Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  18.02.2011  06:00

Autor/s: Susanna Ginesta

Elizabeth Castro: 'Poder-se publicar els llibres electrònics és molt democratitzador'

Entrevista amb Elizabeth Castro, escriptora de llibres tecnològics

Men?ame
 

El llibre electrònic creix gràcies a l'iPad i a l'abaratiment dels dispositius lectors, però les editorials, més preocupades per a gestionar els drets digitals, encara no hi juguen prou fort. L'escriptora de llibres tecnològics Elizabeth Castro (bloc i entrevista a l'Internauta) creu que els drets d'autor s'haurien d'assegurar d'una altra manera i insisteix en l'aspecte democratitzador del fet de poder-se publicar els propis llibres. 

Nascuda a Califòrnia (EUA), Castro s’està a Massachussetts. No fa gaire va publicar 'EPUB Straight to the Point' (Peachpit Press), una guia per a escriure llibres en pissarretes digitals com l'iPad. És autora del 'best-seller' 'HTML, XHTML, and CSS: Visual QuickStart Guide', amb sis edicions (la setena, en preparació) i més d'un milió d'exemplars venuts. També ha escrit 'Creating a Web Page with HTML' i 'Publishing a Blog with Blogger', etc. 

Va estudiar llengua, història i literatura espanyoles a les universitats de Berkeley-Califòrnia i Pennsilvània, motivada per l'ascendència espanyola de la família. També va estudiar català i èuscar. Després d'haver viscut uns quants anys a Barcelona, d'on és el marit, hi ha tornat amb la família per un any (bloc) perquè els tres fills aprenguin català.

Què podia moure una nord-americana a estudiar espanyol, català i basc?

Els besavis eren de Màlaga i d'Estepa. I volia aprendre castellà per parlar amb els avis. (Curiosament, ara no el parlo mai!) Els avis van néixer a Hawaii perquè els seus pares hi van anar a treballar a les plantacions de sucre. S'hi van estar una desena d'anys i després totes dues famílies van anar a Califòrnia, al mateix carrer! Quan era petita, els pares se'm van divorciar i, amb la mare, vaig anar a la costa est. A la universitat, hi vaig fer empresarials per aprendre a muntar una petita empresa, però no em va agradar l'ambient que hi vaig trobar i vaig fer matemàtiques, que tampoc no em van convèncer. Al final vaig fer-me, a mida, una carrera de llengua, història i literatura espanyoles. Fer-se una carrera a mida és corrent als EUA.

I amb les llengües apreses, au, cap aquí a practicar-les...

Sí. Durant uns quants estius vaig visitar Madrid i Barcelona. Això m'atreia i ho volia conèixer més. Tenia vint anys i em cercava a mi mateixa. Durant un any vaig ensenyar castellà en una escola privada de Princeton (Nova Jersey), però fer classes no em va agradar gens. L'estiu del 1986 vaig portar alumnes d'aquella escola a Barcelona. També vaig anar a Perpinyà i a la Universitat Catalana d'Estiu i em va impressionar molt que la gent conegués la seva identitat. Això, jo no ho tenia: la meva generació no se sentia identificada llavors amb les coses que feia el meu país. Finalment, gairebé sense estalvis, el 1987 vaig empaquetar-ho tot i vaig venir cap aquí. I vaig trobar feina el segon dia d'haver arribat.

Feina de traductora?

Vaig treballar durant tres anys al departament editorial d'una empresa distribuïdora d'Apple. Al principi volien que els traduís a l'anglès un programa que havien desenvolupat i que volien vendre als Estats Units, però més tard em van demanar que els gestionés no solament les traduccions del seu programari, sinó també la versió espanyola dels programes que distribuïen aquí. Un dels meus primers treballs va ser el de la compaginació de l'edició castellana del PageMaker 1.2. Així vaig aprendre a fer-lo servir, i després de llegir-ne el manual (i de corregir-lo) un munt de vegades, vaig començar a tenir idees molt precises de com s'hauria d'escriure aquesta documentació. L'empresa es va fer tan gran que es va dividir, i em van donar l'oportunitat de comprar el departament de publicacions i els contractes que tenia i vaig fundar l'editorial Página Uno.

I vau tenir encàrrecs?

Vam començar localitzant programari i documentació per a Aldus, com ara PageMaker i Freehand, i vam fer les primeres versions castellanes d'Adobe, d'Illustrator i de Photoshop. Un treballador d'Apple ens va encarregar la versió espanyola de la revista de Mac 'Ruedas para la imaginación' ('Wheels for the mind'), que es feia als Estats Units. Em va donar la segona edició de 'The Macintosh Bible' perquè en tragués trucs per a la revista. Com que volia ser legal, vaig trucar a l'editora i els vaig demanar si el podia fer servir. Els va semblar magnífic i em van encarregar de traduir al castellà la tercera edició del llibre. Era un projecte d'envergadura, perquè el llibre tenia més de mil pàgines.

Però què tenia de particular?

M'agradava l'actitud del Mac, no pas d'Apple, de fer costat a l'usuari. I no per màrqueting, sinó amb sinceritat: feia l'efecte que explicava, de gust, les coses que ningú més no sabria explicar. El llibre va tenir força èxit. Mentrestant, també fèiem la traducció de la documentació i del programa Photoshop 3. Els traductors treballaven per compte propi i nosaltres corregíem i editàvem. En tres anys vam fer una quinzena de llibres de tecnologia en castellà i un en català, sempre des de l'òptica de la creativitat, de l'originalitat i de la passió d'ajudar el lector. Encara que vam treballar molt, ho vaig passar molt bé.

Com és que vau tornar als Estats Units?

La meva germana va tenir un fill i l'altra es va graduar a la universitat, i vaig pensar: què faig? Una de les coses que m'agradaven de viure aquí –no pensava pas anar-me'n!– era l'aspecte social: això de parlar amb la gent, de veure la família. Però jo trobava a faltar la meva! Va coincidir que l'editor de Peachpit Press em va demanar si volia tornar als Estats Units per coordinar la cinquena edició de 'The Macintosh Bible'. Al meu marit, li va semblar bé. I vam anar a parar en una població de Massachusetts molt progressista i força rural, on molta gent té hort i bestiar, com nosaltres...

...I vau coordinar el llibre des de casa

Sí, i el final de la coordinació va coincidir amb el meu aniversari. L'editor em va demanar de fer-ne els apèndixs nous, però abans de penjar el telèfon li vaig dir que volia fer un llibre sola. Em va fer una llista de programes de moda aquell any (1994), i al final va anomenar l'HTML. Vaig fer sis edicions d'un manual sobre el navegador Netscape i vaig començar a fer el del llenguatge de la web. La primera edició de 'HTML, XHTML, and CSS: Visual QuickStart Guide' tenia unes 176 pàgines.

I va ser un 'best-seller' mundial, oi?

Hi havia molts llibres sobre HTML, no em pensava pas que pogués tenir tant d'èxit. L'HTML és molt senzill, són etiquetes: una davant, una darrere... A vegades em penso que va ser pura sort. Potser hi va ajudar que, no essent informàtica, quan escric un llibre ho explico tot des del principi, perquè no en sé tant i vaig investigant. Sempre faig una secció inicial sobre els arxius: com desar-los i on, perquè els manuals mai no ho expliquen. M'hi va ajudar el fet d'haver treballat en la traducció de tants manuals de programes i de veure que es podien millorar. Sempre havia pensat que seria mestra, i en certa manera ho sóc. Però a través dels llibres, i sense haver-me de posar davant els alumnes.

I amb aquesta guia vau arribar a tots els no experts.

De sobte tothom tenia la possibilitat de poder compartir les idees en una web i hi havia una manera de fer-ho que no era tan difícil. Ara és molt més complicat, amb el Javascript i el CSS..., no ho faria quasi ningú així. El fet que els navegadors no exigissin que l'HTML fos perfecte beneficiava els qui es feien les pàgines ells mateixos –i ho podia fer qualsevol. Per mi, era la part més important, em donava l'oportunitat de ser com Arthur Naiman, el cap d'edició de 'The Macintosh Bible'. Naiman tenia per lema 'easy is hard' ('fer-ho fàcil costa). Sí, costa molt fer que un programa sigui intuïtiu. El seu lema era defensar l'usuari.

Ara prepareu la setena edició d'aquest llibre. Com us ho feu?

Aquesta setena edició serà una mica diferent de les anteriors, perquè inclou l'HTML 5, que depèn molt del Javascript. No sóc informàtica, en vaig aprenent, vaig llegint llibres; no m'assessora ningú i m'assessora tothom, i faig servir internet per aprendre coses. Hi ha una comunitat molt interessant a Twitter (etiqueta #eprdctn), que produeix per a editorials digitals. En canvi, jo faig llibres per a aprendre a fer llibres digitals. Ara, compartir informació m'agrada molt, és una molt bona manera d'aprendre. A través de Twitter vaig conèixer la gent de Social Media Club de Barcelona, que fa col·loquis sobre les xarxes socials, i més coses. Vaig conèixer gent que treballa en aquest sector, i compartim informació.

Com es fa per escriure llibres tecnològics a pagès?

Sóc al mig del no-res, voltada de bestiar, però tinc internet i, quan baixo al poble, veig més gent que no ara que sóc al mig de Barcelona, perquè aquí treballo a casa i gairebé no en surto. Allà, miro de fer compatible l'una cosa amb l'altra. A Massachussetts fem xarop d'auró; doncs, mentre acabava un llibre, vaig haver de sortir cada mitja hora a la neu per controlar l'ebullició del xarop, que no se'm fes malbé, i me'n vaig sortir. Fer pàgines web per mi és com menar un hort o fer mitja... M'agrada crear i construir coses; és tot u. Quan m'ocupava de 'The Macintosh Bible' en anglès em vaig adonar que era una pèssima coordinadora; en canvi, amb els meus llibres, m'ho faig tot i ho controlo absolutament tot.

Al juliol vau publicar una guia sobre el format EPUB, de llibres electrònics. A qui s'adreça?

Quan vaig veure la presentació que Steve Jobs va fer de l'iPad, la primera idea va ser d'escriure un llibre que expliqués la manera de fer llibres per a iPad, tant perquè volia saber-ho com perquè podia ser molt útil. El vaig escriure seguint els criteris de tots els meus llibres: partint de zero. Vaig explicar com s'ha de fer per convertir els arxius dels llibres electrònics i vaig explicar com és per dins un EPUB i quines filigranes es poden fer.

De tots els formats, l'EPUB és el més estàndard?

Sí. A més, és obert, no és de ningú. Es basa en l'XHTML i el CSS. L'altre format important és el Kindle d'Amazon, que és tancat. Els editors sempre voldran arribar a tota la gent possible. Però ara el llibre digital va revoltat, perquè Apple vol demanar a les empreses que venguin Apps que ho facin a través seu i prou. La gent que té iPad, que és molta, el prefereix al Kindle (amb molts més llibres), perquè permet fer moltes més coses. Ja veurem què passa...

Com veieu el mercat del llibre electrònic?

Molta gent no comprava lectors electrònics, perquè solament serveixen per llegir. Però crec que l'iPad ho ha canviat tot, això, perquè serveix per llegir, per navegar per internet i per fer moltes coses més. Els preus dels lectors s'han rebaixat i ara molta gent s'anima a tenir-ne. Però em sembla que els editors estan molt espantats, són molt conservadors. Si fossin llestos, convertirien els llibres i donarien facilitats de compra. Aquí, això no ho fan; és molt difícil de trobar llibres electrònics en català o castellà. No té sentit. Si no se'n poden comprar, la gent s'espavilarà prou per trobar-ne... 

Al manual, hi dieu que no costa gaire fer la conversió.

És força fàcil, sobretot si és text, i no hi ha gaires imatges. Les editorials poden fer moltes coses, però és difícil de fer-les bé. Els formats multimèdia no fan pas un llibre més interessant, si no hi calen. Poden tenir sentit en un llibre tècnic (per exemple, per a explicar una acció d'un programa informàtic), però en una novel·la...! També cal tenir en compte que un llibre electrònic és més costós, si conté producció audiovisual; i necessita més espai i accés al servidor. Hi ha molts costos associats a la maquetació, que és un món nou. I llavors l'únic estalvi és el paper. Ara, m'agrada molt que aquestes eines siguin a l'abast de tothom; em sembla una cosa molt democratitzadora. Encara no he escrit la meva primera novel·la, però un dia m'agradaria de fer-ho; i m'entusiasma la idea de poder-ho fer sola, sense haver de sotmetre'm a l'opinió d'un altre.

I tenen l'avantatge que te'ls pots publicar tu mateix...

És una de les coses que em recorda molt els primers anys de l'HTML: el fet de poder publicar-te les teves coses, sense haver de passar pels editors, que eren els guardians de la clau i decidien què es publicava i què no. Ara no tenen aquest poder, perquè pots fer-te publicar el llibre a Amazon i vendre'n molts exemplars. En això, Amazon i Apple fan una bona feina, perquè et posen els llibres a l'abast de tothom, encara que es quedin el 30% del preu.

Encara que passem moltes hores connectats, voleu dir que llegim gaire?

I tant, més que mai! La meva filla llegeix i escriu moltíssim. Jo no paro de llegir, sobretot a pantalla.... Que si llegir una novel·la és més important que no pas llegir què ocorre a Egipte? Suposo que la cosa més important és la que tingui més sentit per a cadascú en cada moment.

No és un maldecap la gestió dels drets digitals per a les editores?

Les coses hauran de canviar. No crec que la pirateria sigui el gran maldecap de les editorials. Sé que hi ha gent que fa còpies, sí. Però una còpia es pot considerar una venda perduda? Qui es descarrega una cançó, l'hauria comprada, altrament? Per una altra banda, resulta que algú copia un llibre i en parla amb dos o tres amics, i ve que aquests el compren... De què parlem? Crec que és molt difícil d'impedir la còpia d'un llibre, i que no té sentit. Al capdavall, tampoc no sabem si els llibres copiats es comprarien, si no es poguessin copiar. Però les editorials van tan encaparrades, que solament pensen a posar traves a la descàrrega dels llibres quan els compres.

Què s'hauria de fer, doncs?

Canviar el sistema de manera que els autors poguessin crear continguts i obtenir-ne uns guanys. De què serveix protegir les fotos de Flickr, si ningú no se les mira ni les comparteix? És perdre el temps! Ara, la qüestió és complicada: jo visc dels meus llibres venuts, i no m'agrada que la gent els copiï en lloc de comprar-se'ls. Però els drets d'autor haurien d'adequar-se al món en què vivim. Potser no s'hauran d'aplicar a cada exemplar, individualment... Per primera vegada venc un llibre meu, la guia de l'EPUB, des de la meva web, i per facilitar-ne la compra no el tinc protegit contra còpies.

Quins projectes teniu?

Després de l'HTML 5, encara tinc molta feina a fer a l'EPUB: en un llibre electrònic sempre pots afegir-hi capítols, actualitzar-lo. És un dels avantatges que té. I a final de juliol tornarem als Estats Units.