17.01.2012 - 18:28
L’assemblea general de Ruralcaixa ha aprovat aquest dimarts per unanimitat el projecte de fusió amb Cajamar. Aquesta operació donarà com a resultat la constitució de la nova entitat Caixes Rurals Unides, Societat Cooperativa de Crèdit, que naix amb 63.559 milions d’euros de volum de negoci i actius per import de 38.042 milions, el 31 per cent del total del sector de cooperatives de crèdit i el 39 per cent dels actius totals de caixes rurals. A la Vall d’Albaida, l’entitat té oficines obertes a Aielo de Malferit, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Bencolet, Benigànim, Benissura, Bocairent, Castelló de Rugat, Llutxent, Montaverner, l’Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, la Pobla del Duc i Quatretonda
L’entitat resultant compta amb un coeficient de solvència del 12,33%, 968.851 socis, 3,3 milions de clients, 6.352 empleats i 1.465 oficines. La fusió serà plenament efectiva quan s’inscriga en el registre mercantil, ‘al maig o juny’. Estarà presidida per Juan de la Cruz Cárdenas Rodríguez (Almería, 1950), actual vicepresident i conseller delegat de Cajamar, mentre que el copresident serà Eduardo Ferrer Perales (Villarobledo, 1939), actual president de Ruralcaixa, i el conseller delegat serà Juan Antonio Gisbert García (Alacant, 1952), que actualment ocupa aquest càrrec en Ruralcaixa.
El consell rector estarà format per 20 membres, 14 a proposta de Cajamar i 6 de Ruralcaja. L’entitat tindrà la seua seu social a Almeria i una subseu operativa i institucional a València, en la qual residiran ‘una part significativa’ dels serveis centrals –que hauria de ser ‘aproximadament la meitat’ segons els càlculs de Ruralcaixa– i la corresponent direcció territorial. ‘No és una fusió per a repartir-se cromos, sinó per a ser més eficients’, ha recalcat Gisbert respecte als serveis que mantindrà València.
A partir d’ací, es preveu que aquesta operació iniciada a mitjan desembre done lloc a la integració dels dos SIP que encapçalen ambdues entitats –Grup Cooperatiu Cajamar i Grup CRM– en un nou grup cooperatiu denominat Grup Caixes Rurals Unides que sumaria ja 22 entitats, en cas que totes ratifiquen la unió.
Amb dades a 30 de setembre, aquest grup consolidable comptaria amb un volum de negoci superior als 65.600 milions d’euros, uns actius totals de 41.330 milions i uns recursos propis computables de 3.325 milions, amb un coeficient de solvència del 12,41 per cent, 1.640 oficines i 7.086 empleats.
Segons ha ressaltat Gisbert, la fusió ‘permet crear una gran cooperativa de crèdit, d’abast i dimensió nacional, amb capacitat i solvència suficients per a afrontar amb èxit els reptes i les oportunitats d’un mercat en canvi permanent, així com les creixents exigències regulatòries’ per al sector.
Un ‘model obert’ a noves incorporacions
En qualsevol cas, ha subratllat que l’entitat resultant ‘no és una finalitat en si mateixa’, sinó un punt de partida per a ‘construir un model obert’ al que puguen sumar-se altres caixes rurals que ‘compartisquen la mateixa filosofia’ per tal de guanyar dimensió i eficiència. De fet, ha reconegut que ja hi ha entitats interessades a unir-se.
‘Som menuts, molt menuts, de manera que estem obligats a guanyar grandària per a ser més eficients’ i ‘sobreviure, a mitjan i llarg termini, en un entorn de tipus d’interès molt baixos i amb un marge excessivament estret’, ha dit Gisbert, qui ha explicat que aquesta necessitat d’adquirir una dimensió major els va dur a decantar-se per la unió de les dues rurals més grans –una vegada descartat un grup consolidable amb el Banc Cooperatiu com a capçalera– com ‘un primer i decisiu pas’ per a impulsar la concentració en el sector.
Quant a la contribució de Ruralcaixa, ha ressaltat que aporta un territori estratègic com el País Valencià, on posseeix ‘una quota relativament elevada que, no obstant això, és necessari incrementar particularment en la província d’Alacant’, així com un personal molt qualificat i coneixedor del mercat local, la possibilitat d’obtenir importants sinergies i reduir costos, sumar socis i clients i reforçar vincles amb el sector agroalimentari.
Amb la fusió, l’entitat valenciana millorarà en matèria de finançament majorista i també obtindrà millors ràtios de productivitat per oficina i per empleat, encara que s’encariran les despeses generals per a aquests mateixos criteris.
‘Acord de garanties laborals’
A més, ambdues entitats han signat un ‘acord de garanties laborals’ amb les seues respectives seccions sindicals pel qual es garanteix que ‘cap treballador perdrà cap tipus de dret’ i que l’empresa no prendrà cap decisió sense pactar-la prèviament amb els sindicats. Així, el protocol estableix que ‘ningú no es veurà perjudicat com a conseqüència de la fusió’ ni “va guanyarà menys del que guanyava abans'”, sinó que es negociarà un ‘calendari d’homologació de condicions’ que previsiblement beneficiarà els empleats de Ruralcaixa, que cobren menys.
També ha apuntat que ‘segur que es dóna alguna reestructuració de la xarxa comercial’ donada la ‘indubtable sobredimensió de capacitat’ existent en el sector i sobretot, per les possibles coincidències en alguns territoris. Al seu judici, en aquesta reestructuració del negoci, d’oficines i de condicions de treball, pesaran molt les dades que posseïsca cada entitat en cada territori i d’aquesta manera, al País Valencià ‘l’avantatge’ seria per a Ruralcaixa.
Mantenir marca Ruralcaixa
Segons Gisbert, al País Valencià s’ha acordat mantenir la marca Ruralcaixa i respectar els acords de Cajamar i Caja Campo. En la resta de la xarxa d’oficines, amb caràcter general es mantindran les marques actuals almenys fins al 30 de juny de 2014 –quan obriran el debat sobre la seua marca definitiva–, encara que hi ha la possibilitat d’optar per unificar-les en algun territori concret.
