14.03.2011 - 19:00
La junta directiva Foment del Treball s’ha reunit aquesta tarda a la seu que té la patronal a la Via Laietana de Barcelona. El president actual de Foment, Juan Rosell, ha presentat la seva renúncia i el vice-president de l’entitat, Joaquim Gay de Montellà, ha assumit la màxima responsabilitat de la patronal catalana. D’aquesta manera, Rosell passa a centrar-se en la presidència de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), que presideix des de les eleccions del passat mes de desembre.
Joaquim Gay de Montellà ha afirmat que estarà ‘al servei de tots els associats, amb el propòsit de que trobin en Foment el suport que necessiten en aquests moments de dificultats i incertesa per a l’activitat econòmica, així com la representació i protecció dels seus interessos’.
La junta directiva ha destacat el ‘gran reconeixement i respecte que mereix l’etapa de Joan Rosell com a president de la institució’. ‘Han estat quinze anys en els quals Foment ha aportat estabilitat, ha orientat la seva representació empresarial per les vies del diàleg i confiança amb els agents socials i ha consolidat el seu valor i prestigi institucional.’
Rosell ha presidit la patronal catalana durant quinze anys. A l’octubre va guanyar les eleccions davant la candidatura alternativa encapçalada per l’empresari Joaquim Boixareu. Una setmana més tard va anunciar que es presentaria també com a candidat per presidir la CEOE. Després d’anar sumant el suport de la majoria de patronals sectorials i tal i com avançaven els pronòstics, Rosell va ser escollit president de la patronal espanyola amb gairebé el doble de vots que el seu contrincant, el president de la patronal andalusa, Santiago Herrero.
Des de la seva elecció com a president de la CEOE s’ha especulat sobre qui el substituiria a Foment. Al costat del nom de Joaquim Gay de Montellà, que ha sonat des del principi, n’han aparegut altres com ara el d’Antoni Abad, que presideix la Cecot. No obstant això, el de Gay de Montellà ha anat prenent força en els darrers mesos com a favorit entre els que donaven suport a Rosell. Així, el nomenament com a vice-president era només el pas previ al seu ascens a la presidència en el moment en què Rosell renunciés al càrrec.
