19.12.2011 - 08:19
Una presentadora de la televisió nord-coreana ha anunciat aquesta matinada entre llàgrimes (vídeo) la mort de Kim Jong-Il, líder dictatorial de Corea del Nord, un dels estats més opacs del món. Segons aquesta presentadora, el president de la dictadura comunista va morir el dissabte mentre viatjava en tren, als 69 anys, a causa d’un col·lapse físic i mental, explicació que diversos analistes han traduït en un atac de cor (comunicat mèdic oficial de la mort). Jong Il ja havia patit una dolència d’aquesta mena el 2008, però semblava haver-se’n recuperat.
El successor del president serà el seu fill, Kim Jong-Un, que ja es preparava per agafar les regnes del país des de feia mesos i que ja ha estat designat de manera immediata com a nou cap d’estat. L’agència de notícies estatal KCNA l’ha qualificat de ‘gran successor’. Se sap poca cosa de Kim Jong-Un, però es creu que ronda la trentena. Al setembre del 2010 va ser nomenat vice-president de la comissió central del Partit dels Treballadors i general d’alta distinció. ‘Tots els membres del partit, militars i el poble han de seguir fidelment el lideratge del camarada Kim Jong-Un i protegir, així com enfortir encara més, el front unit del partit, l’exèrcit i el poble’, informa l’anunci de la KCNA.
Els funerals pel dictador es farà dimecres de la setmana que ve i el dol oficial serà vigent fins a l’endemà, dijous 29 de desembre. Poc després d’anunciar-se la mort del líder comunista, Corea del Sud ha posat les seves tropes en estat d’alerta, a l’espera del pròxim moviment del seu país veí, amb el qual manté un dèbil alto-el-foc des de la fi de la guerra civil, l’any 1953.
Conegut com el ‘líder estimat’, amb un arsenal nuclear i míssils apuntant al Japó i a Corea del Sud
Kim Jong-Il figurava al capdavant de la dinastia comunista hereditària nord-coreana des de feia disset anys, durant els quals ha governat amb mà de ferro un règim basat en el culte a la personalitat. Havia esdevingut el cap inqüestionable d’un estat hermètic que provocava grans pous de pobresa al país mentre desenvolupava un programa d’armes nuclears i un arsenal de míssils que apunten el Japó i Corea del Sud –ambdós països estan ara en màxima alerta pel que pugui passar després de la mort del dictador.
Conegut al país com ‘el líder estimat’, Kim va arribar al poder de Corea del Nord el 1994, quan va morir el seu pare i fundador d’aquest estat tan reclusiu, Kim Il-sung, conegut com ‘el gran líder’. El dictador tenia un grapat de títols i càrrecs, però li mancava el de president. Kim Il-sung, el seu pare, ostentava aquest grau de forma vitalícia. El seu fill havia estat director de la Comissió Nacional de Defensa, el centre real del poder a Corea del Nord, i Comandant Suprem de l’Exèrcit Popular de Corea.
La biografia oficial diu que Kim Jong-il va néixer el 16 de febrer del 1942 en un camp secret de guerrillers rebels dirigit pel seu pare a prop de la famosa muntanya nord-coreana Paektu. Però diversos analistes diuen que és més probable que nasqués a la Unió Soviètica mentre el seu pare s’hi estava amb altres comunistes nord-coreans exiliats rebent formació militar.
Sempre segons la biografia oficial, ja va mostrar l’esperit revolucionari a l’escola primària liderant atacs contra els ocupants japonesos de la península. Durant el seu pas per l’escola secundària, es va mostrar com un treballador exemplar, que podia reparar camions i motors elèctrics. A la universitat va estudiar els grans treballs dels pensadors comunistes, així com a la teoria revolucionària del seu pare.
Altres informacions, en canvi, diuen que Kim va viure una vida de privilegi a la capital, Pyongyang, quan la seva família va tornar el 1945 a la península dividida. Després els soviètics instaurarien Kim Il-Sung com a nou líder de Corea del Nord. La seva família es va instal·lar en una mansió de Pyongyang prèviament ocupada per oficials japonesos. La biografia no escrita pel règim diu també que es creu que Kim va passar alguns dels seus anys de joventut a la Xina, per rebre educació i estalviar-se la guerra entre les dues corees, del 1950 al 1953.
Un cop graduat a la universitat, Kim es va fer membre del Partit dels Treballadors de Corea el 1964, i va pujar ràpidament l’escala jeràrquica. Cap al 1973 va ser el secretari d’organització i propaganda del partit, i el 1974 el seu pare el va ungir com a successor. Diverses informacions apunten que Kim va ordenar un bombardeig a Birmània el 1983 que va matar 17 oficials d’alt rang de l’exèrcit sud-coreà, així com la destrucció d’un avió el 1987 que va comportar la mort de 115 persones.
També és sospitós d’haver elaborat plans per aconseguir diners segrestant japonesos, vendre drogues a través de les ambaixades nord-coreanes i convertir el país en el major productor de moneda falsa.
El gust per les dones, pel beure i per les pel·lícules, d’acord a diverses persones que hi han estat molt a prop i que després han abandonat el país, són altres trets que se li destaquen. Es diu que gaudia omplint el celler particular amb més de 10.000 ampolles de vi i degustant grans quantitats de llagosta i de conyac.
En canvi, la propaganda nord-coreana en donava un retrat molt diferent. L’anomena pilot de caces de combat, malgrat que feia en tren els rars viatges que havia d’abordar. Segons la informació oficial havia escrit òperes, tenia memòria fotogràfica, produïa pel·lícules i tenia registres de rècord a diverses pràctiques esportives, com ara el golf, on hauriua aconseguit onze forats el primer cop la primera vegada que hi va jugar.
