Notícies

Dimarts  10.01.2012  06:00

Autor/s: M.S.

Cartes del Velódromo: del restaurant al museu

S'inaugura a l'Arts Santa Mònica una exposició sobre les cartes del Bar Velódromo de Barcelona · Són obra del dissenyador Albert Planas i del periodista i escriptor Julià Guillamon

Men?ame
 

Avui s'inaugura a l'Arts Santa Mònica una exposició sobre les cartes del Bar Velódromo de Barcelona, obra del dissenyador Albert Planas, del periodista i escriptor Julià Guillamon i de Cerveses Moritz. Aquests creadors ofereixen cada mes tres propostes sorprenents, que, de fet, converteixen les cartes del restaurant en una revista gràfica.

Ara se n'exposen quaranta-vuit, fins el 22 de gener (veure-les totes). A més, les trenta-sis primeres, les fetes el primer any, s'han aplegat en un volum.

A mode d'exemple, les d'aquest gener: la primera, el DJ Txarly Brown ha seleccionat 50 singles i 5 LP's de rumba catalana de la seva col·lecció. L'edat d'or de la Rumba Catalana 1964-1974: Peret, el Pescaílla, Los Amaya, Chango, la Terremoto... La segona, Manolo Laguillo ha fotografiat les noves postals de Barcelona (el Dhub, les Arenas, la Sagrada Família), sense amagar-ne el caos urbanístic, i el periodista Llàtzer Moix ha escrit un text crític i irònic com tots els seus. La tercera, Amèrica Sanchez ha redibuixat el Kama Sutra.

'Les tres propostes mensuals ens agrada que siguin sobretot divertides i sorprenents, que ningú no es pugui imaginar ni preveure les del mes següent', comenta Guillamon. 'A vegades hi ha temes que arrosseguem molt de temps; a vegades hem hagut d'improvisar i córrer, però també això ha estat molt productiu. Recordo la dedicada a l'LSD, que vam resoldre en vint-i-quatre hores: un fragment de les memòries de Racionero i una obra psiquedèlica de Zush/Evru del 1968, de quan feia de hippy a Eivissa. En canvi, ens va portar moltíssima feina trobar la fotografia de Joan Vinyoli del Velódromo: sempre m'havien explicat que Vinyoli i el grup de l'Altaió es veien al Velódromo durant una època. I un dia vaig adonar-me que una foto de Vinyoli havia de ser dins el bar: el poeta davant un vidre glaçat amb unes formes geomètriques molt pròpies del local. Però no trobava la fotografia original: ni els fills, ni els amics, ni el biògraf… Va ser un maldecap fins que vaig localitzar en Xavier Pericay, llavors amic de Vinyoli, que tenia la foto.'

El visitant de l'exposició trobarà reproduïdes les cartes a mida natural, però amb un paper de més qualitat, acompanyades d'un text de Guillamon que explica el procés de treball de cada carta. 'Aquestes breus explicacions, comenta el periodista, formen part de la peça: n’expliquen l’origen i la intenció i n’expliquen tot d’anècdotes divertides.' Un exemple, una carta de setembre del 2011. Escriu Guillamon: 'La primera carta és una col·laboració del pintor Ramon Enrich: un paisatge de vinyes en el qual hi hem escrit un fragment d'un dels millors contes de Dino Buzzati, 'L'assalto al Grande Convoglio'. És talment com si el gran convoi que transporta les riqueses del sud, hagi d'aparèixer d'un moment a l'altre al fons del camí.'

El projecte es va començar a fer realitat el setembre del 2010 i en tot aquest any i escaig Planas i Guillamon s'han anat afermant, i ara ja tenen idees per a realitzar les dels mesos venidors (col·laboracions amb Enric Casasses, Josep Pedrals, Guillermina Motta, el Museu d'Arqueologia, el Museu del Joguet de Figueres…). 'Al principi eren propostes més tímides, però cada vegada les hem anat complicant més. I cada vegada tenen més relació amb l'actualitat. Un exemple, el de la darrera cursa de braus que es va fer a la Monumental, fotografia obra del fotògraf francès Burno Lasnier (que vaig descobrir al Libération). Una de les coses que hem anat afinant és que les tres portades mensuals juguin entre si, que siguin variades en temes i recursos gràfics.'

Una part de les cartes té un cert aire retro, que Guillamon atribueix al fet que el Velódromo és un local antic; però precisa: 'Hi ha molta barreja i èpoques molt diferents. Una barreja d'antic i modern i posant-hi tota la barra que calgui.' Una carta que també ha fet fortuna és la dedicada a Núria Feliu: unes fotografies d'una jove Núria Feliu de ronda per Caracas, els anys setanta, van acompanyades d'un comentari de l'actor Josep M. Portavella de The Chanclettes: 'El meu xicot m'ha fet escollir entre ell o la Núria Feliu! El trobaré a faltar tant…' La Feliu és un mite eròtic entre la comunitat gai de Barcelona.

L'espai expositiu compta amb un projector que mostra fotografies del Velódromo del carrer de Muntaner, de tres èpoques diferents. També s'ha construït una barra de bar amb caixes de cervesa per a servir-ne als visitants. I finalment s'ha reproduït un billar com el que hi ha al Velódromo, però a partir d'una intervenció de l'artista Ignasi Aballí. 

Aballí és el responsable de la carta més subtil, i una de les més elegants, que Planas i Guillamon hagin realitzat fins ara: una taula de billar amb el rastre de les jugades, vista a vol d'ocell. Alhora, a la banda esquerra i en fila índia, hi ha una llista de termes de joc, trets d'un tractat dels anys trenta.

Una de les cartes de més èxit, el 'Cançoner modern' dels Manel, que es va publicar el desembre del 2011, ha fet que molts es pensessin que era promoció del grup. I no. Diu Guillamon: 'El procés va ser molt complex. De primer, trobar un cançoner dels anys setanta (amb fotografies de Tony Ronald i Camilo Sesto). Després, convèncer els Manel. I finalment manipular-ne tots els elements: el títol, el grafisme, les fotografies, les lletres de les cançons perquè tingués l’aire d’època amb uns continguts actuals…'

'El conjunt de cartes mostra una manera de veure el món d'un tipus de gent atenta a coses molt variades, fet que no és habitual perquè la tendència del món és la monotonia', comenta Guillamon. 'I és molt important la voluntat de comunicar que hi ha darrere aquest projecte: descartem tota mena d'hermetisme, no ens adrecem a un grup d'iniciats. Parlem d'allò que sigui amb la voluntat d'arribar a tothom. I això encaixa perfectament amb el fet que es tracti de cartes d'un restaurant.'

Tot va començar amb l'exposició 'Monzó. Com triomfar a la vida', de la qual Guillamon era el comissari i Albert Planas, mà dreta d'Amèrica Sánchez, el responsable del catàleg. Es van entendre i ho van passar tan bé que van voler continuar col·laborant. Planas, responsable de la imatge gràfica de les cerveses Moritz, va proposar a Guillamon de crear unes cartes del Velódromo (restaurant propietat de la Moritz) plenes d'originalitat i de sorpresa, que s'anessin renovant cada mes. Avui ja en tenen una cinquantena de fetes.

Men?ame