Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  08.01.2012  06:00

Una marxa 'colossal' pels drets dels presoners bascos

Desenes de milers de persones es manifestaren ahir a Bilbao, en la mobilització més multitudinària, contra la dispersió penitenciària

Men?ame
 

Desenes de milers de persones van manifestar-se ahir a Bilbao en favor dels drets dels presoners polítics bascos. Els organitzadors --el col·lectiu Egin dezagun bidea-- s'havien proposat que fos una manifestació 'colossal' i així va ser, esdevenint la mobilització pels presoners i contra la dispersió penitenciària més multitudinària de totes les del País Basc. Encapçalats per familiars de presoners i amb una pancarta amb el lema 'Els presos bascos a Euskal Herria, amb tots els seus drets', els milers de manifestants van col·lapsar el centre de la ciutat basca. 'Hem aconseguit desbordar els carrers de Bilbao i avui és inevitable mirar cap a Euskal Herria', van dir els organitzadors.

Al final de la manifestació, es va llegir un manifest que reclama passos als governs espanyol i francès i que posin fi a una 'política penitenciàra anclada en criteris de revenja i repressió', per tal d'avançar en la resolució del conflicte basc, en el nou context posterior a la fi de la lluita armada d'ETA. També els reclama que, 'des del respecte als drets fonamentals dels presoners bascos, assumeixin la qüestió de manera positiva de cara a una solució definitiva del conflicte, obrint la porta al retorn dels presoners i exiliats'. 'Les claus de les presons són en mans dels governs, però les claus del canvi són en mans dels bascos', van concloure.

Concretament, amb la multitudinària marxa d'ahir s'insta els governs a posar fi a l'actual política de dispersió, alliberar els presoners amb malaltia greu i dels que ja hagin complert tres quartes parts de la condemna, derogar l'anomenada 'doctrina Parot', aplicar els beneficis penitenciaris sense restriccions ni arbitrarietats, i revisar totes les resolucions judicials basades en legislacions especials i que han quedat obsoletes.

Pels organitzadors, el diàleg, les resolucions i els acords adoptats aquests últims mesos en uns quants àmbits mostren que el camí iniciat pot portar a una solució duradora i, per tant, 'és hora d'actuar amb responsabilitat per a superar l'etapa de violència, repressió i sofriment'. Tot plegat, consideren, empeny a la tornada a casa de les persones engarjolades i fugides i a la superació de les raons que causen el conflicte que viu Euskal Herria: 'No hi pot haver escenari de pau i democràcia sense aquest pas.' Arran de la disposició mostrada pel col·lectiu de presoners polítics cap a la superació del conflicte, 'la política penitenciària s'ha de situar en clau de resolució democràtica' per a avançar en el camí de la pacificació i la convivència a Euskal Herria, afirmen.

En aquest sentit, la portaveu de l'esquerra abertzale Maribi Ugarteburu va demanar als governs espanyol i francès que mirin amb atenció les imatges de la manifestació d'avui i es moguin per avançar en el camí cap a la normalització democràtica del país. Ha destacat que persones d'ideologies molt diverses s'han aplegat per una petició comuna: 'la de posar fi a la política carcelària criminal i donar passos a curt termini'.

El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, va insistir que la societat basca reclamava que ningú posi pals a les rodes al procés basc i que els passos deixin de ser unilaterals. Urizar es va mostrar convençut que la mobilització d'ahir serviria per demostrar que 'una majoria social del país demana que es facin passos cap a la normalització política i social'; uns passos que cal fer, diu, en aquelles qüestions que són conseqüència del conflicte, com els presoners. Per la seva banda, el coordinador d'Aralar, Patxi Zabaleta, va insistir que 'la solució de tots els problemes polítics' passar per tenir en compte no només les víctimes sinó també els presos.

Solidaritat municipal i internacional

La marxa d'ahir arribava després de la multitudinària manifestació del 22 d'octubre a Bilbao en favor del procés de pau (dos dies després de l'anunci d'ETA de cessament definitiu de la lluita armada i la mateixa setmana de la conferència internacional per la pau a Sant Sebastià), i ha rebut el suport de cent municipis d'Euskal Herria, de 15.000 persones a títol individual, i d'una trentena de represaliats del franquisme, com Josep-Lluís Carod-Rovira.

Ha tingut el suport explícit d'Abertzaleen Batasuna, Alternatiba, Aralar, Bildu, Eusko Alkartasuna i Ezker Abertzalea, a més de LAB i Lokarri. Alhora, un centenar de municipis de tot Euskal Herria han aprovat una moció presentada per la coalició Bildu de suport i en favor del trasllat al país de tots els presoners polítics. Entre els municipis que l'han signada hi ha Bilbao, gràcies al vot favorable d'Aralar, Bildu i el PNB.

Des de fa mesos, a més, la iniciativa Egin Dezagun Bidea ha rebut adhesions de formacions polítiques de nacions sense estat com ara Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat (amb el suport explícit dels diputats Joan Tardà i Uriel Bertran, respectivament) i la CUP, i de Breizhistance de la Bretanya, el Bloc Nacionalista Gallec i Cucha Independentista de l'Aragó. A banda, 15.000 persones a títol individual també han donat el seu suport.

Men?ame