Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  24.05.2011  06:00

Jordi Navarro: 'Una part de l'electorat d'Esquerra ha valorat més la manera de treballar de la CUP'

Entrevista amb el cap de llista de la CUP de Girona, que ha aconseguit tres regidors a l'ajuntament

Men?ame
 

La CUP ha multiplicat per cinc els resultats de fa quatre anys: ha passat de vint regidors a cent un. S'ha consolidat a ciutats com Molins de Rei, Vilanova o Berga i l'entrada a l'Ajuntament de Girona ha estat sonada: tres regidors. De l'aterratge de la CUP a la capital gironina i de l'augment de la representació institucional d'àmbit nacional, en parlem amb Jordi Navarro, cap de llista de la CUP de Girona, que creu que ara la formació ha de ser més humil que mai.

–Us els esperàveu, aquests resultats, a Girona?
Sincerament, no. Som els primers sorpresos. Esperàvem que tants anys de lluita, d'insistència i de mobilització tinguessin algun reconeixement, però no esperàvem pas obtenir tres regidors. Ha estat una sorpresa agradable. I estem molt agraïts als gironins que, de molts racons d'aquesta ciutat, ens han donat suport.

–I, doncs, a què atribuïu els 2.981 vots obtinguts?
A diversos factors. D'una banda, els molts anys de la CUP de Girona fent feina i oposició des del carrer. D'una altra, hi ha malestar de molts barris de la ciutat, que se senten menystinguts i abandonats per la política de l'equip de govern anterior. En tercer lloc, hi ha el factor independentista: la CUP és un partit desacomplexadament independentista. Ho ha defensat i ho continuarà defensant, i això la gent ho ha valorat. Un quart factor molt important és la crisi econòmica i les injustícies socials pròpies d'aquest sistema que nosaltres denunciem. La indignació nascuda aquests últims dies i les ànsies de molts gironins d'avançar cap a un model més just, expliquen en bona mesura el suport que hem obtingut. Finalment, crec que la gent ha valorat la nostra manera de fer política, des del carrer i escoltant la gent, contra una manera més institucionalitzada, allunyada de la gent.

–Després de trenta-dos anys, el PSC ha perdut la batllia de Girona. Com ho interpreteu?
Trenta-dos anys són molts anys i em penso que hi havia indicis d'esgotament i molts vicis, i la gent ho ha castigat. L'alternativa és CiU, una opció clarament de dretes que serà una corretja de transmissió de la política de retallades de la Generalitat, i amb aquesta alternativa no hi estem pas d'acord. Ara, és la decisió que ha pres la gent i la respectem, tu diràs.

–Com encareu aquesta legislatura, governada per CiU, segurament en minoria?
Continuarem fidels a les nostres conviccions i a la feina que hem fet. Ho admetem públicament: no tenim experiència, i no entrarem en un govern en el qual no tinguem prou força per a aplicar el nostre programa, que és un programa de ruptura. Per tant, treballarem des de l'oposició, en clau independentista, d'esquerres, ecologista, de barris i de participació. Això sí, la CUP només té sentit si la gent s'implica amb la CUP. No som un partit convencional, que hom vota i després deixa sol dins la institució. La CUP és una eina al servei de la ciutadania, i perquè sigui una eina útil, la gent l'ha de fer seva. El dia que la CUP no sigui la veu del carrer ja no tindrà sentit.

La CUP ha entrat a l'Ajuntament de Girona amb tres regidors, i Esquerra, que n'hi tenia quatre, n'ha estat foragitada. Heu arreplegat el vot dels votants d'Esquerra?
És molt probable. Una part de l'electorat d'Esquerra ha valorat més la manera de treballar de la CUP (sempre fidel a la mobilització, a la democràcia radical, la justícia social, a l'avenç de l'alliberament nacional i que treballa a peu de carrer) que no pas la política de despatx i de govern.

De fet, això que ha passat a Girona és traslladable a una bona part del país: Esquerra ha fet una davallada i la CUP ha quintuplicat la representació.
No sóc cap analista, jo sóc un militant de Girona. Cada municipi és una realitat, i són els meus companys de cada municipi que hauran d'analitzar cada cas. Però sí que és cert que l'esquerra independentista i la CUP existeix des de fa més de tres dècades, sempre hem tingut una línia molt clara, i no la deixarem de banda. Som d'esquerres, independentistes i ecologistes, i creiem en la mobilització popular per a avançar cap a un nou model. Crec que la gent ho ha valorat. Ara ho hem de saber llegir i interpretar. Hem de saber-ho gestionar molt bé i no decebre la gent. Per això hem de ser més humils que mai, més combatius que mai, i més treballadors que mai.

Podem dir que la CUP s'ha fet gran?
Probablement. Cent un regidors al Principat és una xifra considerable. Tanmateix, el creixement no està únicament en la presència institucional. La CUP s'expandeix i es ramificant per tots els Països Catalans: tenim algunes assemblees al País Valencià, nuclis incipients a zones com Mallorca, i volem continuar per aquest camí. El nostre objectiu no és d'aconseguir simplement representació institucional; el nostre objectiu és un altre: avançar cap a la independència, la justícia social, un nou paradigma de model energètic, una societat més justa. I la representació institucional és una eina més de les que fem servir, com la mobilització i la formació.

En aquests comicis s'han presentat més candidatures independentistes que mai, amb el perill corresponent de divisió del vot independentista...
El moviment independentista ha de treballar més en silenci. En política, sobren molts Mourinhos i falten Guardioles. És a dir, cal més poc soroll, no tants flashos mediàtics i no tants aterratges polítics on no hi ha implantació. L'estil de la CUP és de treballar des de la base, amb fermesa, amb paciència i sense presses. Si en comptes de fer una candidatura ara, la fem d'aquí a quatre anys, doncs no passa res. Això és el que ha de fer l'independentisme que nosaltres representem, però també els altres independentismes de què diferim ideològicament. És el que ha passat amb Solidaritat a Girona: ha fet una campanya mediàtica, però sense que hi hagués una feina de base. I aquesta manera de fer té el recorregut que té.

Men?ame