Els ‘llauners’, al punt de mira

  • El cap de setmana de la Mercè, nova prova de foc per a la ciutat · La nit de dijous a divendres es decomissaren vint mil llaunes en tres locals a Ciutat Vella

VilaWeb
Redacció
24.09.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Cervesa, beer, un euro!’. Sentir aquestes paraules és força habitual a partir d’una certa hora de la nit en moltes cantonades de Barcelona, especialment de Ciutat Vella i Gràcia. També en altres punts del país, com a Lloret, on la venda ambulant de llaunes de cervesa s’estén des de mitjanit fins pràcticament la sortida del sol. El negoci és clar: els venedors, la majoria dels quals d’origen paquistanès, venen cada llauna a un euro, o, en funció del ritme de vendes, dues llaunes per un euro i mig; a un bar obert de nit, una cervesa costa dos o tres euros, pel cap baix.

En caps de setmana festius com aquest, amb milers de ciutadans celebrant la Mercè als carrers de Barcelona, els ‘llauners’ es multipliquen com un eixam d’abelles. El negoci no és xavalla, pot sortir rodó, si la Guàrdia Urbana no actua. Milers de cerveses es venen de manera fraudulenta a través d’uns circuits majoritariament organitzats. Enguany, però, la situació hauria de ser diferent, malgrat que pels carrers i les places tot, aparentment, sembla continuar igual.

El nou batlle de la ciutat, Xavier Trias, s’ha fixat com una de les prioritats del mandat eradicar aquesta pràctica. En aquests darrers anys, mentre era a l’oposició, Trias havia acusat el govern de Jordi Hereu d’ineficaç, a l’hora de combatre els ‘llauners’, i en més d’una ocasió, havia assenyalat la Guàrdia Urbana, com en aquesta conferència a l’Ateneu Barcelonès, al juny del 2009, com a responsable de la llibertat amb què campaven pels carrers. Aleshores va dir, també, que no era just ni estratègicament adequat perseguir el venedor, sinó que el que calia era cercar les fonts d’abastament de llaunes i els locals on s’emmagatzemaven. ‘Quan sigui alcalde aquesta serà una qüestió central i aniré a parlar amb una persona per aturar tot això’, va arribar a dir, sense donar-ne més detalls.

En els darrers mesos, la venda ambulant de cervesa s’ha reduït en alguns punts de Ciutat Vella i de Gràcia, però aquesta mateixa nit passada, la nit de la vigília de la Mercè, s’han pogut veure força ‘llauners’ tant a la Rambla com a les places de Sant Jaume i Reial, on hi havia grans aglomeracions de gent.

Una de les obsessions de Trias

Per aquesta pròxima nit i per tot el cap de setmana, que es perfila com una nova prova de foc, fonts de l’Ajuntament expliquen que el dispositiu policíac s’ampliarà en les hores nocturnes, especialment en els punts amb més concentració de persones, i que es posarà l’accent, encara amb més èmfasi, en la identificació de magatzems de llaunes que a la pràctica exerceixen de punts de distribució i que se suposa que aquests dies tindran una gran activitat. De fet, en la nit de dijous a divendres la Guàrdia Urbana va decomissar, en un operació preventiva, unes vint mil llaunes en tres establiments comercials que feien aquesta funció: 8.640 llaunes a un local del Paral·lel, 7.915 a un altre del carrer Atlàntida, a la Barceloneta, i 2.900 a un local del carrer Princesa. A aquestes, cal sumar-hi les que es decomissen cada nit al carrer, quan una patrulla atrapa in fraganti un dels venedors. L’any passat, en tota la Mercè, se’n van decomissar tretze mil, segons fonts recollides per BTV.

El govern municipal vol deixar clar que l’estratègia de l’ajuntament és a llarg termini, que en cap cas es dóna la batalla per perduda, i que, a més de les actuacions a peu de carrer, la Guàrdia Urbana treballa, sobretot, en la localització dels locals d’emmagatzematge de llaunes. En declaracions a VilaWeb, el regidor de seguretat, Joaquim Forn, ha explicat a VilaWeb l’operació que es fa fer contra els ‘llauners’ durant le festes de Gràcia ‘va funcionar quasi a la perfecció i pràcticament no hi va haver ‘llauners’, si bé en aquella celebració l’espai és més acotat que no per la Mercè’. Per Forn, ‘aquest és un problema que no es resol en un dia, però sí que podem aspirar, de moment, en aquestes festes, a reduir-lo al màxim’. En els pròxims mesos, l’Ajuntament mantindrà la mateixa línia d’actuacions, que qualifica d’exitosa, i donarà continuïtat a les campanyes començades aquest estiu contra la venda ambulant.

Heineken, una empresa activa contra la venda de cerveses al carrer

Però, qui compra aquestes grans quantitats de llaunes per a distribuir-les entre els ‘llauners’? A la resposta hi ha la solució del problema i, de fet, d’on surten les llaunes en primera instància és l’objectiu prioritari de la policia local. Per això les principals actuacions es fan en magatzems o entorns propers a distribució. La Federació de Catalana d’Activitats Recreatives Muscials (Fecasarm), que representa els locals perjudicats per aquest frau, considera que l’origen del negoci dels ‘llauners’ rau, en bona part, en grans compres fetes directament al productor, a les fàbriques, per part de particulars i hostalers que posteriorment distribueixen les llaunes a una xarxa de venedors.

Així ho explica el secretari general d’aquesta associació, Joaquim Boadas, que opina que ‘les grans marques, com la Damm [marca de la gran majoria de cerveses venudes pels ‘llauners], haurien de controlar qui els fa grans comandes que puguin ser susceptibles d’acabar a la venda ambulant’. Si bé és cert que també hi ha ‘llauners’ que compren llaunes a bon preu al supermercat i les venen una mica més cares, fent el seu propi negoci. Aquests, però, són una minoria.

La venda de cerveses al carrer també preocupa al sector perquè distorsiona el mercat. Aquest és el cas d’Heineken, que ha decidit participar d’una manera activa contra aquesta venda. D’entrada, no ven cervesa en llauna ni hostalers ni a particulars i posa tota la seva força comercial sobretot als supermecats. A més a més,  des de fa dos anys, Heineken patrocina la campanya en contra de la venda ambulant ‘Mercès pel teu civisme‘, promoguda per la Fecasarm i que compta, també, des de fa cinc anys, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Siga com siga, la Fecasarm estima que les pèrdues per aquesta activitat ronden els dos-cents mil euros, uns dos-cents euros per cada bar nocturn de Barcelona, calculant que a tota la ciutat hi ha uns mil bars.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any