Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  23.11.2011  06:00

Autor/s: Pere Cardús

Iñaki Antigüedad (Amaiur): 'Espero veure Otegi lehendakari'

El cap de llista d'Amaiur a Biscaia avalua el resultat electoral de diumenge i esbossa la seva tasca al congrés espanyol

Men?ame
 

La coalició abertzale Amaiur va fer diumenge un resultat extraordinari per a una formació que no tenia representació al congrés. Hi ha entrat amb set representants, a més de tres senadors, i anuncia una activitat allunyada de la gestió dels afers espanyols. N'hem parlat amb el cap de llista de Biscaia, l'històric de l'esquerra abertzale, Iñaki Antigüedad, que espera poder veure Arnaldo Otegi convertit en lehendakari després de les pròximes eleccions basques.

–L'èxit electoral d'Amaiur és producte de l'anunci del final d'ETA?
—El resultat d'Amaiur d'aquest mes de novembre és fruit d'una cadena de fets  esdevinguts aquests últims dos anys. Tothom al País Basc sap que el moment determinant fou la detenció, a la seu del sindicat LAB, l'octubre del 2009, d'Arnaldo Otegi, Rafa Díez i de més dirigents de l'esquerra abertzale. Vist des d'ara, és fàcil de constatar que va ser una operació del ministre d'Interior espanyol per blocar un procés de debat i d'evolució de l'esquerra abertzale que el govern espanyol ja sabia. A partir d'aquell moment, s'han anat fent aliances amb Eusko Alkartasuna, Alternatiba i, aquests últims mesos, amb Aralar. També s'ha incorporat al procés la comunitat internacional amb el coneixement, sinó amb el vist-i-plau, del govern espanyol.

–Bildu va ser un precedent prou clar.
—A les eleccions de maig, Bildu ja va fer un salt espectacular, abans de l'anunci d'ETA. Però és que tothom sabia que l'anunci era qüestió de temps perquè formava part del full de ruta. Després va venir la Declaració d'Aiete, de Sant Sebastià, la petició explícita de l'esquerra abertzale a ETA de complir el primer punt de la declaració i, finalment, l'anunci formal de l'organització armada.
Tot amb tot, el resultat d'Amaiur era esperat en la mesura que formava part d'un procés coherent i d'una evolució constatada de la majoria social del sobiranisme basc. Aquest èxit no és fruit de la casualitat; sempre hi ha unes condicions que expliquen l'èxit, i al País Basc es donaven plenament. El 20 de novembre és el resultat de la feina feta fins ara i un avanç d'allò que pot venir a partir d'ara.

–El relat de l'èxit d'Amaiur comença amb la detenció d'Otegi. Pot acabar amb Otegi de lehendakari?
—Home, de primer cal que l'Arnaldo i la resta de condemnats pel cas Bateragune surtin de la presó. Ja fa molt que haurien de ser al carrer perquè foren condemnats violant la llei, que prescriu  que els fets s'han de jutjar tenint en compte la situació de cada moment. Ningú no dubta que aquests companys empresonats són els que han aconseguit una inflexió important de l'esquerra abertzale que ha obert aquest nou cicle. També cal exigir la legalització de Sortu, que encara no es pot presentar a les eleccions.
En alguna ocasió ja he manifestat que la sortida d'Otegi i companyia de la presó seria un senyal que el procés de superació del conflicte polític, ara més evident que mai, avançava. La pròxima contesa electoral, la de les institucions de proximitat del parlament de Vitòria-Gasteiz, pot fer possible un Otegi lehendakari, si ha sortit de la presó. Jo ho desitjo plenament. Arnaldo Otegi és un estadista que passarà a la història, igual que l'irlandès Gerry Adams. Poques persones tenen la seva capacitat i visió polítiques.

–La majoria absoluta de Rajoy és un obstacle al procés de pau?
—Les forces sobiranistes no podem viure condicionades al cent per cent per l'ocupant de la Moncloa, ni per la majoria que pugui tenir. Si ens deixàvem condicionar per això, passaríem els quatre anys vinents amb els braços plegats. Amb majoria absoluta o sense, la realitat és la del bipartidisme espanyol amb un PSOE en franca decadència i la de la pluralitat política basca amb quatre grans famílies amb projectes polítics diferents. Nosaltres emplacem Rajoy a fer una lectura diferent de la nit electoral a Espanya i al País Basc. També a Catalunya. I l'emplacem també a cercar vies per a resoldre la greu crisi històrica territorial, que pot ser més fàcil que no pas la crisi econòmica.
Rajoy no toparà amb el PSOE per qüestions de política penitenciària, posem per cas, i això li ha de permetre d'enfilar el camí de la pau. A més, qui presideix el govern espanyol és observat des de fa unes quantes setmanes per la comunitat internacional per si compleix les propostes de la Declaració d'Aiete. Tot plegat ha de permetre que la resolució del conflicte no s'estanqui per un resultat electoral concret.

–Quina és la funció d'un independentista a Madrid?
—És una bona pregunta perquè nosaltres sempre hem dit, amb tot el respecte, que les institucions de Madrid no són les nostres. Els qui ens diem independentistes i tenim un full de ruta clar volem unes institucions pròpies amb totes les competències de qualsevol estat europeu. Per tant, el nostre objectiu és que algun dia no calgui anar a Madrid, si no és per raons de veïnatge i de solidaritat. Allò que és bo per als altres estats, per què no pot ser bo per als bascos?
Les institucions de Madrid no són, no han estat, ni seran mai per a cap basc que es consideri independentista, perquè aspira amb tota la racionalitat del món a prendre el control del seu país i a establir una bona relació amb els seus veïns. La presència a Madrid té l'al·licient de ser més a prop d'un dels agents determinants de la resolució definitiva del conflicte, consistent a superar la negació permanent d'un àmbit de decisió com el basc.
Anirem a Madrid a proposar debats estratègics de fons, perquè, com diu l'Otegi, 'venç qui convenç'. I cercarem complicitats amb les formacions d'esquerres de l'estat i amb els sobiranistes de les altres nacions de l'estat per fer un front comú amb vista a resoldre la doble crisi, la territorial i l'econòmica. Però sempre tindrem molt present que no són les nostres institucions i que no entrarem en una dinàmica de gestió que ens nega el dret de decidir. Ara, allò que més ens interessava d'aquestes eleccions era la possibilitat d'ampliar la nostra base social al País Basc. La resta és secundària.

–Convidareu els diputats independentistes catalans i gallecs a formar part del vostre grup?
—Encara no n'hem parlat. Ara ens comencem a reunir, de primer entre nosaltres, per anar establint els criteris de la nostra tasca a Madrid. Avui farem una valoració dels resultats i començarem a emplaçar el nou govern espanyol com a representants bascos; però, d'aquesta qüestió, encara no n'hem parlat. De fet, ara hi ha qui qüestiona el nostre dret de tenir grup propi. Amaiur és integrat per quatre formacions i les decisions no es poden prendre amb presses.
La relació que s'estableixi amb els representants catalans i gallecs, especialment amb els independentistes, la tenim a l'agenda i l'abordarem, això és segur. En tot cas, les sinergies i complicitats amb ERC van en la direcció d'oferir solidaritat, de fer propostes conjuntes i de demostrar que hi ha unes altres maneres d'entendre les crisis territorial i econòmica.
Però també hem de veure si podem establir una estratègia conjunta dels abertzales amb el PNB. És evident que compartim una bona part de les propostes nacionals i que caldrà treballar plegats quan convingui.

–Quina és la vostra recepta de la crisi?
—Una situació de crisi econòmica com l'actual ens demostra que una gestió dels afers públics des de la proximitat és molt més eficaç que no pas la que poden fer grans estats formats per realitats culturals, lingüístiques i econòmiques diferents. Els petits estats emergents tenen més capacitat d'encarar la nova realitat global. També per motius de flexibilitat. Com a geòleg, sóc molt conscient que les estructures flexibles aguanten molt millor les sotragades que no pas les rígides, que són les primeres que cauen.

–Dieu que calen estats petits per a encarar els nous temps i Navarra no té majoria sobiranista. No és massa petit un País Basc sense Navarra?
—El tema de les dimensions dels estats és una qüestió molt important en l'argumentació de motivacions dels independentistes. A més, serà un debat cada dia més evident, segons els passos que puguin fer Escòcia i Flandes. Quant a Navarra, ja fa molt que es van ensorrar alguns tabús; i si és cert que nosaltres tenim l'objectiu d'un País Basc constituït pels set territoris, també ho és que hem dit i repetit que, el futur de Navarra, el decidiran únicament i exclusiva els navarresos. Igualment, el futur del País Basc  ara dins l'estat francès, el decidiran els seus ciutadans. Sabem que la independència d'aquests territoris no es farà pas demà. Però cal respectar aquests àmbits de decisió sense impediments per cap banda.

Men?ame