Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  30.09.2011  06:00

Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, les úniques supervivents

Avui culmina el procés de restructuració del sistema financer que dinamita el sistema català de caixes

Men?ame
 

Són les més petites, no s'han fusionat, no han demanat diners al FROB, i no han esdevingut cap banc. Caixa Ontinyent i Caixa Pollença són les úniques supervivents del polèmic i frenètic procés de restructuració del sistema financer imposat pel govern espanyol. La clau: un volum de negoci reduït i concentrat al territori propi, una morositat baixa i taxes de solvència superiors a la mitjana. La fórmula, segons el director general de Caixa Pollença, Biel Bauzà, 'no té res de màgica; l'únic truc és el sentit comú'.

Totes dues caixes han resistit, aquests darrers dos anys, tot d'envits: del Banc d'Espanya, del govern espanyol i dels governs valencià i balear, respectivament. Uns i altres volien empènyer-les a fusionar-se amb unes entitats més grans. Però tant a Ontinyent com a Pollença, per més que hi han raonat, mai no han sortit de la conclusió que desaparèixer, amb totes les coses que implicava, com la d'esdevenir un banc, o diluir-se en una gran entitat tan sols per a ajudar a millorar una mica els balanços, no era gens convenient.

Amb pràcticament tota l'administració contra han aguantat i s'han convertit en els últims vestigis de l'històric model de caixes del nostre país, amb els centres de decisió financera al territori i amb el control de l'obra social. I l'horitzó, per a totes dues, és el de mantenir-se fermes en aquest camí, avalades, a més, per unes xifres de solvència envejables. Totes dues superen amb comoditat l'exigència del govern espanyol d'acreditar un coeficient de capital superior al 8%.

'Han passat dos anys parlant-nos de la magnitud de les entitats, de la necessitat de ser grossos per a poder resistir, i han aconseguit que hi raonàssim molt, però el temps ha demostrat, paradoxalment, que la magnitud hi té poc a veure, o que, en tot cas, som els més petits els que tenim uns comptes més sòlids i els únics que hem pogut resistir', explica Bauzà. Fonts de la direcció de Caixa Ontinyent consultades per VilaWeb indiquen que l'obsessió de créixer ràpidament i d'estendre's a uns altres territoris és el que ha acabat atacant la solvència de les altres entitats. Una obsessió que, segons les mateixes fonts, revela una ambició pel benefici impròpia d'una caixa i que va contra de l'essència de tota caixa.

Efectivament, les taxes de morositat de Caixa Ontinyent (5,1%) i de Caixa Pollença (3,51%) són les més baixes de totes, molt per sota de la mitjana del sector a l'estat espanyol, que supera el 7%. Això és degut, bàsicament, a la no-assumpció de riscos. 'No invertim més doblers dels que ens aporten els clients, no anem a cercar diners a fora i no tenim un interès especial en el mercat immobiliari', explica Bauzà.

Tot amb tot, admeten que la crisi també les ha afectades i que s'han vist obligades a fer ajustaments. De fet, Caixa d'Ontinyent tenia el 2009 una taxa de morositat del 3,29% (aleshores la mitjana espanyola era del 5%). La pujada, la consideren normal i no gens preocupant i l'atribueixen a l'esclat de la bombolla immobiliària, que poc o molt ha afectat totes les entitats.

Fidelitat del territori

La quota de mercat de totes dues entitats és molt reduïda, es basa sobretot en clients minoristes, i representa un percentatge petit del volum financer de tot l'estat espanyol. Potser per això, expliquen fonts de totes dues caixes, la pressió del Banc d'Espanya, que havia arribat a ser molt forta, es va aturar en un determinat moment, fa uns quants mesos. Tot i que va persistir en l'intent de convèncer-les dels possibles perills de no créixer i de no ampliar la quota de mercat. Ells tenien una resposta clara: la fidelitat al seu territori, amb una obra social arrelada i molt valorada, i la fidelitat dels clients. 'Si la comarca va bé, nosaltres anem bé', deia fa pocs mesos un directiu de Caixa Ontinyent, recordant que la caixa és la màxima interessada a potenciar l'activitat econòmica a la Vall d'Albaida.

Fonts de la direcció de la caixa valenciana destaquen una dada per a il·lustrar allò que l'entitat anomena 'creixement sostenible i responsable': fa deu anys Bancaixa era 40 vegades més gran que no Caixa Ontinyent; just abans de fusionar-se amb Caja Madrid, Bancaixa ja era 95 vegades més gran que no Caixa Ontinyent, que tampoc no havia parat de créixer.

Aquesta manera de créixer contingudament i tenint una cura molt especial en la gestió de l'obra social formen part de l'esperit fundacional de les caixes. I tant Caixa Ontinyent com Caixa Pollença, que tenen 127 i 131 anys d'història respectivament, poden continuar existint com a caixes mercès a la fidelitat a aquest model. 'El fet que ara puguem mantenir el nostre model és producte de la feina de molts d'anys i d'haver demostrat una gran fidelitat i proximitat al nostre territori, sense aventures estranyes', comenta Bauzà.

Orgull i tristor

Però mentre explica amb satisfacció les virtuts del model de la caixa que dirigeix, Bauzà no amaga un punt d'amargor: 'Darrerament hi ha persones que m'aturen pel carrer per felicitar-me per haver resistit; ho visc amb orgull, però també amb tristor, perquè aquesta enhorabona que em fan arribar es redueix a un territori molt petit; ens agradaria de poder dir enhorabona a tothom, de poder-hi compartir el mèrit, perquè això voldria dir que el nostre estimat sistema de caixes continuaria viu; els dos que quedam ho fem amb força, però representam poc i som quasi simbòlics'.

El darrer atac, des d'Europa

Tot i haver resistit amb força, els atacs no sembla pas que s'aturin. El darrer ha vingut de la Unió Europea, que, per sorpresa, va posar Caixa d'Ontinyent dins el sac d'entitats europees que podien necessitar recapitalitzar-se durant els mesos vinents. La notícia va ser rebuda amb desconcert i indignació per la direcció de la caixa, que no preveu cap mena d'injecció de diners argüint que no li fa cap falta.

A més, la declaració de la Unió Europea, basada en les proves d'estrès (resultats, pdf) fetes al mes de juliol, ha estat posada en dubte per algunes fonts, que l'han atribuïda a pressions del govern francès per mirar d'esvair els dubtes sobre la solvència d'algunes entitats franceses com Société Générale i PNB Paribas.

Aquestes proves van situar al juliol la caixa valenciana en una bona posició: la prova li va adjudicar un 5,6% de capital estimat de qualitat, una xifra superior a l'aprovat fixat per Europa (5%). Però ara la inesperada amenaça, ambigua i poc concreta, s'ha fet per a totes aquelles entitats que no van arribar al 6%. Aquestes proves d'estrès no van comptabilitzar el fons de provisió de les entitats, que és un coixí de diners constituït per totes les entitats de l'estat espanyol com a reserva en cas de dificultats. I, en el cas particular de Caixa Ontinyent, és un fons significatiu, més que no el d'algunes altres entitats, i que Ontinyent no ha necessitat mai, de tal manera que roman intacte. Si s'hagués tingut en compte, el resultat de la prova d'Ontinyent hauria estat d'un 7,2%, prou lluny del 5 i del 6%.

Men?ame