Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  17.01.2012  10:50

Schulz, un nou president de l'eurocambra favorable al català

El socialista alemany ha estat elegit per majoria, arran de l'acord amb els populars

Men?ame
 

El socialista alemany Martin Schulz ha estat nomenatnou president del parlament europeu per majoria absoluta, amb 387 vots. Schulz relleva, així, el conservador polonès Jerzy Buzek arran d'un acord entre populars i socialistes i serà president de l'eurocambra durant dos anys i mig. Amb Schulz, l'ús del català als plens del Parlament Europeu és una mica més a prop, ja que s'ha compromès amb els diputats Ramon Tremosa i Raül Romeva a tornar obrir el debat a la mesa i portar-lo a votació.

L'última volta que es va poder votar va ser fa set anys, sota presidència del socialista Josep Borrell i llavors es va perdre per un vot de diferència.

Schulz s'ha estrenat en el càrrec criticant que les 'anònimes agències de qualificació de riscos de Nova York semblen més poderoses que els governs elegits democràticament' i denunciant que 'uns pocs s'enriqueixen mentre les pèrdues es col·lectivitzen'. El democratacristià alemany s'ha referit als indignats lamentant que 'en molts països està augmentant la pobresa i l'atur juvenil té proporcions dramàtiques'. 'El leitmotiv dels nostres pares era que els seus fills poguessin viure millor que ells, i ho hem aconseguit, però ara no tenim la certesa que als nostres fills els anirà tot tan bé com a nosaltres', ha advertit.

El nou president de l'Eurocambra ha alertat que 'per primer cop des de la seva creació, el fracàs de la Unió Europea s'està plantejant com una possibilitat real'. 'Des de després de la Segona Guerra Mundial, els interessos nacionals ja no poden separar-se dels interessos dels veïns, o perdem tots o guanyem tots', ha recordat, fent una crida a 'apostar per la solidaritat i la democràcia' i reclamant als caps d'Estat i de govern dels 27 que deixin 'd'excloure el Parlament Europeu, que és l'única institució comunitària elegida democràticament'.

Schulz, coneixedor de la cultura i de la literatura catalanes, es va comprometre amb els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB) a autoritzar els discursos en català i èuscar a l'hemicicle, si la mesa ho acceptava. Per això es eurodiputats catalans ja han celebrat l'elecció de Schulz, que 'obre una finestra d'oportunitats més clara' pel català a Europa.

Per Tremosa, el gest de Schulz és una escletxa en favor del català i, per tant, una bona notícia. 'Demanarem una reunió amb ell, un cop haurà estat nomenat president, per demanar-li formalment de poder parlar en català als plens. És una petició que no implica cap cost afegit al parlament, perquè la majoria dels traductors del castellà són catalans i ho poden fer perfectament.' A més, Tremosa explica que el popular Alejo Vidal-Quadras, que continuarà essent un dels catorze vice-presidents de l'eurocambra, no tindrà l'ascendència sobre Schulz que tenia sobre el Buzek, també popular, i sobre el seu predecessor, el democristià alemany Hans-Gert Pöttering.

Vidal-Quadras ha vetat fins ara l'ús de la llengua catalana a Estrasburg, al·legant 'dificultats tècniques'. I Buzek i Pöttering sempre li han fet cas i, per tant, s'han tret de sobre els eurodiputats catalans.

Quant a Romeva, troba molt positiu que sigui el president qui defensi personalment el dret de fer servir el català als plens. I creu que Vidal-Quadras estava ben situat fins ara com a vice-president, però que 'ha anat perdent suport' i caldrà veure quina posició ocupa en les vice-presidències.

Schulz, ex-batlle de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants de Renània, és sensible a Catalunya i al català, segons els eurodiputats catalans que l'han tractat. Fins i tot ha llegit Josep Pla, Màrius Torres i Jaume Cabré, va confessar la setmana passada a Tremosa.

Men?ame