‘L’Angelo no recuperarà l’ull, però volem que demanin perdó’

  • Cristina Francés explica com el seu company va rebre un impacte d'una pilota de goma que li ha fet perdre la visió

VilaWeb
Redacció
05.04.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘No ens hauríem pensat mai que ens passaria això, perquè érem allà manifestant-nos pacíficament. Però ens ha tocat, així que ara només ens toca lluitar perquè no torni a passar’, diu a VilaWeb Cristina Francés, companya d’Angelo Cilia, ferit a l’ull per una pilota de goma durant la manifestació del 29 de març. Cilia no recuperarà la visió i ara continua el tractament a casa per mirar de salvar el globus ocular.

Cristina Francés explica així els fets: ‘Baixàvem pel passeig de Gràcia, on la manifestació havia començat a les sis, acompanyats de camions amb música. Realment semblava una festa, i pensàvem que a la plaça de Catalunya hi hauria preparat un escenari i es farien discursos. No sabíem que hi passava tot allò que aleshores hi passava. Érem a la banda esquerra de passeig de Gràcia, i quan vam arribar a la cantonada amb El Corte Inglés vam trobar que la policia disparava cap a la dreta, que és des d’on tiraven pedres. Ens van empènyer cap a l’altra banda. Ens ho miràvem arraulits a la paret, però aleshores van aparèixer quatre o cinc furgons més, que de poc no aixafen algú, van baixar els policies amb les pistoles i van començar a disparar indiscriminadament. No fèiem res, i la gent que era al nostre costat tampoc, érem gent pacífica. Hi havia gent gran, nens, fotògrafs… Estàvem totalment desconcertats. La policia havia sortit dels furgons amb una adrenalina… i es van posar a disparar sense motiu. Va ser quan una pilota va anar a parar a l’ull de l’Angelo. No fèiem res. Allà on érem ningú no tirava pedres. Vam arribar-hi, ens vam trobar aquesta situació i no vam tenir temps ni de sortir corrents. Va passar el que va passar, i ara som aquí. Volem que es faci justícia. Ens manifestàvem de manera pacífica. Tots tenim el dret de manifestar-nos pacíficament. Vaja, em sembla. No veig lògic el que va passar, i tinc molta ràbia dintre meu.’

Angelo Cilia, italià de vint-i-sis anys, en fa tres que viu a Barcelona. Ara ja és a casa, després d’aquests dies a l’hospital. Ara ha de prendre medicació i unes gotes perquè l’ull no s’infecti. Ha perdut la còrnia i la retina, només li resta el globus ocular, que ara miren de salvar. La seva companya creu que seria un miracle que pogués recuperar la visió: ‘Hi ha una part que no es pot reconstruir. Diuen que amb l’impacte va sortir tot disparat i només han recuperat el globus. A dins, no hi ha res, així que la vista no la podrà recuperar’.

L’Angelo i la Cristina volen fer una denúncia contra els mossos d’esquadra i per això cerquen testimonis i fotografies. ‘No volem que això passi a ningú més, perquè ja són moltes les persones que n’han patit. Ara toca lluitar perquè no torni a passar, perquè no es facin servir aquestes armes i perquè, com a mínim, ens paguin una indemnització. No podrà recuperar mai l’ull, però volem que algú doni la cara i demani perdó’, diu la noia, que insisteix que els ferits per impacte de pilotes de goma demostren que les armes no són les més adequades per a dispersar manifestacions. ‘Ningú no es mereix que li facin això, ni el meu company ni cap de les altres set persones ferides a l’ull pel mateix motiu’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any