10.01.2012 - 20:00
El proper diumenge 15 de Gener , a les 18:00h , l’Esbart Dansaire de Rubí presenta l’espectacle Dansa XXI.cat amb els “Haikús en temps de guerra” a la primera part i “DansaXXI.cat danses de sol i serena” a la segona part, al Teatre L’Atlàntida de Vic dintre de la seva temporada estable de teatre i dansa. L’espectacle fou estrenat a Rubí i a la Fira Mediterrània de Manresa i presentat al Mercat de les Flors de Barcelona.
“Haikús en temps de guerra” és una coreografia basada en una de les darreres obres de Miquel Martí i Pol i fragments del disc “Músiques de l’holocaust” estrenat pel Brossa Quartet de Corda l’any 2007. És un guió original de Jordi Lara i coreografia del desaparegut recentment Eduard Ventura. El guionista i el coreògraf no es proposen una il·lustració ballada dels textos del poeta. El propòsit és crear un pedaç d’història amb personatges que viuen en un espai de devastació on es viuen guerres individuals i col·lectives.
L’inici del personatge
Ell assegut en un banc de qualsevol plaça de qualsevol ciutat d’Europa o de la Mediterrània convida el públic a viure, per uns minuts, la vida sacsejada per la incertesa i el dolor de l’ésser humà davant la incomprensible experiència d’una guerra.
Els personatges
Ell i Ella són, a l’inici, individuals però, de seguida, també col·lectius. Per això la coreografia comença amb un pas a dos i tot seguit tindrà la forma de pas a quatre fins el final.
DansaXXI.cat danses de sol i serena
Amb aquest doble títol, que reivindica una dansa catalana per al segle XXI i que evoca alhora les danses de sempre, l’Esbart presenta el nou espectacle, en el qual les diferents danses i l’evolució cronològica ens fan arribar a una gran pregunta: com ha de ser, en el futur, la nostra dansa tradicional?
És un passeig per la tradició de dansa de la mà de Joan Maragall en què des d’un dels seus poemes més populars ens interpel·la sobre «totes les danses que es fan i es desfan».
Aquest és un espectacle de dansa d’arrel tradicional, que interpreta el cos de ball de l’Esbart, amb voluntat reivindicativa, d’acord amb la proposta de l’antropòleg Joan Soler i Amigó, per tal de qüestionar-nos sobre com volem la dansa catalana del segle XXI, i amb el qual l’Esbart torna a apostar per la recerca de nous camins.
La sega
Hora baixa després de la jornada, quan les noies s’engalanen esperant els segadors; s’engresca la mestressa i les coquesses, la Margarideta i també l’Hereu. L’era és el lloc natural de la festa, del lleure després de la feina, de la llum tèbia per deixar-se anar.
La Festa Major
Modernistes, noucentistes, sardanistes, mesura i disbauxa, carlins i republicans; ballem i comptem o correm la sardana? Cal dignificar la nostra dansa, calen regles per a la festa, fem-la pel bon temps. Normalitzem la Festa Major.
L’envelat
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i amb les veles dels vaixells ens inventem l’envelat. Un nou espai per a la nova festa ara ja socialitzada, ja no és formal, ara és de tots, ara és la nostra!
Epíleg
De l’era salta a la plaça, de la plaça a l’envelat… i el canvi mai no s’atura, sempre va endavant. Ara doncs, quina tradició ens encalça? Quin canvi cal agafar? Com vivim la nostra festa? Com és la dansa més bella.
