27.09.2011 - 06:00
Una vegada més, en Guardiola l’ha encertat perquè és un home de club i tendeix a eliminar tota aspror i hostilitat en la relació entre els culers. Jo no hi puc estar més d’acord. Aquesta setmana ha estat especialment dura pels que guardem molt bona consideració al mandat de Joan Laporta. S’han aprovat per assemblea dues decisions que d’alguna manera entren en col·lisió amb les decisions més encertades que va prendre aquella junta.
La publicitat de Qatar a la samarreta i la grada d’animació semblen fets amb un cert esperit de revenja envers l’anterior junta i, especialment, de ressentiment vers Laporta. Finalment han estat decisions ratificades per l’assemblea de compromissaris i, per tant, no hi tinc res a dir. Tinc tot el respecte per allò que decideix el soci. Però crec que ens equivoquem quan deixem d’oferir-nos al món amb la generositat que ho fèiem duent Unicef al pit. M’agrada pensar que les coses no son casuals i qualsevol aspecte remet a un sistema de valors. En el sistema de joc de Guardiola, Messi és el primer defensor. El geni, el tocat per la mà de Déu, és el primer que s’arromanga en benefici de la col·lectivitat. I aquí hi ha una idea política i moral amb la que el Barça, com a club amb l’ambició de liderar el futbol mundial, combregava duent Unicef al pit.
Si a aquestes dues decisions hi afegim que aquesta setmana vuit membres de la junta anterior han de pagar molts milions d’euros per una demanda judicial malintencionada, es converteix en una setmana negra pels culers que valorem positivament l’obra dels últims anys.
Cal tenir en compte que els resultats actuals no són fruit de les decisions d’una sola junta. Ni tan sols del mandat de Laporta, sinó que s’aconsegueixen per una manera d’entendre l’esport i, en definitiva, la vida, que s’ha anat sedimentant per l’esforç de molta gent de diferent pelatge. Hi ha qui reivindica la Masia, Cruyff, Núñez, o encara més enllà, el Barça de les cinc copes o Gamper… Si les directives que entren es dediquen a fustigar els membres de la junta anterior, anem malament. Laporta no va voler entrar en batalles d’aquest tipus quan va heretar una situació prou complicada de Joan Gaspart.
És molt important que Guardiola hagi fet aquestes declaracions, perquè quan a Laporta li va començar a anar malament, molts xerraires van dir que l’un amb l’altre no s’entenien de cap manera. Quan les coses no li vagin bé a Rosell, els xerraires tornaran a aparèixer per enfrontar-lo amb qui faci falta. I serà ridícul. Però llavors encara ho era més. Perquè va ser Laporta qui va arriscar-se fent responsable del primer equip un joveníssim entrenador que només havia treballat a tercera. I ho va fer perquè estava segur que Guardiola sempre defensaria uns determinats valors. El primer i més fonamental de tots, penso, és que si, pel que sigui, ara ets a dalt de tot, te’n recordis de tots aquells que t’han ajudat a arribar-hi.
David Carabén
