04.01.2012 - 06:00
Ahir fou un dia carregat d’emocions per a la soprano Montserrat Caballé. Al matí va inaugurar una exposició al Liceu sobre la seva trajectòria artística i al vespre hi va protagonitzar un concert per a celebrar els cinquanta anys de la seva carrera, que també va començar al Gran Teatre del Liceu. ‘Una altra nit de Montserrat Caballé‘ s’anunciava al portal del teatre de la Rambla. En efecte, la d’ahir era l’actuació 219a de la Caballé al Liceu. La van acompanyar a l’escenari la seva filla, Josep Carreras, María Gallego, Carlos Álvarez, Juan José Florez i Joan Pons.
El concert va consistir en un repertori poc habitual, a base d’àries i de fragments operístics singulars de la història del belcanto. La soprano, vestida de vermell i amb un bastó negre, va cantar poc i va cedir el lloc als artistes convidats. Entre peça i peça, Caballé va fer les introduccions, esquitxades amb records personals i artístics de la seva carrera.
La vetllada va començar amb la cèlebre ‘Havanera’ de l’òpera ‘Carmen’, de Bizet, una peça que Caballé no havia interpretat mai al Liceu, segons que va dir –de fet, la tessitura de la protagonista de Carmen és de mezzosoprano, no de soprano. ‘Espero que no em surti gaire malament’, va comentar, entre les rialles del públic.
Emotiu agraïment de Ferran Mascarell
Al començament del concert, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va fer un discurs en què no va ocultar la relació d’amistat que l’unia amb Montserrat Caballé. Fou un parlament d’agraïment marcat per l’aparició improvisada de la soprano al costat del conseller, que ella va escoltar amb emoció i agafant-li la mà.
‘És un gran honor poder expressar-te en nom de tots l’agraïment pel que has fet i pel que signifiques per a tots nosaltres’ va dir Mascarell, que va descriure com una ‘personalitat insubstituïble en el món de l’òpera que ha fet Catalunya més universal que mai. Gràcies per haver enlairat el nom del nostre país, de la nostra ciutat i del nostre Gran Teatre del Liceu’.
Per la seva banda, Caballé va voler agrair al públic el suport al llarg de tants anys.
