Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  06.12.2011  06:00

25 anys d’Albufera de València

A pocs quilòmetres de la ciutat de València, el Parc Natural de l’Albufera esdevé un paratge natural únic i de gran valor ecològic

Men?ame
 

Ara fa un segle, Alfons XIII va signar una breu llei per regular la cessió de l’Albufera a l’Ajuntament de València. Enguany, el consistori ha volgut recordar l’efemèride aprofitant que també s’han complit 25 anys de la declaració del Parc Natural de l’Albufera de València, un paratge natural únic i de gran valor ecològic situat a pocs quilòmetres de la capital valenciana.

El 1986, l’estany de l’Albufera i la Devesa del Saler es van convertir en el primer Parc Natural valencià. Però uns anys abans, durant la primera meitat de la dècada dels setanta, el projecte per a aquests espais era ben diferent. A la Devesa del Saler s’havia planificat una gran urbanització que implicava la destrucció de més de 800 hectàrees de bosc per a destinar-les a la construcció d’hotels, apartaments, un camp de golf, un port esportiu, un parador nacional i un hipòdrom. Tot això significava la fi del bosc de la Devesa, que separa la mar de l’Albufera, i posava en perill el delicat equilibri de l’ecosistema del llac.

Una mobilització ciutadana recolzada per una important campanya mediàtica des del diari "Las Provincias" va aconseguir aturar la urbanització i va posar les bases de l’ecologisme valencià. Així ho explica un article signat per Anna Mateu i Martí Domínguez en el dossier que Mètode dedica a l’Albufera en el seu número d’estiu. Entre 1973 i 1974, el periòdic amb la seua subdirectora al capdavant, Maria Consuelo Reyna, va protagonitzar una autèntica campanya contra la urbanització, coincidint amb el període d’obertura del diari conegut com «la primavera de Las Provincias» abans de la creuada anticatalanista que duria a terme anys després i que marcaria la transició democràtica valenciana. Però en aquella primera meitat dels anys setanta, amb la seua defensa de la Devesa del Saler, el periòdic va ser un dels primers mitjans a dedicar un ampli tractament a una qüestió ambiental en la premsa espanyola, comptant amb la col·laboració de biòlegs i d’ecologistes com Josep-Vicent Marqués.

Del lluent d’aigua clara al llac eutròfic
Però els problemes de l’Albufera no acabaven amb la paralització de la urbanització, la contaminació de les seues aigües ha suposat des de fa dècades una amenaça per a l’ecosistema albuferenc. Segons el geògraf Carles Sanchis Ibor, de la Universitat Politècnica de València, a principis de segle l’Albufera era un «lluent d’aigua prístina al bell mig de vastes hores i arrosars». Encara era possible en aquella època trobar les darreres llúdries de l’estany, alimentat de l’aigua del Xúquer i en menor mesura del Túria.

Una situació que començaria a canviar als anys seixanta, quan les sèquies que acabaven en el llac començaren a dur en les seues aigües volums importants de residus urbans i industrials. De l’estany d’aigua clara passem a un llac on predomina el color verd, a causa de l’eutròfia o excés de nutrients provocat per l’abocament d’aigües residuals. Com a conseqüència, el llac ha sofert una disminució dràstica de les seues espècies piscícoles, el que a més de suposar una gran pèrdua ecològica també suposa un problema econòmic per als pescadors de la zona.

Els abocaments puntuals d’aigua residual a causa de les deficiències del Col·lector Oest, i la reducció de cabal del riu Xúquer, han fet que la situació no haja millorat. Carles Sanchis Ibor es mostra taxatiu en aquest sentit: «L’avenir de l’Albufera depèn en bona mesura de la disponibilitat de recursos hídrics al Xúquer».

Darrerament s’han desenvolupat diverses accions destinades a revertir l’estat eutròfic de l’Albufera, entre les quals destaca la posada en marxa d’aiguamolls artificials o restaurats per tal d’aprofitar la capacitat autodepirativa d’aquests ecosistemes. Sens dubte, l’actuació de referència en aquest sentit és el Tancat de la Pipa, un aiguamoll restaurat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a Catarroja i que ha significat un gran èxit en quant a la millora de l’aigua i la recuperació d’hàbitats i espècies. Tot plegat, una esperança per al futur de l’Albufera i de tot l’ecosistema del parc natural.

Llig el dossier complet: 25 anys d'Albufera de València

Men?ame