‘El tancament de TV3 demostra que la transició al País Valencià no s’ha tancat’

  • El sociòleg considera que aquesta persecució incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d'expressió

VilaWeb
Redacció
18.02.2011 - 21:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Des d’una perspectiva general, la persecució sistemàtica del govern valencià i del govern espanyol incompleix tots els principis bàsics de la llibertat d’expressió, de la circulació d’idees. Aquest dret ja s’establia en la directiva europea de televisions sense fronteres, aprovada al segle passat (XX). I precisament, aquesta directiva regulava la possibilitat que les televisions eropees es poguessin veure més enllà dels seus territoris i en especial que es poguessin veure especialment en aquells territoris que comparteixen llengua i cultura com ara Alsàcia i Lorena, els estats suïsos… Aquesta directiva va suposar la primera fita d’integració del conjunt d’Europa.

Curiosament, en paral·lel a l’estat espanyol es prenien mesures per evitar que es veiessin les televisions de dues comunitats veïnes que comparteixen llengua i cultura. Aquest fet és un absurd tan gran que només s’explica per raons polítiques de les més mesquines.

A nivell pràctic, al poder polític valencià (ara amb el PP i abans amb el govern socialista també) no li venia gens bé que la gent valenciana pogués comparar canal 9 amb TV3, ja que la situació de la televisió valenciana i el seu nivell és patètic.  Al 1989, quan va començar a emetre la televisió valenciana, TV3 ja havia entrat al País Valencià, i des del 1984 es veia a les comarques del nord i es va anar extenent. Abans de l’entrada de les televisions privades, TV3 tenia al voltant d’un 20% d’audiència a les comarques de Castelló. I a les comarques centrals (a la Safor, a l’Horta…) al voltant d’un 10%. Jo vaig fer una anàlisi de l’audiència de TV3 al País Valencià i abans del 1989 hi havia un quart de milions de valencians que miraven TV3 diàriament (al voltant d’un 10% d’audiència, que era un percentatge estimable). I cal recordar que per poder veure TV3 calia adaptar l’antena, que una comunitat de veïns es posés d’acord, gastar-se uns diners… I això demostra que hi havia tot un moviment de la societat civil interessada en veure aquesta televisió. A més, TV3 feia una gran feina social i pedagògica d’unitat de la llengua. Tenia molt d’èxit la lliga i els partits del Barça, els dibuixos animats pels xiquets…

Al 1989, amb Barrionuevo com a ministre de l’Interior, el govern espanyol va decidir adjudicar a Canal 9 la mateixa freqüència que ocupava TV3, amb la intenció que no es continués veient i d’aprofitar-se del parc d’antenes que ja estava preparat (un avenç que havia fet possible una entitat privada amb vocació pública, Acció Cultural del País Valencià). Davant d’això, TV3 va haver de canviar de freqüència i va continuar en una situació d’alegalitat. Alhora, va anar canviant el context comunicatiu, més complex, amb l’aparició de Canal 9 i de les televisions privades. En aquesta situació, TV3 al País Valencià ja no va recuperar la presència que havia tingut i queia fins a un 2% d’audiència.

El tancament que s’ha produït ara és una operació electoralista del PP, d’anticalatalisme, perquè dóna rèdits polítics. Alhora, com que Canal 9 ha caigut a uns nivells tan mínims d’audiència, també serà una manera de suprimir adversaris de qualitat i fer propaganda.

Veig difícil i complicat que es pugui tornar a veure TV3 al País Valencià. La pseudo-esquerra no ha entès que la dreta del País Valencià, una de les dretes més salvatges d’Europa, només es pot vèncer plantant-se i no cedint. El tancament de TV3 al País Valencià demostra que la transició al País Valencià no s’ha tancat. És una batalla que s’activa i s’alleuja en funció dels interessos de la dreta. I vull recordar que si el País Valencià no forma part de la Fundació Ramon Llull és perquè a les Corts el partit socialista hi va votar en contra. Perquè el partit socialista al País Valencià viu amb el pànic constant de ser acusat de catalanista, i d’aquesta manera és hostatge dels discursos de la dreta.

Rafa Xambó és professor de sociologia de la UV

(opinió recollida a partir d’una conversa telefònica amb la redacció de VilaWeb)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any