Joana Serrat, a cara descoberta

  • Presenta 'The relief sessions' a l'Espai VilaWeb · És el seu últim disc

VilaWeb

Bel Zaballa i Jordi Carreño

02.03.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La cantant i compositora Joana Serrat se’ns presenta sense maquillatge a ‘The relief sessions’, el seu últim disc, però el primer d’una nova etapa en què s’ha llançat a fer les primeres cançons en català. Serrat, vigatana nascuda el 1983, explica que després dels dos discs publicats sota l’acrònim J. S. T. (‘Liffey’ i ‘Hit the pavement’) ha trobat el seu so amb els músics que ara l’acompanyen. És un so que beu molt del folk nord-americà, però també del pop i del country. Una de les cançons del seu últim disc és ‘Princesa de colors‘, que Serrat i el seu grup interpreten a l’Espai VilaWeb.

‘The relief sessions’ es presenta en doble disc, una cara A i una cara B, cadascuna amb un fil argumental i sonor propis. En total, setze cançons que, lligades per la càlida veu de Serrat, s’avenen amb l’alleujament del títol.

Joana Serrat va estudiar piano clàssic fins als divuit anys. Va començar a cantar el 2007, acompanyant-se amb la guitarra, en alguns locals de Vic. De seguida van venir el primer disc i el segon, però la banda amb què tocava es va dissoldre i ‘va venir una època de no voler-ne saber res’. No va fer cap concert i va passar una època d’introspecció personal. Finalment, el 2009,es va tornar a penjar la guitarra per enregistrar la primera cara d’aquest disc, acompanyada d’Adrià Plana, Marçal Ayats i Toni Serrat.

‘Em sento més identificada amb aquest disc que no amb els anteriors. Això, sumat als primers temes en català que feia, em van decidir a canviar de nom’. De l’acrònim J. S. T. a Joana Serrat. A cara descoberta. La seva incursió en el català ha estat progressiva: va fer una cançó i s’hi va sentir còmoda, i la veu, tan avesada a cantar en anglès, s’hi adequava. En aquest disc hi ha tres cançons en català i diu que ja n’ha escrites unes quantes més.

La llengua anglesa de les seves cançons ve de la música mamada a casa de petita: Neil Young, Van Morrisson, James Taylor que son pare solia escoltar, i sobretot, d’haver-se endinsat en l’obra de Bob Dylan. ‘Aquí se’m va despertar l’interès pel neofolk. Per Bon Iver, per Joanna Newsom. A mi, m’agradaria sonar com ells!’

‘The relief sessions’ ha tingut molt bona acollida de la crítica, i ara el grup espera que aquesta bona acollida es tradueixi en concerts. De moment, actuaran dissabte a l’Euskal Etxea. També tenen previst un concert a Luz de Gas, dins el Festival de Guitarra de Barcelona, el 13 d’abril, i l’endemà a l’Atlàntida de Vic.

Enllaços
Array

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem