23.12.2010 - 08:00
El dictador argentí Jorge Rafael Videla, que va estar al capdavant de les campanyes de violència estatal que van comprtar la mort de milers de persones entre el 1976 i el 1983, ha estat condemnat a cadena perpètua aquest dimecres, pels delictes d’assassinat, tortura i segrest. Videla, de 85 anys, que ha passat anys en una presó militar i en arrest domiciliari, havia provat de justificar repetidament durant el judici la brutalitat de la junta militar.
‘No parlo de guerra bruta. Prefereixo anomenar-la guerra justa’, va dir al tribunal a la ciutat de Còrdova, on ha estat juntament amb 29 alts comandaments militars més.
Activistes pro-drets humans a la sala han aplaudit la sentència de presó perpètua un cop s’ha llegit. Aquests grups denuncienS que unes 30.000 persones van ser segrestades i assassinades durant el règim dictatorial de Videla, entre el 1976 i el 1983, que va començar quan aquest i dos líders militars més van liderar un cop d’estat el 24 de març del 1976.
Abans que la sentència fos llegida aquest dimecres, Videla també havia criticat els esforços del govern per dur els líders militars a un judici per crims contra els drets humans.
‘Els enemics d’ahir han aconseguit els seus objectius, i ara governen el país i intenten mostrar-se com els campions dels drets humans’, recull el diari La Nación com a declaracions de Videla, en referència a la presidenta Cristina Fernández i a la seva administració de centre-esquerra.
Quan la democràcia va retornar a l’Argentina el 1983, Videla va ser condemnat a presó perpètua pels crims contra els drets humans comesos durant els seus cinc anys com a cap de la junta militar que havia regit el país.
Però, de fet, només hi va estar cinc anys, abans de ser indultat per l’aleshores president Carlos Menem.
Vuit anys més tard, un jutge va revocar aquesta mesura amb l’argument que el robatori de fills de presoners polítics constituïa un crim contra els drets humans imprescriptible.
