29.02.2012 - 22:29
L’obra de teatre que va cimentar la fama de Yasmina Reza (la tantes vegades representada ‘Art’) ja posava de manifest l’estil de l’autora posant en boca dels personatges tot allò que sovint pensa tot el món però que molt poca gent s’atreveix a dir públicament per por a les conseqüències.
El títol original de l’obra de Reza i també del film de Polanski és evidentment explícit: ‘Carnage’, títol que avisa els potencials espectadors que assistirà a una representació sense concessions, sense contemplacions. El mateix director comenta ‘Em vaig divertir molt presenciant l’obra de teatre per primera vegada. Em va semblar una sàtira brillant, i una crítica als valors de la classe mitjana, amb la seua hipocresia i els seus falsos somriures, les actituds políticament correctes i els gestos amables’.
És molta la gent que creu que quan assisteix a un film on tota l’acció es desenvolupa entre quatre parets està mirant ‘teatre filmat’. Que li ho pregunten a Néstor Almendros, que va treballar molt més muntant la il·luminació dels interiors que rodava amb Truffaut que amb el fotogènic film de Terrence Mallick ‘Days of Heaven’, treball pel qual va guanyar un Oscar. A més, Polanski és un mestre de la càmera, els seus muntatges són sempre molt àgils i la càmera sempre mostra sols allò que el director vol mostrar en cada moment, suscitant, en molts casos, més interès sobre allò que s’amaga (fora de camp) que per allò que es mostra.
Ambientada a Brooklyn, la pel·lícula es va rodar a París per raons òbvies que tots els cinèfils ja coneixen, però Polanski s’ha permès ‘airejar’ un poc el film amb dos plans generals fixos del famós parc que hi ha sota l’encara més famós pont de Brooklyn, plans que obren i tanquen la pel·lícula amb els títols de crèdit.
‘Carnage’, que descansa sobre la solidesa dels seus quatre intèrprets, es converteix així en l’estimulant darrer desafiament d’aquest director polonès que porta 50 anys rodant pel·lícules i que pràcticament mai no ha decebut el públic.
