27.10.2011 - 06:00
La periodista nord-americana Doree Shafrir es demanava aquesta setmana a la seva columna de la publicació digital Slate a quina generació pertanyia per edat. Considerava que la generació nascuda entre el 1977 i el 1980, com ella, era massa jove per adscriure’s a la ja famosa generació X de Winona Ryder, i massa gran per a incloure’s a la generació Y o digital (també anomenada Millennials, als EUA). ‘Vaig néixer durant la presidència de Jimmy Carter, una administració recordada sobretot per la crisi dels ostatges a l’Iran, la gran apagada de llum de Nova York i el concepte econòmic d’estagflació.
‘Els nens de Carter (els nascuts entre la seva entrada a la Casa Blanca, el gener del 1977, i la de Ronald Reagan, el gener del 1981) ara tenim entre trenta anys i trenta-quatre, i, com Carter mateix, aquesta microgeneració és difícil de precisar’.
Shafrir va fer córrer la reflexió per Twitter i, tot d’una, va començar a rebre respostes de força gent generacionalment desorientada.
La piulada que més la va sorprendre, explica Shafrir al seu article, va ser la d’una altra periodista, també perduda entre generacions, Danielle Nussbaum, que li va proposar un nom per a aquesta possible microgeneració: la ‘generació Catalano‘. I, fent una simple cerca, sembla que ha començat a fer fortuna, a la xarxa i entre els joves directament implicats.
No cal pas sortir dels EUA per a explicar l’elecció del nom: Catalano és el cognom d’un dels protagonistes de la sèrie televisiva ‘Si això és vida…‘ (emesa originalment per la cadena ABC els anys 1994 i 1995). Per Shafrir, la vida d’estudiant de Jordan Catalano (interpretat per l’actor Jared Leto) encaixa perfectament amb la seva experiència a la mateixa edat, en què tothom li deia que havia de ser ella mateixa i a l’institut no hi havia ni missatges de text ni Facebook. Era, en definitiva, la generació sense mòbil a classe.
