04.01.2012 - 17:57
Miquel Àngel Essomba va passar la infantesa al barri del Besòs de Barcelona, a una trentena de metres del carrer de Palerm, on ahir, una baralla en un partit de futbol va acabar amb un assassinat i amb aldarulls entre subsaharians i gitanos. Essomba, director d’Unescocat, considera el Besòs com ‘un mosaic de peces desconnectades’, on cada u s’ha anat construint una imatge deformada de l’altre, i això per manca de serveis. En parlem en aquesta entrevista.
– Com s’explica un incident com el d’ahir, i els aldarulls que va generar?
– En aquest barri hi ha hagut un relleu generacional important en el últims deu anys, però no hi ha hagut cap inversió important de recursos per facilitar la generació d’espais de trobada i de diàleg entre grups de diferents orígens. Si no hi ha aquests espais no es pot construir una imatge normal l’un i de l’altre, i això permet que qualsevol bestiesa, jugant a futbol per exemple, encengui aldarulls com els d’ahir. S’ha anat construint de manera invisible però persistent una imatge deformada de l’altre, per la falta de contacte i de reconeixement i per la desinformació.
– No hi ha contacte entre senegalesos i gitanos o paquistanesos?
-Ningu de la comunitat gitana parla ni contacta amb ningú que sigui de la comunitat de senegalesos, per exemple, ni a l’inrevés. Hi ha una falta de vasos comunicants. Ens hem d’imaginar aquest barri com una juxtaposició de peces, i no com un trencaclosques, en què cada peça té un paper; això és un mosaic de peces desconnectades i la manca de gent que tingui una autoritat que permeti mediar i construir imatges positives dels altres fa que es vagin dibuixat situacions irracionals.
– Per què continua havent-hi aquest desconeixement?
– En aquest barri plou sobre mullat, perquè si hi hagués un teixit associatiu fort i potent hauria estat més fàcil de fer possibles els vasos comunicants entre diferents grups. Manca aquest teixit de gent que vetlla per la convivència i que en definitiva fan de líders veïnals. Ara hi ha un conglomerat estrany d’individualitats i de grups en funció d’origen. l el que ha passat ara és la visualització d’un procés invisible que s’ha anat forjant al llarg del temps. I no fa gaire bona pinta en el sentit que es pugui resoldre d’un dia per l’altre. Perquè l’incident reforça encara més els estereotips i les imatges deformades.
– Vostè va passar la infantesa en aquest barri. No hi ha hagut una transformació real?
– El dèficit d’infrastructures, d’equipaments i d’associacions s’ha notat molt, des que era petit. Recordo haver treballat d’educador en el barri als anys noranta i haver patit retallades molt grans perquè s’havien de fer els Jocs Olímpics. Després dels Jocs, retallades perquè s’havia de fer una altra cosa. I és un barri que sempre ha estat a la cua de tot. Perquè també és cert que com que és perifèric es fan més aviat polítiques de contenció, no de construcció ni de transformació: anar donant peixet, anar donant el que correspon però sense fer una aposta per a la transformació del barri.
– Compareu la situació del Besòs amb els esforços inversors al Raval.
– Quina llàstima que el Besòs no sigui el Raval, on hi ha una entitat social en cada metre quadrat; al Besòs són comptades, fràgils, amb poc projecte. No i ha hagut una articulació sòlida i potent, a part del Pla de Barris, que no s’ha traduït tampoc en un teixit social sòlid. I això ha dificultat que la gent nouvinguda trobés espais on es pogués socialitzar. Hi ha gent que viu en el Besòs com podria viure a Dakar o a Islamabad, des del punt de vista de connexió de la societat.
– Quines són les entitats que ara fan el paper socialitzador al barri, per més precari que sigui?
– D’una banda les escoles públiques del barri, el Concepció Arenal, l’Eduard Marquina i la General Prim, que són les públiques, treballen amb un equip d’investigadors de la UAB amb un projecte que s’anomena la Cinquena Dimensió, que, a través de les tecnologies de la comunicació i de la informació pretén generar més espais de socialització per als infants des de l’escola. L’antic l’institut de batxillerat fa una feina molt interessant, amb projectes de transformació del barri, però que arriba a un nombre limitat de joves, uns dos-cents o tres-cents. I no menystindria tampoc el paper de les dues parròquies del barri, que han anat molt més enllà de la seva missió pastoral, fent una feina de base molt important de construcció de comunitat i de treball.
– Hi ha també la tasca que es fa al centre cívic, o des de l’associació de veïns.
– Els poders públics, més que ajudar a construir teixit associatiu, pròpiament de societat civil, s’han dedicat a substituir-lo. Han construït un centre cívic a la Rambla Prim des d’on es volen dinamitzar moltes activitats i es fomenta un casal del Besòs, en què l’activitat principal són tallers de sevillanes per a nenes per anar a la fira d’abril i altres coses d’aquesta mena, I l’associació de veïns és poc representativa i bastant polititzada. La clau és que en els centres cívics es permeti a la gent que organitzi les seves pròpies iniciatives.
– La presència de més seguretat és una solució?
– Ara podria haver-hi la temptació de dir que hi hagi més policies, que n’hi hagi un a cada cantonada… Per més policies que hi hagi, per més que poséssim també el doble de mestres a l’escola, cosa que signaria ara mateix, s’aconseguiria evitar un fet com el d’ahir? La resposta és no. La prevenció de problemes com aquest és que gitanos i senegalesos, que viuen en el mateix carrer i en el mateix bloc, passa perquè pugin tenir un espai, ja sigui a la festa major, al centre cívic, a la mateixa plaça, que puguin contactar, conèixer-se i reduir estereotips.
– Què pensa que pot passar a partir d’ara al barri?
– Estic preocupat pel dilluns de la setmana que ve, quan els nens de les famílies senegaleses, gitanes i paquistaneses es trobin a la classe, amb tot el que hauran viscut en les seves famílies. Els mestres hauran de gestionar això. Què passarà a les aules? De fet, el que va esclatar ahir té a veure amb un joc de nens que, davant la incapacitat de resoldre ells mateixos una circumstància del joc, van reclamar l’ajuda dels grans, i aquests ja hem vist com ho van resoldre.
– Tem que el problema es pugui reproduir en barris d’altres ciutats?
– Un motiu de preocupació és que hi ha molts ‘Besòs’ a Catalunya. A la Font de la Pólvora o alguns barris de l’Hospitalet no m’estranyaria que hi hagués problemes com aquest. I estic molt preocupat per Badalona, on la política municipal ha estat eliminar els mitjancers de l’ajuntament i substituir-los per guàrdies urbans. Hem de preveure que aquest 2012 puguin passar més coses d’aquestes, i només la intel·ligència, la prudència i la bona fe podran aturar-ho.
