Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  28.03.2012  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Jone Goirizelaia: 'Tothom sap que, si Otegi és lliure, pot ser candidat a lehendakari'

Entrevista amb l'advocadessa d'Otegi, que avui sabrà si el Suprem li ratifica la condemna de deu anys de presó pel cas Bateragune

Men?ame
 

La sala de penal del Tribunal Suprem ha començat a decidir avui si ratifica la pena de deu anys de presó que l'Audiència espanyola va imposar a Arnaldo Otegi i als altres condemnats pel cas Bateragune, o si accepta el recurs de la defensa perquè siguin absolts. La fiscalia demana de ratificar la condemna.

L'advocadessa d'Otegi, Jone Goirizelaia, diu en aquesta entrevista de VilaWeb que això demostra la voluntat del govern espanyol d'alentir el procés de pau al País Basc i d'impedir que Otegi pugui presentar-se a les eleccions basques.

—De què depèn que Arnaldo Otegi pugui sortir de la presó?
—De possibilitats reals de sortir-ne, per lògica jurídica i política, ja n'hi havia el juliol de l'any passat, quan es va acabar el judici i s'hauria d'haver dictat una sentència absolutòria. Però, al setembre es va dictar la sentència condemnatòria, una sentència injusta en tots els ordres, que no s'ajusta a dret. Hi ha una fractura total entre allò que ha passat en la política del País Basc i allò que diu la sentència.

—Parleu d'un lògica política perquè sigui absolt.
—Sí, perquè l'absolució també depèn de què vulgui fer el govern de la nació espanyola. I aquí hi ha un factor que són les eleccions autonòmiques; ningú no deixa de veure que, si Arnaldo Otegi és alliberat, pot ser candidat a lehendakari i, en tal cas, pot arrossegar molts vots, fet que pot tenir implicacions en relació amb les majories polítiques i la formació d'un govern autonòmic.

—Voleu dir que el govern espanyol hi posa pals a les rodes?
—S'han de fer passes per avançar, i n'hi ha que tenen uns interessos diferents dels de cercar una solució; una solució en què participi tothom. Aquí caldrà veure quines actituds adopta cadascú. Si es volen alentir les coses, l'actitud és la que ha pres la fiscalia: mantenir la petició de la ratificació de la condemna. Si es volen canviar les coses, s'haurien de prendre unes altres decisions. No té gens de sentit que Otegi i els altres continuïn a la presó. Si Otegi continua a la presó, no podrà participar en les eleccions. I sembla que pesa l'actitud repressiva per part de l'estat.

—Quin paper hauria de fer Otegi en la política del País Basc?
—Ningú no deixa de veure el paper importantíssim que ja va fer perquè s'arribés al moment actual; és molt clar i ho ha reconegut molta gent. Otegi té un carisma i una importància, i que ni l'esquerra abertzale, ni la gent que s'hi ha coalitzat, no hi puguin comptar és un inconvenient important.

—Hi ha molta gent al País Basc que es mobilitza perquè Otegi pugui participar en l'activitat política...
—Sí, i perquè es modifiqui la situació dels presos, per la legalització de Sortu, perquè tothom pugui participar en política en condicions d'igualtat, perquè no hi hagi vencedors ni vençuts… Però hi ha uns partits, com el PP i el PSOE, que fan l'orni, en relació amb aquesta pressió social. Haurien d'estar a l'altura de les circumstàncies. I la judicatura, en aquest procés i en alguns més, hi ha tingut un paper important, a l'hora de mantenir les posicions del poder executiu a cada moment. En aquest sentit, la posició del fiscal és prou clara.

—Quin serà el pròxim pas, si la condemna es ratifica?
—Podrem presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional i més enllà ja no resta sinó el tribunal de justícia de la UE.

Men?ame