Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  13.12.2010  11:06

Autor/s: Miquel Bresolí

Francesc Pascual: “Per molt heretge que sembli, és més racional que el que fa l'Església actual”

L'autor castellnouenc presenta el seu darrer llibre “La raó trobada”

Men?ame
 

Més de 5 anys ha trigat Francesc Pascual (Castellnou de Seana, 1934) en enllestir el seu darrer llibre “La raó trobada” (Pagès Editors), “una novel·la explicada per un boig... que busca una raó per viure”. Una recerca que el farà trobar Déu sense passar, però, per l'Església (catòlica) que “és l'empresa i l'ha fotut de l'alçada d'un campanar”. Crític amb l'Església per la divinització que ha fet de Jesús i Maria, dels rituals o per l'oportunitat perduda que va ser Joan XXIII, Pascual reivindica que “Déu, per damunt de tot, ens ha fet lliures”. Tot plegat, però, explicat d'una manera racional, amb tocs d'humor i amb el Pla d'Urgell omnipresent.

Francesc Pascual va iniciar l'explicació del seu nou llibre amb un “Em sembla que t'has passat” tot i reconèixer, més endavant, que “explicat d'aquesta manera és un suïcidi, però llegit és molt racional” per acabar amb un “si el llegiu, no n'hi ha per tant”. Pascual va explicar que la novel·la recull “inquietuds de tot una vida”, recordant el seu pas pel seminari.

Epistolar

“La raó perduda” narra la vida de “un xicot que està malament del cap” que fa cap a un sanatori mental (la Residència) “on es troba limitat” i inicia la recerca d'una raó per existir. Una narració que el lector llegeix en forma de cartes que el protagonista de la novel·la escriu a la filla del seu millor amic. Una raó que la troba en Déu però no en “l'Església actual, que ho ha trinxat tot”. Un Déu que ha creat les persones lliures “amb tendència d'anar cap al bé”.

El protagonista iniciarà un procés que el porta al principi bàsic del cristianisme “l'estimació dels un amb els altres” i a trobar, en la mateixa Residència, la seva raó de ser.

Pascual va incidir en la crítica d'una Església que “ha fet Déu ...Jesucrist que mai diu que és Déu” o la figura de la Mare de Déu on “el més important és ser mare”. També va dir que rituals com la consagració del pa i el vi ha portat a que “la gent ha marxat de les esglésies”, per afegir que “si s'hagués cregut en Joan XXIII, no s'haurien buidat les esglésies” que “s'han quedat amb 4 vells cagats de por”. Amb tot Pascual va reconèixer que “explicat d'aquesta manera és suïcida, però llegit és molt racional,... no es tant aspre com ho explico” i “per molt heretge que sembli això, és molt més racional que el que fa l'Església actual”.

En tot cas Francesc Pascual va tancar la seva intervenció amb un punt d'humor, també present al llibre, recordant que és una novel·la “d'un paio que està boig” amb el que “jo tinc les espatlles guardades” demanant que, una vegada llegit el llibre “no em retireu la salutació”.

Fixar el llenguatge del Pla

L'acte de presentació va tenir lloc al Consell Comarcal del Pla d'Urgell on també hi va intervenir el seu president, Joan Reñé, que va destacar el “llenguatge fresc, directe, sincer i habitual” de l'obra de Pascual.

Un altre ponent fou Lluís Pagès, director de Pagès Editors , que va qualificar el llibre com el de “més invenció” de Pascual amb “gent que s'hi trobarà molt reflectit” ja que planteja “ dubtes de la forma de veure la vida”. Alhora va destacar, com una constant en l'obra de l'autor de Castellnou, el “llenguatge planer, que fixa en paper moltes formes del Pla d'Urgell”, un indret també present en aquesta, i tota, l'obra de Francesc Pascual.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.

Men?ame