25.04.2012 - 06:00
Ferran Palau debuta en solitari amb el disc “L’aigua del rierol” (Amniòtic, 2012), esbós de sentiments i emocions del músic de Collbató. Deu talls suggeridors com murmuris a cau d’orella, que dansen entre la senzillesa formal de la seva guitarra acústica i la riquesa d’uns arranjaments superbs produïts per en Jordi Matas, col·laborador habitual dels seus treballs.
Com neix la necessitat de publicar un disc en solitari?
Tenia algunes cançons que no havien entrat en cap disc d’Anímic i volia gravar-les. Vaig compondre’n algunes més per completar el disc.
Què diferencia les cançons de Ferran Palau en solitari, del Ferran Palau d’Anímic?
Potser són cançons més íntimes i personals, la majoria inspirades en la meva família. Per això tenia més lògica firmar-les amb el meu nom.
Sent unes cançons més pròpies, més íntimes, fa més por enfrontar-se als sentiments i despullar-se davant l’oient?
No. De fet, parlar de sentiments és el que faig sempre. Ja m’he acostumat a deixar-me veure una mica per dins. Sóc un stripper de les emocions.
Llegiu l’entrevista completa aquí.
