Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  11.02.2011  06:00

Autor/s: Susanna Ginesta

Sisco Sapena: 'Lleida.net és capdavantera mundial en sms perquè ha seguit un criteri propi'

Entrevista amb Sisco Sapena, director executiu de Lleida.net

Men?ame
 

La setmana entrant, en el Mobile World Congress que es farà a Barcelona, hi participarà el primer operador de sms mundial, Lleida.net. Sisco Sapena i Soler, director executiu i màxim accionista, explica que l'èxit els ha vingut per haver tingut criteri propi en lloc de cercar la rendibilitat immediata en un mercat tan canviant com el de la tecnologia.

Formada el 1993, l'empresa lleidatana és capdavantera en serveis de missatges curts i multimèdia, amb seus comercials a Londres, Miami, Lleida, Barcelona i Madrid i amb una xarxa internacional de comunicació per sms que arriba a dos-cents països dels cinc continents. Des del febrer d'enguany la seu central és al Parc Científic i Tecnològic de Lleida, on obriran un centre d'iniciativa-risc per a promoure empreses de les TIC.

Sapena, que ha estudiat enginyeria tècnica agrícola i un màster en telemàtica per la UPC, té una dilatada experiència en la direcció d'equips i a engegar projectes de noves tecnologies. El 1989 va posar en marxa la BBS The Telematic Agronomist, nucli inicial de la futura Lleida.net, com a node de la xarxa Fidonet. Sis anys més tard Lleida.net va passar a ser una SL i una de les primeres empreses a proveir accés a internet de l'estat.

També va presidir la xarxa IRC-Hispano (1999-2007) i la va convertir en un dels serveis més visitats d'internet, amb punts de més de 40.000 connexions simultànies, i ha rebut uns quants premis.

 

Com hi vau entrar, en el món tecnològic?

A Lleida un grupet d'afeccionats a la informàtica teníem ordinadors Commodore. L'any 1983 un company va portar un mòdem d'Andorra amb una subscripció al servei de CompuServe. Per connectar-te havies de telefonar als Estats Units. En aquells moments, com que no pagava la factura telefònica i no tenia gaire coneixement, vaig provar-ho i em va agradar molt, fins que va arribar la primera factura a casa, i vam ser a punt de volar, l'ordinador i jo... Però se'm va despertar el cuquet i vaig començar a mirar si hi havia serveis similars aquí i vaig trobar Nexus, una xarxa BBS que havia preparat Vicente Ballester. Em va agradar tant que els vaig fer de comercial.

I el 1989 vau fundar BBS The Telematic Agronomist, oi?

Vaig muntar la meva primera xarxa i un dels nodes centrals aquí, a Lleida. Fins i tot hi vam fer un congrés internacional de telecomunicacions, Catacom, durant tres anys. L'any 1992 Barcelona i Catalunya eren moda. Va venir molta gent de tot Europa; també dels Estats Units. En aquell moment vaig decidir que passava pàgina de l'agricultura i vaig fer un màster de telemàtica a Barcelona que va ser força dur perquè era l'únic que no havia estudiat telecomunicacions, però vaig acabar essent segon de la promoció. Aquell màster em va donar la base científica que em faltava: de pràctica, ja en tenia molta, però d'acadèmica, no.

El 1993 fundeu Lleida Networks Serveis Telemàtics, empresa especialitzada en serveis tecnològics.

Vam ser els primers proveïdors de Lleida que vam oferir serveis d'internet, el setembre del 1995. I com que vam ser els primers, vam poder marcar els preus. Lleida.net ha tingut moltes èpoques i etapes i ha passat moltes crisis, però sempre hem tingut una gran capacitat d'adaptació. La primera crisi va venir amb l'arribada d'Infovía i la tarifa plana. Vam començar a proporcionar espai per a pàgines web, després serveis d'allotjament ('hosting') i de 'plaçament' ('housing', o allotjament físic). Van ser, successivament, les crisis de les 5.000 pessetes (connexió), de les 25.000 (allotjament) i de les 300.000 (‘plaçament’) mensuals, aquesta darrera, coincidint amb la crisi puntcom. En aquella època ens havíem especialitzat en xat. Els portals pagaven per tenir serveis que els captessin audiència. Ens va fer viure una època daurada fins al darrer alè de la crisi puntcom, els anys 2002-2003, amb baixades de facturació del quinze per cent.

Per això vau centrar-vos en els serveis de mobilitat?

Sí, especialment de missatges sms. Ens vam dedicar al text perquè en aquesta empresa mai no hem tingut grafistes, i es pot dir que tots vam suspendre plàstica de xiquets... El 2001 vam començar a oferir els primers serveis i cap al 2003 vam enginyar les primeres versions de la nostra plataforma. Vam veure que anàvem molt limitats en numeració. En aquell moment començaven a sortir els números curts, però deixaven molt poc marge d'independència. Vam revisar tota la legislació de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions i vam trobar una figura que ens permetia de tenir els nostres números sense haver de fer totes les inversions en infrastructura exigides aleshores als operadors.

Quina?

La d'operador fix virtual. En condició de tal, podies tenir numeració, un cost d'interconnexió i no haver de fer inversions en infrastructura perquè la decidies tu. En aquest cas era clar que havia de ser internet, perquè ja teníem les infrastructures de connexió com a proveïdors. Els assessors ens deien que allò que volíem fer no ho havia fet ningú. Vam trobar una capacitat de transformació desconeguda. Però no va ser fins el 2006 que vam poder oferir servei d'interconnexió a tots els operadors. Ens va costar, doncs, tres anys. I quan va sortir la segona tongada d'operadors mòbils virtuals, els vam poder oferir serveis perquè ja havíem establert acords amb vuit-cents operadors mundials. Ara oferim servei de trànsit de sms al noranta per cent d'aquests operadors mòbils virtuals, estem a dos-cents països i treballem amb mil quatre-cents operadors.

Quin mercat vau trobar?

En aquells moments hi havia molts serveis gratuïts de tramesa de sms a les webs perquè era una manera de captar audiència, que era allò que aleshores comptava. Però vam adonar-nos que hi havia mercat per a un servei professional de sms, i vam anar a buscar els molts que envien poc. Vam desenvolupar eines, programes i aplicacions per a enviar missatges i rebre'n. És una estratègia molt més llarga, però els fruits són molt més duradors; no depens d'un client que faci una campanya. Per exemple, no treballem per a les televisions, que haurien trobat ràpidament empreses més barates de serveis de sms premium.

Quins serveis heu creat?

El servei de 'checker' per a verificar números de mòbil, l'sms certificat (una mena de burofax), el contracte sms (contractació via mòbil) i l'mms (certificació de fotos enviades per telèfon). Hem tingut capacitat d'adaptació i d'innovació, i el resultat final és que totes les coses que ven Lleida.net s'han desenvolupat aquí.

Com us ho heu fet per esdevenir la primera operadora de sms de Lleida?

Amb el nostre equip i posant-hi moltes hores. Tot es fa a Lleida i, per tant, podem controlar tot el procés i ens podem adaptar molt ràpidament. Una de les bases d'aquesta empresa és l'estabilitat del departament tècnic. Com que estem a Lleida, que és una ciutat petita, no ens ha afectat el mercenarisme que hi ha a Barcelona i a Madrid, sobretot en èpoques bones. A més, avui, des del punt de vista de la comunicació, Lleida és tan ben comunicada com qualsevol altra ciutat. Quan va arribar el TGV, els nostres polítics es van omplir la boca dient que tothom vindria aquí. Però les empreses informàtiques vam dir que tindríem més a l'abast uns altres mercats, bàsicament el de Madrid, perquè el TGV va venir, primerament, d'allà. Quan ja feia dos anys que funcionava el servei Lleida-Madrid, la nostra empresa va rebre la qualificació d'haver estat la que havia aprofitat més l'AVE.

I què heu assolit?

Tot el trànsit de sms de la Xina a Espanya, el gestionem nosaltres. I ho hem aconseguit participant en moltes fires. Un dels grans errors de moltes empreses és de retallar, en temps de dificultats, màrqueting, personal i investigació, però també viatges. A nosaltres, ens va bé, perquè llavors som els únics que hi som. Fa quatre anys vam anar a la primera fira d'Hong Kong, vam fer una seguida de contactes, que van fructificar. El fruit és aquest acord.

Del 14 al 17 de febrer es farà a Barcelona el Mobile World Congress. És important que s'hi faci?

És la fira més cara i la més rendible per a nosaltres. Lleida.net participa cada any en setze fires internacionals i tenim el producte molt encarat a la internacionalització. Si es perdés, seria una tragèdia per a la ciutat. Però, curiosament, hi ha molt poques empreses catalanes que hi participin, perquè la majoria no tenen la preparació necessària per al mercat global.

Què n'espereu, del pròxim congrés?

D'entrada, hi haurà més expositors que mai fins ara: 1.300 i tants. És a dir, que el sector torna a tenir una certa alegria i moviment. Als Estats Units hi ha hagut grans moviments corporatius, amb compres i vendes d'empreses; i al mercat intern, una certa revifada. Quant a productes, enguany s'hi presentaran moltes novetats per als mòbils intel·ligents; la tendència és imparable.

Quines n'hi presentareu?

Hi presentarem dos productes molts adaptats internacionalment. És la primera vegada que n'hi presentem dos. Hem constatat que els nostres clients internacionals ja representen el seixanta-sis per cent del total; el 2009 eren el trenta-tres.

Però hi ha qui diu que, amb els nous mòbils intel·ligents, els sms van a la baixa...

No hi estic d'acord. Sí que és veritat que hi ha una certa tendència a l'estabilització dels missatges que s'envien dins el grup pròxim, que es connecta aprofitant uns altres serveis, però fora d'aquest grup –i aquí també hi ha les empreses–, l'sms encara es fa servir més. Segons la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, el tràfic és de 2.200 milions de sms trimestrals, a l'estat espanyol. És a dir, que el tràfic s'ha mantingut estable, aquests darrers anys, amb variacions del cinc per cent, amunt o avall. També és cert que han baixat els ingressos, perquè hi ha més competència. Però el servei que ha baixat en picat, per la nova legislació i per la crisi, és el premium, de números curts, que ha passat dels sis-cents milions d'euros d'ingressos trimestrals a menys de cent cinquanta mil. En canvi, l'sms internacional ha pujat. Fet i fet, enguany hem crescut un vint-i-cinc per cent!

Quina orientació teniu...?

Una de les coses que han guiat el nostre comportament a la xarxa és d'actuar seguint el nostre propi criteri, el de fer allò que creiem que s'ha de fer, no el de buscar la rendibilitat immediata. Sovint el pa d'avui és la fam de demà.

...I quins projectes?

Dins el Parc Tecnològic, hi muntarem un centre d'iniciativa-risc (CIR), una mena d'incubadora de projectes TIC, o emparats en les TIC, en què Lleida.net tindrà un trenta-tres per cent de la societat, no en capital, sinó en espai i suport. Ajudarem a arrencar una quinzena d'empreses, sobretot administrativament, que és la gran mancança dels nous negocis 'start-up'. Aquests últims anys hem invertit molt en eficiència i capacitat de gestió, i la volem posar al servei d'aquestes noves empreses. Darrere aquest CIR també hi ha una certa funció social, perquè aquesta crisi arrossega avall moltíssim de teixit empresarial. I crec que els qui encara surem tenim un cert deure de contribuir a establir les bases perquè, quan aquesta crisi afluixi, tots plegats en sortim reforçats i amb nous llocs de feina.

Vau presidir durant nou anys IRC-Hispano. Cap on va el xat?

Ara hi ha una revifada de l'IRC-Hispano, gràcies al nou president. Totes les xarxes socials pateixen del mateix mal que tenia l'IRC-Hispano. Són formades per persones, hi ha els mateixos avantatges i inconvenients que podem trobar en la societat, els mateixos efectes bumerang... La diferència entre el xat i les xarxes actuals és que ara queda rastre públic. Potser canviaran els mitjans o els programes, però les ganes de comunicar-se hi són i hi seran. En el futur hi haurà una comunicació, encara molt més gran que no pas l'actual, facilitada pels mòbils. Podem anar a parar en una 'superpresó' de la comunicació. Una de les fites que haurem d'atènyer aquests anys vinents és la d'educar en criteri, saber seleccionar què és important i què no. Com que la informació es presenta de la mateixa manera, s'ha de ser capaç de decidir si un comentari fet en un lloc té la mateixa importància que un altre del mateix interès o que un altre amb un altre mitjà.