24.08.2011 - 06:00
‘Sóc un periodista que, potser, cometo la imprudència de dir en veu alta el que el 90% dels catalans diuen en veu baixa. Nombrosos amics se m’acostaren ahir per dir-me que aquesta franquesa em pot costar cara.’ Aquestes paraules foren escrites pel periodista manresà Josep Maria Planes l’1 de maig de 1936 al diari La Publicitat. Quatre mesos després encara no, al començament de la guerra del 1936-1939, Planes fou assassinat per membres de la FAI, que ell havia assenyalat com a responsable de la mort dels germans Miquel i Josep Badia, el 28 d’abril de 1936.
Planes tenia vint-i-nou anys, però va deixar una empremta, polièdrica i calidoscòpica, a les moltes capçaleres en què havia col·laborat.
Per exemple, en el setmanari europeista Mirador i en el diari La Publicitat, d’un gran to intel·lectual i lligat al moviment catalanista Acció Catalana. També fou fundador de la revista ‘Imatges’ i de Be Negre, cèlebre setmanari satíric, punyent i mordaç, que es va publicar del 1931 a 1936. També es va destacar en el periodisme esportiu i com a cronista de la Barcelona noctàmbula dels anys 1920 i 1930.
Com s’explica en l’extens apartat dedicat a aquest periodista de la web Memoria.cat, que aplega més d’un centenar d’articles seus, Planes va néixer a Manresa el 31 de gener de 1907 i a disset anys ja signava com a articulista. I des de llavors no va parar d’escriure fins el 24 d’agost de 1936, quan un escamot de la FAI el va trobar per sorpresa en un pis del carrer de Muntaner de Barcelona, on s’havia amagat, el va detenir, se’l va emportar a l’Arrabassada i li va disparar set trets al cap.
La FAI el tenia en el punt de mira des del 1934, quan Planes va començar a publicar a La Publicitat el reportatge ‘Els gàngsters de Barcelona’ i ‘L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya’, una trentena d’articles en què denunciava les relacions entre el pistolerisme i les associacions d’arrel anarquista, i que el van convertir en un dels capdavanters del periodisme d’investigació a Catalunya.
En aquests articles va denunciar la criminalitat d’alguns elements de la FAI i l’estreta relació entre el sindicat anarquista i els atracadors. Tot i així, tenia molt d’interès a deixar clar: ‘No és veritat que la CNT i la FAI siguin unes associacions de gàngsters. En canvi, és veritat que els gàngsters han treballat per la FAI i la CNT.’
Va ser el seu amic Avel·lí Artís Gener, ‘Tísner’, qui va identificar el seu cadàver a l’Hospital Clínic de Barcelona.
