Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  05.04.2011  06:00

Ràdio París torna a emetre

La Universitat d'Alacant rescata en un portal les emissions radiofòniques antifranquistes

Men?ame
 

Des de l'any 1999 la Universitat d'Alacant (UA) és la dipositària del fons d'enregistraments de Ràdio París, les emissions de la radiotelevisió pública francesa (RTF) en espanyol i català durant el franquisme que intentaven, amb la Pirenaica i la BBC, trencar des de l'exili la censura informativa del règim feixista. Els arxius sonors, formats per unes vuit-centes cintes, els va lliurar a la UA el basc establert a Mutxamel Julián Antonio Ramírez(1916-2007), el locutor més conegut de Ràdio París juntament amb la seva dona, la barcelonina Adela Carreras Taurà (1916-1999). La parella, militant del Partit Comunista, es va encarregar des de la dècada del 1950 fins a la mort del dictador de les emissions que cada dia, de 23.00 a 00.00, explicaven de què informava la premsa francesa sobre els exiliats, la lluita antifranquista i l'actualitat mundial. Una dècada després de la donació d'aquest llegat radiofònic, durant la qual s'ha restaurat i digitalitzat, la UA ha presentat avui Torna'm la veu, 'un arxiu sonor i també un portal temàtic d'internet per tornar a llançar a l'aire els recursos sonors' d'emissores a l'exili com Ràdio París.

El punt de partença del portal és el llegat de Julián Antonio Ramírez i de l'actriu, ballarina i activista feminista, anarquista i comunista Adela Carreras Taurà (més coneguda amb el nom d'Adelita del Campo, per haver passat pels camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i Bram), però el servei de biblioteca de la UA, encarregat de la iniciativa, té previst de sumar-hi progressivament més material provinent tant de la mateixa emissora com de les altres cadenes que des de l'exterior van trencar la censura informativa franquista des de l'ona curta.

Aquest fons radiofònic, inèdit fins ara, té molta importància per a la recuperació de la història i de la memòria de l'antifranquisme, atès que conserva el testimoniatge d'un gran nombre de personalitats de signe polític i cultural divers i, en molts dels enregistraments, es plasmen 'aspectes fonamentals de la realitat d'aquell temps, amb temàtiques ben diferents: l'exili republicà espanyol del 1939 i els hispanistes francesos que els van donar suport, la dissidència interior al franquisme, el procés migratori espanyol dels anys 1961-1973, el foment del desenvolupament de la cultura, les arts i les ciències, les relacions entre Espanya i França i amb la resta d'Europa, el procés de construcció europea, qüestions de contingut exclusivament francès, etc.'

Com explica el professor Cinto Niqui a l'article Cronologia de la ràdio internacional en llengua catalana del segle XX(pdf), des dels micròfons de Ràdio París es va emetre a la península principalment en espanyol, però hi va haver algun espai, esporàdic al principi i regular més endavant, en català. El 1947, el president de la Generalitat, Josep Irla, i alguns representants dels partits del consell executiu de la Generalitat a l’exili van fer crides des de Ràdio París en favor del boicot al referèndum franquista del 8 de juliol de 1947, i el febrer de 1948, en ocasió de l’homenatge nacional a Pompeu Fabra a Prada, la BBC i Ràdio París van fer un programa especial en llengua catalana. Una dècada després es va establir una programació regular en català, tal com resumeix Cinto Niqui, coautor també del llibre La ràdio en català a l'estranger: 'El diumenge 9 de març de 1958, a les 22.00, van començar les emissions regulars de Ràdio París en català, amb periodicitat quinzenal, a les bandes d'ona curta de 41 metres i 50 metres. El títol de les emissions era: 'París, fogar de la cultura catalana.' Al començament les dirigia i les elaborava l’escriptor Ramon Xuriguera. Més endavant, els programes els van fer el músic Narcís Bonet i la seva esposa Carme Bonet. Els programes en català de Ràdio París es van acabar el 1964.'

Men?ame