Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  03.04.2011  06:00

Autor/s: M.S.

Recuperar l'ús del català al carrer

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona la metodologia de l'estudi que acaba de presentar el Baròmetre de la Comunicació sobre l'ús del català

Men?ame
 

Aquesta setmana el Baròmetre de la Comunicació ha presentat l'estudi 'Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010', basat en 33.000 enquestes. Hi ha resultats positius: el 95,3% entén el català, el 77,5% el parla i el 60,6% l'escriu. Els responsables recalquen que el català és més atractiu que no pas el castellà com a llengua d'identificació. Tanmateix, el sociolingüista Josep M. Aymà, autor del llibre 'El català, al carrer' (UOC, 2010), qüestiona aquest estudi per la metodologia emprada, l'enquesta, que diu que es basa en potencialitats i no en realitats. Aymà proposa una metodologia diferent, sobre la qual té aplegades dades des del 2009.

El Baròmetre de la Comunicació va encarregar la recerca sobre la situació de la llengua a la xarxa CRUSCAT, que depèn de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Segons l'estudi, el 56% dels catalans fan ús habitual del castellà; el 39%, del català i el 4%, de llengües diverses. A més, el català és, sobretot, una llengua d'estudis (més de la meitat d'enquestats la fan servir a l'escola i a la universitat) i, en segon lloc, és una llengua domèstica (el 32% la parlen a casa). A l'hora de parlar amb els amics o a la feina l'ús cau fins al 20%.

El sociolingüista Josep M. Aymà qüestiona a VilaWeb el mètode que fan servir aquesta mena d'enquestes: 'Anem en una línia equivocada perquè el treball basat en enquestes tendeix a sobrevalorar l'individu i les dades que proporciona són, doncs, potencialitats més que no pas fets. Aquestes dades indiquen un grau d'optimisme respecte del català, i això vol dir que hi ha un cert grau de confiança. Però això no és un fet, és una actitud. S'hauria d'aplicar una metodologia que demostrés la realitat estricta per a superar les potencialitats.'

Josep M. Aymà ha ideat una metodologia pròpia, 'inusoral' (índex de l'ús oral) en diu. I l'explica al llibre 'El català, al carrer' (UOC, 2010, pròleg d'Emili Boix-Fuster, CUSC- UB). Aquest mètode, que va començar a aplicar l'any 1999, té força similituds amb el que fan servir alguns sociolingüistes bascos. Diu Aymà que no és una fotografia del català a Barcelona, perquè caldria un exèrcit de voluntaris que no té. 'Allò que faig és veure els canvis lingüístics d'uns llocs concrets de Barcelona, que es produeixen cada sis mesos.' L'explica: 'La ciutat és un sistema que té una regularitat en la manera de fer, que es va repetint. És sotmesa a petits canvis, que no es veuen d'un dia per altre, però sí que es mostren en espais temporals més llargs. Aquests són els canvis socials que detecto.'

Aymà surt al carrer cada sis mesos, sempre per les mateixes dates: la segona quinzena de març, un dimecres i el divendres següent, i a final d'octubre, també un dimecres i un divendres. Recorre algunes parts de Ciutat Vella, de l'Eixample i del barri de Gràcia (són barris interclassistes, no són barris extrems, permeten una certa globalitat), i també fa el trajecte de la línia vermella i de la línia verda. 'Sempre em poso als mateixos punts, carrers, a les mateixes hores. M'acosto discretament a la gent i escolto si parlen en català o en castellà. Les altres llengües no les compto. Cada dia que surto acabo comptant la parla d'unes dues-centes persones (em baso en la teoria dels grans nombres). Un dia hi passo unes vuit hores i l'altre dia unes sis. He comprovat, curiosament, que el divendres sempre se sent més castellà que no el dimecres. Jo no tinc l'explicació d'aquest fet, però la meva hipòtesi és que se sent més castellà perquè el divendres a la tarda ja hi ha gent que fa festa i baixa de l'àrea metropolitana al centre de la ciutat.'

Fa deu dies Josep M. Aymà va sortir a recollir les dades del primer semestre del 2011. El primer resultat és que la forta caiguda experimentada des del 2009 en l'ús del català al carrer s'ha estabilitzat. Si a l'octubre del 2010 el català representava el 36,1% del total d'individus escoltats al carrer, aquest març l'ús es mantenia al 36,2%, amb un lleugeríssim augment del 0,10%. L'any 1999 el mètode d'Aymà donava un 45,9% d'ús del català al carrer.

Per Aymà, aquest mètode es basa en la realitat del carrer, un espai fonamental per a saber en quina situació es troba l'ús social del català, perquè 'és la llengua del carrer la que influeix més en l'ús lingüístic.' I es demana: 'Com podem fer que millori l'ús del català? Diu: 'Sobre els fets demogràfics no hi podem fer res, però sí que podem canviar el costum de passar a parlar en castellà quan algú se'ns adreça en aquesta llengua. Parlar sempre en català al carrer és fonamental perquè la gent que no és catalanoparlant l'aprengui i el parli més. El quid de la qüestió és de parlar sistemàticament en català i és així, en un medi lingüístic favorable al català, que n'augmentarà l'ús social.

Men?ame