29.11.2011 - 19:00
L’arquitecte Jean Nouvel ha reformat l’antiga fàbrica de cervesa Mòritz, tancada als anys setanta, per convertir-la en un centre d’activitats lúdiques, gastronòmiques i culturals. El cuiner Jordi Vilà, del restaurant Alkimia, és l’encarregat de definir la carta dels diferents espais gastronòmics. La Fàbrica Moritz Barcelona, a la Ronda Sant Antoni, és un projecte ambiciós: ocupa 4.500 metres quadrats i té una capacitat per a 1.700 persones (vídeo). Aquest vespre es presenta a la ciutat, amb una festa amb 1.500 convidats. La música la posa Carles Santos.
La Fàbrica Moritz Barcelona s’obrirà el 12 de desembre. Acollirà una gran cerveseria on es podrà prendre cervesa elaborada diàriament i a la vista dels consumidors, un restaurant, un bar de vins, una aula gastronòmica, una sala d’actes… Hi haurà una botiga amb els elements de la marca Moritz, amb quiosc de diaris i revistes, on també es podrà comprar cervesa fresca per consumir a casa, pa fet d’ordi i cervesa, etc.
Abans de l’obertura de l’espai, el diumenge 4 de desembre, a fora a peu de Ronda Sant Antoni, Moritz organitzarà un aperitiu popular, amb ‘braves alçacianes’ creades per Jordi Vilà i una cercavila ideada per Antoni Miralda.
Moritz és una empresa cervesera familiar que fa deu anys que es va refundar. Els Moritz van arribar a Barcelona a mitjans del segle XIX i van fundar la fàbrica el 1856, conventint-se en l’empresa cervesera més antiga de l’Estat espanyol. Des de la refundació de Moritz el 2001, l’empresa ha fet una estratègia cultural molt lligada a la ciutat i a la cultura catalana. Ara la Fàbrica Moritz Barcelona centralitzarà bona part de les activitats que l’empresa ha anat desenvolupament durant aquesta dècada.
L’arquitecte Jean Nouvel, present en la inauguració, ha definit la Fàbrica Moritz Barcelona com un edifici simbòlic de la ciutat que ara es converteix en un espai per a tothom. Diu que es tracta d’un projecte de transversalitat i d’interferència entre l’empresa i la ciutat i viceversa. I espera que sigui un punt de trobada, una representació de la vida barcelonina. Diu que és un espai diàfan dedicat a l’hedonisme, que conté espais de ‘micro-plaers’, multiformes, que són una representació de la modernitat del segle XXI.
