05.03.2012 - 12:50
El dibuixant, escriptor, humorista i ninotaire Joaquim Muntañola s’ha mort després d’una vida dedicada a il·lustrar revistes, diaris i publicacions diverses. Es va iniciar en la professió col·laborant amb el Patufet, el Be Negre, el TBO i el Papitu, entre d’altres revistes. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2007 fou guardonat amb el Premi d’Humor Gat Perich a la seva trajectòria com a humorista gràfic.
Va néixer a Barcelona el 9 d’abril de 1914. Als anys trenta, va publicar els primers dibuixos a les revistes Xut!, L’Esquitx, En Patufet, TBO, El Be Negre, Papitu i Lecturas. Després de la guerra va dirigir la revista Atalaya i el 1944 començava una reeixida col·laboració amb El Correo Catalán que es va allargar fins a la dècada de 1980. També va dibuixar a El Mundo Deportivo, Vida Deportiva, Barcelona Deportiva, Dicen, RB, Barça i Lean. El 1955 posà en marxa la revista d’humor Locus i el 1962 s’incorporà a La Vanguardia, on va publicar una vinyeta diària fins a 1984. Ha escrit diverses obres de teatre.
El 2008 va publicar a Angle Editorial ‘La memòria fa pessigolles‘, un recull de vivències i anècdotes. L’autor va escriure en el pròleg: ‘Res millor que fer unes memòries al meu estil i titular-les “La memòria fa pessigolles”, perquè, a mi, la memòria em fa pessigolles. Em pessigolleja la successió de coses que m’han passat al llarg d’aquesta vida, llarga però no feixuga. He conegut molta gent, he vist molts paisatges, he fet força coses, però a part de fabricar una bona família i ninots, em fa il·lusió (és fantàstic tenir il·lusions tan a prop de la centena!) deixar als meus fills, néts i besnéts uns apunts, escrits i gràfics, tractant coses que he viscut, els records de les quals ‘em fan pessigolles’.
