Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  07.11.2011  06:00

Recordant l'Assemblea de Catalunya, quaranta anys després

Avui es commemora la constitució de la plataforma unitària que va combatre el franquisme · Un acte ho recordarà reivindicant l'autodeterminació

Men?ame
 

Avui fa quaranta anys que es va constituir, a l'església de Sant Agustí Nou del barri del Raval de Barcelona, l'Assemblea de Catalunya, que va agrupar partits, sindicats i organitzacions socials del país en la lluita antifranquista per l'amnistia, la llibertat social i política i el ple exercici del dret d'autodeterminació. Amb el propòsit de recordar aquella iniciativa i de revisar-ne els punts reivindicatius avui al vespre es farà un acte commemoratiu a Barcelona.

 

L'acte, organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana, es farà a les vuit del vespre a la mateixa església de Sant Agustí de Barcelona. Després d'una conferència inaugural, a càrrec del professor Antoni Batista, hi haurà una taula rodona amb alguns dels protagonistes de l'Assemblea de Catalunya, com Jordi Carbonell i Miquel Sellarès. Finalment, s'hi llegirà un manifest de reivindicació de la feina que encara hi ha pendent, sobre l'aprofundiment democràtic i l'exercici del dret d'autodeterminació.

Una plataforma unitària

L'Assemblea de Catalunya es va constituir per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, integrada per Esquerra Republicana de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya, el Moviment Socialista de Catalunya, el PSUC i la Unió Democràtica de Catalunya. També hi foren presents seguidors de Jordi Pujol (que se'n va distanciar) i de democristians. De seguida va aplegar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un estatut que fos el pas previ de l'autodeterminació.

L'Assemblea de Catalunya es va organitzar a escala nacional, regional, comarcal i local, fet que possibilità una gran participació de la gent compromesa en la lluita antifranquista, i va integrar persones com Josep Benet, Pere Portabella, Carles Caussa, Jordi Carbonell, Antoni Gutiérrez, Miquel Sellarès, Lluís Maria Xirinacs, mossèn Josep Dalmau i Agustí de Semir.

Durant la dècada dels setanta l'Assemblea de Catalunya va organitzar algunes de les principals mobilitzacions de l'època, com les grans manifestacions de l'1 i el 8 de febrer a Barcelona i de l'Onze de Setembre de Sant Boi de Llobregat. Finalment, es va dissoldre el 1977.