18.01.2012 - 17:49
‘L’arbre de la vida’ és un cant a la vida. El film cerca respostes a les preguntes més inquietants, personals i humanes, a través d’un caleidoscopi d’allò íntim i alhora del cosmos. La pel·lícula va des de les emocions més descarnades d’una família d’un poble menut de Texas, fins als límits infinits de l’espai i del temps; de la pèrdua de la innocència d’un xiquet, als encontres transformadors d’un home. I ho fa amb sorpresa i transcendència.
Els O’Brien perden un dels seus tres fills i les emocions derivades d’aquest terrible esdeveniment marquen el punt de partida del film. ‘La desgràcia també cau sobre els justos’. Aquesta idea estarà present en aquesta història introspectiva i visualment extraordinària dirigida per Terrence Malick (Waco, Texas, 1943), l’únic director nord-americà en actiu que no concedeix entrevistes. Amb una carrera cinematogràfica que es remunta a 1973, ‘L’arbre de la vida’ és el seu cinquè llargmetratge, ja que va estar 20 anys sense fer cinema. Conegut per títols com la guardonada ‘La delgada línea roja’ (1998) i la més recent ‘El nuevo mundo’ (2005), tota la seua obra descriu la bellesa de la naturalesa, en clara oposició a l’ambició i la crueltat de l’home. Dóna una visió de la naturalesa com a manifestació divina. La crítica ha destacat que Malick és ‘un dels més grans narradors amb imatges del setè art, tot i acceptant els seus paràmetres narratius de vegades inconnexos’.
Per tal de contribuir a fer arribar la història més enllà de la pantalla, cal parlar del gran treball del repartiment carnal. Brad Pitt està tremend com a pare estricte, violent i amorós, escortat per una Jessica Chastain candorosa i tendra fins a dir prou, i un triplet de joves actors dirigits amb seny excepcional ─amb esment especial per a un esplèndid Hunter McCracken-. Sean Penn, escàs en participació, no necessita molt per guanyar-se el cel, encara envoltat d’un paradís de cristall. De fet, Penn és un dels actors fetitxe de Malick.
Enllaços
Array
