09.01.2011 - 23:23
Els passats dies 17, 18, 19 i 20 de desembre es va dur a terme a l’illa de Sardenya el I Meeting Internatzionale Special Olympics Italia de futbol sala unificat (on participarien jugadors amb discapacitat i sense estar units en el mateix equip, per lluitar per la igualtat en el món de l’esport). El CE Ziga-Zaga de Valls va ser l’encarregat aquesta vegada de representar els colors de Catalunya. Una expedició de 19 persones —entre jugadors, partners, acompanyants i la Sra. Montse Vilà com a representant d’SpecialOlympics Catalunya— es van desplaçar fins a Carbonia per poder fruir dels dies de competició i de germanor amb els equips participants, que van ser SpecialOlymics Mònaco, SpecialOlympics Bèlgica, Cagliari A, Cagliari B, Sassari i SpecialOlympics Catalunya. El viatge va ser una mica llarg per als vallencs, ja que van haver d’agafar primer el tren que surt de Valls a les 8.15 h del matí; un cop a Barcelona, van canviar de tren per accedir a l’aeroport i, després, van agafar el vol cap a Cagliari, al sud de l’illa de Sardenya. A l’arribar a l’aeroport de Cagliari, els jugadors italians van rebre totes les delegacions amb una gran pancarta d’SpecialOlympics Italia i van ser acollits en una sala Vip, on les autoritats presents van pronunciar unes paraules i els van obsequiar amb un refrigeri de benvinguda i un vídeo-presentació del campionat. Abans d’acabar l’acte, va succeir un fet diferent: es van entregar els trofeus, perquè, segons l’organització, aquest no és un campionat on l’important és guanyar, sinó gaudir de l’experiència i conviure uns dies amb gent de diferents llocs del món i passar-ho bé. En acabar, es van dirigir a la Mina de Carbó de Carbonia, on es va inaugurar el Campionat dins de les galeries de la mina. Totes les delegacions es van posar el casc de miners i cap a sota terra!… En una mena de placeta subterrània, es va dur a terme la inauguració simbòlica amb l’encesa d’un llum antic d’oli que feien servir els miners i amb la llegida del jurament dels esportistes que diu el següent: “Jo vull guanyar, però si no ho aconsegueixo, deixeu-me ser valent en l’intent”, que va ser llegit pel nostre capità, David Ródenas Pichón. En acabar l’acte, les delegacions es van desplaçar fins a l’hotel situat a uns 70 km per sopar i dormir després de l’esgotador primer dia. El dissabte dia 18 al matí va començar la part esportiva. Catalunya va ser emparellada en el grup A juntament amb els equips de Bèlgica i el Cagliari A. El primer partit del grup va enfrontar els catalans contra els belgues a les 9.30 h, que era el d’obertura del campionat. Va ser un partit molt intens des del primer minut, ja que es trobaven en la pista dos dels millors equips participants. Amb un bon joc, però, els de casa es van avançar en el marcador, encara que poc va durar l’alegria, perquè, 4 minuts més tard, els belgues igualaven el matx, així es va arribar al descans. En la segona part, les coses van seguir molt semblants: els dos equips buscaven la victòria, però ningú no aconseguia marcar el gol que el situés per davant; va ser, però, en la fase final del partit, quan els de casa van optar per fer una pressió comptant els seus adversaris que va donar el seu fruit i va fer pujar al marcador els 2 gols que donarien la victòria als de casa. En resum, va ser un gran partit, molt igualat, que va acabar amb victòria catalana gràcies a l’esforç final.
El segon partit va ser contra el Cagliari B, que va ser més fàcil. Els catalans sortien al camp molt mentalitzats que es jugaven el passi a semifinals i van sortir a per totes. En la primera part, ja s’havien avançat amb 3 dianes i la segona va ser igual, Catalunya va aixecar el peu de l’accelerador, però, tot i això, es va guanyar per un clar 5 a 0. Després van tornar a l’hotel per a dinar i a la tarda van anar a Cagliari, on van poder gaudir del partit de la sèrie A de futbol sala que disputava l’equip de la ciutat, on juga l’internacional espanyol i exjugador del Barça, Rafa Muñoz. Al final d’aquest partit, es va jugar un partit d’exhibició entre Catalunya i Bèlgica de 10 minuts, en què els catalans també van guanyar els belgues per 1 a 0. Els jugadors del CE Ziga-Zaga (aquesta vegada els jugadors de Catalunya) es van poder fer un foto amb el Rafa Muñoz abans d’abandonar l’estadi. Després van anar a sopar una bona pizza en un macrorestaurant que també oferia la possibilitat de discoteca i que va servir per a fer una mica de festeta, en la qual els nostres jugadors i monitors van ser l’ànima de la festa fent una “conga”.
Diumenge es van jugar les finals: en la primera semifinal, es van veure les cares els catalans i l’equip del Cagliari A en un partit molt estrany, en què Itàlia es va dedicar a defensar fent honor al joc de defensa italià. Tot i això els de casa van provar de marcar de totes les maneres possibles, esforçant-se al màxim i donant-ho tot damunt del parquet, però el porter italià i la mala punteria van frustrar totes les ocasions de gol; en canvi, ells van poder marcar en una jugada d’estratègia al llançament d’un córner en la primera part. En la segona, el partit va ser un constant atac i gol català que no va servir de res, ja que de totes les ocasions cap no va aconseguir fer pujar l’empat al marcador. En els instants finals, es podia haver empatat el matx, però els àrbitres italians no van veure un clar penal per unes mans a l’interior de l’àrea. En resum, va ser una llàstima, ja que Catalunya va ser superior, però no va tenir encert de cara al gol. Així, doncs, unes hores més tard, Catalunya jugaria la final de consolació, el partit pel 3r i 4t lloc, en què Catalunya es va adjudicar la victòria per 4 a 3, una altra vegada contra Bèlgica en un partit altra vegada molt igualat i amb molta emoció, que es va resoldre en la pròrroga. La final la va acabar guanyant el Mònaco per 5 a 2 contra el Cagliari A. Una vegada acabats els partits, es va emprendre el viatge de tornada a l’hotel per poder dinar. A la tarda, es va tornar a Cagliari on es va fer la cerimònia de clausura molt original, amb alguns premis molt divertits, en un gran centre comercial de la ciutat i on Catalunya va obtenir algun reconeixement. Jamal Hamich va ser nomenat el millor jugador del torneig; Raül Godoy va ser nomenat el millor ballador; i Montse Vilà va ser nomenada la millor representant.
El dilluns va ser el dia de tornada. L’expedició catalana va estar-se unes hores a l’aeroport comprant algun present i esperant la sortida del seu vol; també el CE Ziga-Zaga va oferir un detall a la Sra. Montse Vilà, d’Special Olympics Catalunya, com a agraïment de la seva implicació envers el nostre club. A la tarda, van arribar a Barcelona, on van tornar a agafar el tren que els va portar a casa definitivament; arribàrem el vespre del dia 20. Tota l’expedició va tornar cap a casa amb el gran honor d’haver representat Catalunya i amb una gran experiència sota del braç, una oportunitat de jugar internacionalment que serveix per poder compartir amb gent d’altres països i conèixer la gent que arreu lluita pel mateix que SpecialOlympics Catalunya i el CE Ziga-Zaga: la qualitat de vida de les persones amb discapacitat psíquica i la igualtat en el món de l’esport.
El jove CE Ziga-Zaga ja ha sigut Internacional i és un mèrit a l’esforç que totes les persones que l’integren han dut a terme durant molt de temps i que ara serveix per demostrar una vegada més que a Valls hi ha molta gent que lluita per bones causes i que la gent que menys suport rep és la que deixa Valls dalt de tot del panorama esportiu internacional.
Des del CE Ziga-Zaga volem agrair a l’Acell i a SpecialOlympics Catalunya, en especial, a la Sra. Montse Vilà i al Sr. Manel Celeiro l’oportunitat que ens han brindat, per als nanos ha sigut total. També a Affinity, que ens va patrocinar amb unes boniques motxilles. Moltes gràcies. I no ens acomiadarem sense donar a conèixer a tots els que han participat en aquesta proesa: Che-Linh Chau, Jamal Hamich, Adrian Bernad, Gerard Vergés, Jordi Vergés, Jordi Vergés, David Ródenas, Victor Arroyo, Gerard Buch, Raül Godoy, Albert Solé, Toñi Arjona, Ainhoa Bernad, Sílvia Moran, Martina Godoy, Maria Queralt, Meritxell Quirós i Erica Noguera. Gràcies a tots els que ens vau acompanyar a Itàlia i a tots els que ens vau donar suport des d’aquí, sense vosaltres no hauria estat el mateix i gràcies al CE Ziga-Zaga per seguir creant il·lusió, entrega, esforç i lluita.
