Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  03.01.2012  06:00

Autor/s: Regina Laguna

El judici a Camps, testimoni rere testimoni

Us oferim una guia del judici · Ja han declarat tots els testimonis i acusats i avui comença la fase pericial

Men?ame
 

L'home és esclau de les seues paraules i amo dels seus silencis, diuen. No sempre. Francisco Camps també va ser esclau del seu silenci, quan es va negar a declarar en el judici al tribunal popular durant l'interrogatori de l'acusació particular, presentada per quatre diputats del PSPV. Un tribunal tècnic, format per tres jutges, tal volta entendria aquesta negativa tan comuna entre els acusats que tenen el dret de fer-la i alguna cosa a amagar. Però un tribunal popular format per una respresentació aleatòria de la societat valenciana és més difícil que entenga que l'ex-president de la Generalitat menystinga el representant legal d'una part dels  electors representats al parlament valencià i, tal vegada, també al jurat.

 

Tot i amb això, a la primera part del judici a Francisco Camps i a Ricardo Costa, que va acabar-se ahir, foren més les paraules que no els silencis --les paraules inculpatòries-- que van anar contradient un testimoni darrere l'altre. Abans de començar la segona part del judici, la pericial i documental, es pot fer un repàs de les declaracions més contundents que acusats i testimonis han fet davant el jurat del Tribunal Superior de Justícia durant tres setmanes, com a resum i com a guia de què ha estat fins avui el judici.

Francisco Camps

'No pague mai amb targeta per evitar que els ciutadans es pensen que pague amb diners públics', va excusar-se l'ex-president, quan no va aportar cap tiquet ni rebut de pagament. 'A mi, mai ningú no m'ha pagat cap vestit, no ho hauria permès.'

Sobre la relació amb el cap de la trama Gürtel, va dir: 'És una relació cordial'. Eixa cordialitat entre l'ex-president i el gerent d'Orange Market, Álvaro Pérez, va revelar-se quan el jutge, el jurat i el públic present a la sala varen sentir la vergonyosa conversa telefònica en què deia a Álvaro Pérez 'amiguito del alma' i 'te quiero un huevo'.

Ricardo Costa

Sobre el pagament dels vestits, va manifestar: 'José Tomás [el sastre] em va dir l'import, com li l'havia de pagar i jo el vaig donar a qui em va dir José Tomás'. I va explicar: 'Vaig traure mil euros del meu compte, hi vaig autoritzar la meua secretària, vaig afegir-hi 200 euros o 300 més en efectiu i els vaig donar a Pérez [Álvaro, gerent d'Orange Market]'.

Víctor Campos

Es desdiu d'haver reconegut la culpabilitat i d'haver rebut regals de la trama Gürtel. Argüeix motius de salut per a haver-se declarat culpable. 'Vaig signar [la conformitat] a efectes formals, però em declare innocent perquè soc innocent'. Durant el procés va tenir un infart.

Isabel Jordán

Directora financera d'Easy Concept, empresa de la trama de Francisco Correa a Madrid, va declarar com a testimoni protegit. Sobre un apunt comptable de 30.000 euros al costat del nom Forever Young, va dir que Javier Nombela, comptable de l'empresa, li havia dit: 'Doncs açò deu ser dels vestits del fill de puta de Camps.' Després va dir que el comptable havia dit el que havia dit de la mateixa manera que podia haver dit qualsevol altre nom, perquè es referia a un compte d'Orange Market.

Álvaro Pérez

Encausat a Madrid i a València en els dos casos oberts per finançament il·legal del PP, el gerent d'Orange Market, més conegut pel 'Bigote', va declarar escaridament, per més que tenia el dret de no fer-ho: 'Ni la meua empresa ni jo no hem regalat cap vestit a cap dels quatre encausats.'

Víctor Sanfelipe

El segon encarregat de les botigues Milano i Forever Young va confirmar el pagament. 'Álvaro Pérez tenia obert un compte al seu nom a Milano. Allí s'apuntaven els vestits que s'emportava ell i més persones, sobretot de la Comunitat Valenciana: el senyor Camps, el senyor Betoret, el senyor Costa… Que jo haja vist, ho pagava sempre Pablo Crespo. Tot el que s'apuntava en eixe compte ho pagava ell'.

María Calero

La caixera de Forever Young va ser contundent quan va descriure la primera visita de l'ex-president a la tenda. 'Vaig empaquetar el vestit i les sabates. Era la primera volta que el veia i no sabia exactament qui era. Tenia preparat el tiquet per si venia. Va venir Tomás a arreplegar el vestit i Camps es va acostar a la caixa. Jo pensava que venia a demanar-me el tiquet o a dir-me com pensava pagar, però es va acostar i simplement em va donar la mà i se'n va anar'.

José Tomás

El sastre, testimoni decisiu, va recordar una conversa telefònica quan Camps el va telefonar un dia abans del dia previst de la primera declaració de Tomás a la policia. 'Per favor, trau-me d'aquesta, perquè, quan haurà passat tot, ací baix no et faltarà de res', referint-se al País Valencià. I va negar que Camps hagués pagat cap vestit: 'De tot el que s'ha fet al senyor Camps, de tots els vestits, no n'ha pagat cap i ho he jurat per Déu'.

Eduardo Hinojosa

El propietari de les botigues va culpar el sastre José Tomás, treballador seu, d'haver fet les factures falses. I el va acomiadar, tot i que hi ha una sentència que exculpa Tomás i obliga Hinojosa a tornar-lo a contractar per acomiadament improcedent. Respecte dels acusats, va dir: 'Em digueren que venien a vestir-se, però no que ho pagaren uns altres'. Més obscures foren les declaracions sobre les visites que el cap del PP Federico Trillo va fer al despatx d'Hinojosa abans i després d'acomiadar Tomás. 'Vingué a fer-me una abraçada perquè estava content, perquè el TSJ de València havia tancat la causa sobre Camps.'

Javier García

L'encarregat de Milano i Forever Young també va carregar contra el sastre. 'Em va dir: fes aquesta factura amb el que jo et diga, perquè ja saps que tinc un problema amb els pagaments a compte i s'ha d'arreglar.' Es referia als vestits de Camps i Costa que no s'havien pagat.

Raquel Vázquez

La comptable externa de Forever Young va negar el pla per a tapar els regals. Sobre la modificació de les factures va dir: 'Va entrar un 'hacker' al meu ordenador'.

Francisco Ferrer

L'informàtic va revelar que havia rebut un correu de la comptable, Raquel Vázquez, en què li demanava que certificara que era 'tècnicament impossible modificar el banc de dades de les botigues'. Ferrer no el va signar. 'Déu meu! Impossible. Si signe això me'n vaig de cap a la presó', va dir via 'email'. I va declarar: 'No hi ha cap sistema informàtic que no es puga modificar.'

Miguel Marquès

L'ex-director de compres de Forever Young va descriure una situació 'irregular' a la botiga: 'Raquel Vázquez i els encarregats feien talons, que treien i deixaven de traure, es variaven i se'n feien de nous. Tot això, quan la botiga era tancada'.

Funcionaris i càrrecs de la Generalitat

Han defensat la legalitat dels contractes amb Orange Market, bo i reconeixent que, en ocasions, es dividia un mateix contracte en tres de menors, per tal que la quantitat no superara els 12.000 euros de lliure disponibilitat i es poguera evitar la licitació pública amb concurrència d'unes altres empreses.

Carlos de la Fuente

Confirma que va ser preceptiva l'autorització de Presidència per als contractes de Fitur amb Orange Market: 'És preceptiva quan es tracta d'actes de promoció institucional i, en aquest cas, m’imagine que també.'

L'escorta de Camps

Va corroborar la declaració de Camps en què havia dit que pagava en metàl·lic. 'Poc després d'entrar a la botiga, tornà a eixir, s’acostà a mi i em demanà si podia deixar-li diners, i li vaig dir que si. Crec que foren 200 euros.'

Recordeu que podeu seguir el judici per televisió, amb un retard de trenta minuts.

Men?ame