personal, Icíar Bollaín reescriu la història d’aquesta dona que va deixar família, amics i faena a Catalunya i es va capbussar en el món desconegut a les faldes de l’Himàlaia, desviant-se en alguns punts de la realitat viscuda per Laia Vidal, i no relatant punt per punt els esdeveniments viscuts per aquesta mestra sinó prenent un altre carril per endinsar-se en la ficció dins del cosmos nepalí.
En el film, el somni i l’esforç incansable de la protagonista de construir una escola per als escalons més baixos de la societat, on puguen aprendre i saber que poden arribar a ser lliures, es veu constantment truncat pels estaments polítics d’aquella societat ancorada en temps pretèrits, per grups socials poderosos i per les pròpies inèrcies d’una societat corrupta que no sols no vol que alguns no aprenguen, sinó que no tenen cap recança a permetre que aquests nanos caiguen en les xarxes de la prostitució. Condicionants que fan que la cinta transite per viaranys de drama i plors, i on hi ha pocs instants per a l’assossegament. Salvant les distàncies de tota mena que ens separen d’aquella societat asiàtica, quan un país impedeix el lliure accés a l’educació de tots els seus habitants, ja sabem què passa… i quan s’esforça per fer que l’escola pública se’n vaja a fer punyetes la tragèdia està servida i l’abisme que separa unes classes socials d’altres es fa descomunal, molt major del que ens puga separar d’una societat com la nepalí.
