Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  27.01.2012  06:00

Autor/s: M.S.

Sagarra satíric: 'Balada de Fra Rupert'

Montserrat Carulla diu un dels poemes satírics més populars de Josep Maria de Sagarra, el de l'impúdic Fra Rupert

Men?ame
 

Una de les facetes més divertides de la producció sagarriana, la formen els poemes satírics, que li van procurar una bona colla d'enemics. Lluís Permanyer en va recollir molts, però no tots, al volum 'Poemes satírics' (la Campana, 1989). Un dels més reeixits, celebrats i populars és la 'Balada de Fra Rupert' (vídeo), sobre un personatge real i ben representatiu, segons Permanyer.

En la introducció del recull de la poesia satírica Permanyer destaca la dificultat d'un gènere en el qual Sagarra excel·lia: 'És una especialitat no gens fàcil, ja que no n'hi ha prou a gaudir d'una facilitat de versificar, sinó que s'ha de posseir la força de la ironia, de la provocació, de la malícia justa, perquè tot això és el que permet no caure en la grolleria, en el xaronisme ras i curt, propi del vers renegaire del qui no és poeta.'

Permanyer també explica que Sagarra va fer conèixer 'La balada de Fra Rupert' en una ocasió solemne i històrica: el desembre de 1935, sopant amb Federico García Lorca i Margarida Xirgu, i moltes personalitats més de la vida cultural barcelonina, Sagarra recità alguns poemes satíric. En veure la reacció abrandada dels oients, se'n va anar a casa a cercar la 'Balada de Fra Rupert', que recità entre riallades homèriques i la satisfacció de tots els assistents. Aleshores, Margarida Xirgu la tornà a recitar i Lorca, emocionat digué: 'Amb una actriu com tu i un poeta com en Sagarra, la llengua catalana no morirà mai.'

Totes les cares de Josep Maria de Sagarra

Aquest poema satíric forma part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. En l'espectacle, dirigit per Joan Ollé, hi van participar els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.

 

Balada de Fra Rupert


Fra Rupert, de les dames predilecte,

menoret d'aparell extraordinari,

puja a la trona amb el ninot erecte

i com aquell que va a passar el rosari,

sense gota ni mica de respecte

als vots del venerable escapulari,

mostrant, impúdic, el que té entre cames

excita la lascívia de les dames.

I amb veu entre baríton i tenor

canta Rupert, l'impúdic fra menor:


Gustós, senyores, m'avinc

a explicar-vos com els tinc.


Els tinc grossos i rodons

com els Pares Felipons.


I els tinc nets i sense tites

com els Padres Jesuïtes.


Els tinc frescos i bonics

com els Pares Dominics.


Cadascun em pesa un quilo

com els del Pare Camilo.


Se'ls podria portar amb palmes

com aquells del Mestre Balmes.


No els tinc tous ni tampoc nanos,

com els tenen els Hermanos.


Ni plens d'innoble mengia

com els del Cor de Maria.


Ni tenen les bosses tristes

com els dels Germans Maristes.


I no em ballen nit i dia

com els de l'Escola Pia.


No són els grans de rosaris

que pengen als Trinitaris.


Ni fan aquell tuf de be

dels frares de la Mercè.


Cap paparra se m'hi arrapa

com als monjos de la Trapa.


Ni massa tocatardans

com són els Salesians.


Ni peluts ni escadussers

com els d'altres missioners.


Ni amb el gàl·lic i els veneris

d'altres dignes presbiteris.


Ni ridículs ni pudents

com ho són en tants convents.


Ni aprimats pels mal vicis

com els tenen els novicis.


Ni tronats i plens de grans

com els pobres postulants.


Ni amb senyals alarmistes

dels ous dels seminaristes.


Ni amb un tip i altre dejú

com els frares de Sant Bru.


Se'm poden contrapuntar

amb tots els sants de l'Altar.


No se'm poden tornar enrere

com li passava a Sant Pere.


I tenen un toc tan suau

com els collons de Sant Pau.


Són peces que fan lluir

com els de Sant Agustí.


I poden omplir un cabàs

com els ous de Sant Tomàs.


I encara sobrar-ne un tros

com passava amb Sant Ambròs.


Tenen aquell tuf honrat

dels collons de Sant Bernat.


No m'arriben fins al cul

com a Vicenç de Paül.


No m'escalden la titola

com a Ignasi de Loyola.


No em freguen la pastanaga

com a Sant Lluís Gonçaga.


Hi ha més tall i més tiberi

que en els de Sant Felip Neri.


No hi ha al món un tal encert

com els ous de Fra Rupert.


La que els toqui amb vehemència,

cinc-cents dies d'indulgència.

La que en copsi la grandària,

fins indulgència plenària.

I el cul que no els és rebel

anirà del llit al cel.


No té l'Església Romana

cosa més noble i més sana,

ni té l'Orde Caputxina

peça més pulcra i més fina,

disposada a tot servei

Ad Majorem Gloriam Dei.