31.05.2011 - 06:00
He anat cada dia a la plaça de Catalunya, però com un senyor que mira. Hi ha molts estudiants que hi participen i alguns professors que també s’hi han vinculat. Com a institució, la universitat s’hi hauria d’implicar, però sembla impensable, perquè cada vegada està més a mans de la dreta. La universitat s’hi hauria d’implicar des del punt de vista dels problemes reals que té i de l’actuació dels polítics, però també examinant els temes de fons del moviment.
Que quin hauria de ser el paper dels intel·lectuals? Home, Déu n’hi do de les coses que s’han dit sobre les acampades i sobre què hi ha al darrere. Fins i tot el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, ha escrit un article, en què es manifesta d’acord amb el fons del moviment, encara que hi fa algunes crítiques. Ara, a vegades la gent que opina no va del tot informada. Per exemple, la crítica del president del IEC –que els acampats no hagin arribat a proposar un programa que sigui creïble– ve del fet que el senyor Giner no és al corrent del programa sensacional que tenen els acampats a Madrid. No solament és sensacional per allò que demana, sinó també per les alternatives que proposa. N’hi ha que diran que és un programa ple d’utopies, i n’hi ha que el trobaran un programa electoral.
‘És un moviment revolucionari? Home, la revolució ho és tot i no és res. Podem parlar de revolució en el sentit que és una cosa nova i que s’hi vincula molta gent. Ara, canviarà el sistema polític català, espanyol, europeu? Ara mateix, no. Però és un punt més que se suma als que ha fet molta gent fins ara, fora del sistema. I què en sortirà? No ho sé ni em preocupa gaire. La cosa important és que es faci. El camí es fa caminant. Això que passa és extraordinàriament positiu per als qui són a les places i per als qui hi ha al voltant seu. Ells sí que ho viuran com una revolució. Però és extremadament complicat. El Maig del 68 va ser una revolució? Pels qui el van viure, sí, i també va ser una revolució des del punt de vista de la construcció moral i ètica, però no va ser una revolució política.
Quan parlem dels polítics, en general, trobo que fem un excés. Que, de polítics, n’hi ha de tota mena, i amb posicions polítiques molt diferents també. Les accions dels polítics catalans sobre les acampades s’han demostrat completament contraposades. I el govern divendres va fer allò que va fer: va decidir que això s’havia d’acabar i no ho va aconseguir. Però la pitjor és que Felip Puig ha demostrat que era un mentider. Encara que la situació és tal que, d’alguna manera, tant se l’in fot, perquè, per a ell, aquest és un altre món.’
Francesc Espinet
Doctor en història contemporània, i professor de la UAB del 1971 al 2009. Especialitzat en història de la cultura i de la comunicació
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
