Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  25.11.2011  06:00

'Siau qui sou!', amb catorze poemes musicats de Guillem d'Efak, de nou a Manacor

Es presenta en forma de CD, la portada del qual és obra de Miquel Barceló

Men?ame
 

L'any 1980 Guillem d'Efak (1930- 1995) estrenà' Siau qui sou!', una rapsòdia històrica de catorze poemes musicada per Antoni Parera, a la sala Imperial de Manacor. Una rapsòdia que esdevingué un referent literari. Aquell recital s'ha repetit enguany, amb gran èxit, mercès a la iniciativa de la Banda de Música de  Manacor, i ha estat enregistrat. I d'aquesta gravació n'ha sorgit un CD que demà dissabte es presenta, de nou, a Manacor, amb una taula rodona i amb una nova actuació de la banda, que interpretarà, entre d'altres, la Balada d'en Roca, Forans i ciutadans i Siau qui sou!. La portada del disc és obra de l'artista Miquel Barceló.

A la taula rodona hi participaran Pere Siquier, Biel Majoral, Gabriel 'Torres', Bartomeu Mestre i Miquel Brunet. Tots ells, i també Delfí Mulet i Maria Rosselló, col·laboraran també en les lectures dels textos, acompanyats per la banda de música.

Bartomeu Mestre en dóna més detalls al seu bloc:

Bona part dels poemes ara enregistrats corresponen a l’obra El regne enmig del mar, que relata la història de Mallorca. El CD inclou també algunes de les més celebrades cançons del poeta: Balada d’en Jordi Roca (un clam en ple franquisme contra la pena de mort, sobre un cas verídic que va passar l'any 1851), Cançó de Çon Coletes (un joc d'aproximació històrica entre la revolta forana de 1450 i els afusellaments de 1936), Els infants (un poema deliciós musicat per Joan Martorell), Vou-veri-vou per a no dormir (escrita pocs dies abans de morir amb la petició que la cantàs Biel Majoral) i Comiat (el seu adéu a la família i als amics, musicat per Gabriel Oliver, Torres), a banda del Siau qui sou!, l'himne que dóna títol a l'enregistrament. També s'hi haninclòs dos poemes humorístics: la popular Lletania d’anuncis publicitaris i Mites, un homenatge al cinema que, des de la ironia intel·ligent, esdevé protesta contra el classisme social. Guillem explicava com, una vegada que va tenir doblers i va anar a butaca, la gent murmurava: “què s’ha cregut qui és, aquest?”. Així va encapçalar el divertit poema sotstitolat amb els estaments d’una sala de cinema: “butaca, llotja, davantera, tertúlia, paraiso i galliner”, per on fa desfilar alguns dels vells mites cinematogràfics.