Fernández Díaz albira uns temps convulsos socialment

  • 'Viurem temps complicats, que requeriran l'ús de l'autoritat', avisa al ministre de l'Interior

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
22.12.2011 - 13:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El ministre de l’Interior del govern de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, ha avisat que vindran ‘temps complicats que requeriran l’ús de l’autoritat’, remarcant que hi haurà sempre voluntat de diàleg i que ‘la pau social té un valor especial’. I ha avisat, pensant en la reacció que puguin desencadenar algunes mesures econòmiques que s’aprovin: ‘Els drets fonamentals de manifestació s’han de fer compatibles amb els drets d’altres ciutadans’.

Fernández Díaz també ha parlat, després de jurar el càrrec de ministre, d’ETA. S’hi ha referit en els mateixos termes que ho va fer Rajoy en el debat d’investidura: ”És raonable que ens alegrem que ETA digui que deixa les armes. És una bona notícia, i ens n’alegrem. Però això és una condició necessària, i no suficient. La societat espanyola no ha de pagar cap preu perquè ETA hagi de deixar d’existir. Fins que això no passi, el ministeri de l’Interior mantindrà actiu tots els instruments de la lluita antiterrorista. Com a mínim fins al dia que ETA digui i es pugui comprovar que ha deixat d’existir’.

Els pesos pesants de l’equip de Rajoy

Mariano Rajoy, s’ha envoltat de tretze ministres de la seva màxima confiança. La majoria ja havien treballat amb ell i li han estat sempre fidels. La persona de més confiança i mà dreta de Rajoy serà Soraya Saénz de Santamaría, com es preveia, que ahir fou nomenada vice-presidenta, ministra de Presidència i portaveu del govern.

Al nou govern no hi ha cap ministre valencià ni balear. Ara, el futur ministre d’Afers Estrangers, l’eurodiputat madrileny José Manuel García Margallo, es presentà a les eleccions espanyoles dels anys 86, 89 i 93 dins la llista del PP valencià (abans ja s’ha havia presentat per Melilla).

Fernández Díaz, sempre al costat de Rajoy

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950) ja havia estat secretari d’estat d’Administracions Territorials (14 de maig de 1996 a 22 de gener de 1999), secretari d’estat d’Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (22 de gener de 1999 a 5 de maig de 2000) i secretari d’estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 a 19 d’abril de 2004). Abans havia estat diputat al Parlament de Catalunya i senador, i, als primers anys de la democràcia, delegat provincial de Treball a Barcelona, governador civil a Astúries i Barcelona. Ha estat diputat del congrés espanyol, arran de les eleccions dels anys 1993, 1996, 2000, 2004, 2008 –en què va ser vice-president tercer del congrés– i cap de llista del PP per Barcelona a les últimes eleccions. Germà del cap del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, és pròxim a l’Opus Dei.

També va contribuir a fer caure Aleix Vidal Quadras de la direcció del PP a Catalunya el 1996, després de la primera victòria de José M. Aznar i arran del pacte del Majestic, que va fer possible que CiU votés el nou president espanyol.

El nom de Jorge Fernández Díaz figurava a totes les travesses de la presidència del congrés des de la victòria de Rajoy, sempre al costat de Pío García Escudero com a president del senat. Però Rajoy s’ha decidit pel candidat que li proposava la seva mà dreta, Soraya Sáenz de Santamaría, i ha posat a la cambra baixa Jesús Posada, un històric moderat del partit que va ocupar dues carteres dels governs d’Aznar.

El ministre de Defensa, vinculat a la fabricació de míssils i de bombes de fragmentació

El nou ministre de Defensa, el basc Pedro Morenés, que havia estat secretari d’estat de Defensa dels governs d’Aznar, és des del juny del 2010 director general a Espanya d’MBDA, una empresa dedicada a la fabricació de míssils. Ara, la seva carrera en la indústria armamentística va començar uns quants anys abans: el 2005 fou nomenat conseller i alt representant de l’empresa Instalaza, especialitzada a fabricar bombes de fragmentació. Es dóna el cas que aquesta empresa va tenir greus dificultats econòmiques l’any 2009, quan feia poc que Espanya havia signat la convenció internacional contra aquests explosius, utilitzats per última vegada per Mummar al-Gaddafi a Líbia.

Morenés també ha format part del consell d’administració de Telefónica, ha estat secretari general del Círculo de Empresarios i ha presidit l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any