17.05.2011 - 16:00
Amb la voluntat de recuperar la tradició terrissaire Sant Julià de Vilatorta i de col·laborar en la difusió de l’artesania al nostre país l’Ajuntament d’aquesta vila osonenca va decidir fa tres anys impulsar a fira de ceràmica i terrissa: “El Tupí”. Després de l’èxit aconseguit en les primeres edicions, la fira de ceràmica “el Tupí” segueix amb la vocació d’esdevenir un referent en fires artesanes i monotemàtiques i pretén ser un reconeixement a aquests artesans que, encara avui en dia, es dediquen al noble ofici de ceramista i/o terrisser.
I perquè Tupí? No és per casualitat ni per caprici que el nom triat per a la fira sigui “El Tupí”. Un tupí és un atuell de terrissa que es feia servir per escalfar el vi, però lligat amb la important tradició terrissaire del poble, el sobrenom dels de Sant Julià de Vilatorta és el de “tupinots” i, lluny de prendre-ho ofensivament, els de Sant Julià s’ho prenen com un homenatge, fins al punt que inclús el grup de joves del poble s’ha constituït en associació amb aquest nom.
El Tupí és la peça més característica de tota la producció terrissera local. És un atuell de cuina que té com a tret distintiu el fet que no cou per la base, com l’olla, per exemple, sinó que rep l’escalfor del foc per la panxa. És per aquest motiu que és ventrut i de base i coll estrets.
N’hi ha d’onze mides diferents:
Caragolí, de tan sols mig petricó de capacitat.
Mitjancer, fins a un petricó.
De presa, de dos petricons.
Entravessadet, fins a quatre petricons (un litre).
Embrolla, de cinc petricons.
Abogassó, fins a vuit petricons.
Avançadet, fins a deu petricons.
Entravessat, de quinze petricons.
De viuda, fins a vint petricons (cinc litres).
Aturgat, amb una capacitat de trenta-dos petricons (vuit litres), fa que sigui utilitzat
com a recipient per emmagatzemar excedents (oli, carn, gra, etc.).
Mitjà, de dimensió indeterminada, elaborat per encàrrec.
Edició 2011
D’aquesta edició se’n destacar un augment de la participació, 35 inscrits a la fira entre ceramistes i terrissers i 9 comerciants del poble, i també la col·laboració del grup de joves, els Tupinots. Pel que fa al concurs “Memorial Joan Capdevila” s’està consolidant, i prova d’això són les 47 sol·licituds de peces de ceràmica i les 7 de terrissa.
De totes aquestes peces se n’han seleccionat 22 de ceràmica i 6 de terrissa que han passat a la final del concurs. El dia 28 un jurat especialitzat decidirà els guanyadors que es donaran a conèixer públicament el diumenge 29 durant la celebració de la fira.
En un món que tendeix d’una manera clara i amb força cap a la globalització, cal establir polítiques de personalització. La recuperació de determinades activitats, com per exemple el cultiu de la terrissa i de la ceràmica, ha de tendir cap a aquesta individualització com un procés no només de redescoberta de les tradicions i d’afirmació de la identitat, sinó que també ha d’establir els elements sòlids per a la projecció de noves tendències.
Aquesta política de suport ha fet pronunciar l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, a partir del maig de 2009, amb un doble vessant:
· Una convocatòria a un concurs per als ceramistes i terrissers en el camp de l’art.
· Una fira de ceràmica que conté no tan sols els elements artístics, sinó també els utilitaris.
Amb aquestes dues vessants, Sant Julià de Vilatorta vol recordar i reviure el seu passat i, alhora, obrir una porta gran al futur. Al costat d’aquesta activitat, la programació de tallers pedagògics bàsicament per als infants, a més d’aquelles activitats d’intercanvi i experimentació entre els artesans i artistes en el camp de la ceràmica, són el complement necessari d’una política de suport perquè l’artesania, en aquest cas de la ceràmica, esdevingui un plantejament viu i dinàmic.
Els organitzadors són conscients que el format de la fira no pot restar invariable en el temps i, per això, també en el futur hi dedicaran esforços i recursos per a fer-la, cada vegada més, una fira de prestigi i atractiva a artesans i públic, alhora que volen que el poble se’n beneficiï i els visitants descobreixin un poble poc conegut però amb uns atractius impressionants: els Parc de les Set Fonts, el romànic de Vilalleons, el Santuari de Puig-l’Agulla, l’arquitectura popular encara
present des del segle XVI, les cases modernistes, l’obra de l’escultor Miquel Pallàs, els masos del municipi, l’excel·lent oferta gastronòmica, els allotjaments d’altíssima qualitat i personalitat i, com no, l’incomparable entorn natural del municipi, entrada a Les Guilleries i a la Vall de Sau – Collsacabra.
Amb la Fira de La Terrissa s’assenten les bases per a l’estudi i la difusió d’una activitat artesanal amb molts anys d’història, d’una activitat que, malauradament, ha mort però que així pot continuar viva, d’una activitat que és l’essència de Sant Julià de Vilatorta.
