06.06.2011 - 14:00
El nom d’Agustí Villaronga ha ressonat àmpliament els últims temps gràcies a l’èxit de Pa Negre però aquest cineasta mallorquí fa anys que es dedica al setè art i Cine Club Vic vol retre-li homenatge retrocedint fins als seus inicis. A través de la sessió La primera de… recuperem la seva òpera prima, Tras el cristal. El debut cinematogràfic de Villaronga ens proposa una reflexió lúcida i punyent sobre la crueltat en l’ésser humà.
El nazi Klaus (Günter Meisner) havia estat metge en un camp d’extermini, però fa vuit anys que viu amagat a Espanya en una sinistra mansió. Després d’un greu accident, Klaus sobreviu endollat a un pulmó d’acer que la seva dona Griselda (Marisa Paredes) ha comprat a Alemanya.
El director aborda en aquest film alguns temes tabú, com l’homosexualitat, la tortura o la pedofília, a partir d’un guió propi que construeix un relat de gran bellesa, elegància formal i ambigüitat moral.
El film no parla només de la relació entre víctima i botxí, sinó que s’atreveix a plantejar la transmissió del mal com si fos una malaltia ancestral. Entre els seus personatges no hi ha innocents: tots són culpables. El jove infermer Angelo és una antiga víctima que torna del passat, no tant per venjança, sinó per suplantar el mestre i poder experimentar els seus plaers inconfessables.
Notes sobre el director
Agustí Villaronga va néixer a Mallorca l’any 1953 i des de la infantesa sent una gran fascinació pel cinema. Instal·lat a Barcelona, va iniciar una carrera d’actor teatral en la companyia de Núria Espert, i més tard va aconseguir papers en diverses pel·lícules. Mai no va abandonar l’esperança de dirigir, i el 1987 va filmar Tras el cristal, film que obtindria el Gran Premi del Festival de Cinema de Barcelona. Segueix una breu però intensa filmografia, amb títols tan interessants com El niño de la luna o El mar. Enguany ha triomfat als premis Goya amb Pa negre.
