Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  10.12.2010  17:29

Els regals dels estats del golf Pèrsic als seus súbdits

L'arabista opina que països com Qatar han fet avenços, però que encara els queda camí per fer

Men?ame
 

Tot sovint, des d'occident ens mirem el golf Pèrsic amb un punt de supèrbia. Ens en fotem, de les seves extravagàncies i del malbaratament dels seus petrodòlars, perquè sabem que en aquests països sobren els diners, però hi manca llibertat. Tot plegat ens fa deduir que el millor que els pot passar és la caiguda dels seus governs i la democratització de la societat.

Però abans de poder donar aquest argument per vàlid, l'hauríem de contrastar amb l'opinió que els ciutadans dels petits estats del golf Pèrsic tenen respecte dels nostres bons desitjos. Podem fer un exercici d'empatia per a posar-nos en el lloc dels àrabs del golf: si vivim en un país pràcticament homogeni quant a la religió, la societat i la ideologia, i l'estat ens finança el cent per cent de la nostra etapa formativa, ens ofereix feina i ens dóna una casa amb jardí quan ens casem, qui de nosaltres voldria sentir a parlar de canvis? Això no vol dir que no han de millorar certs aspectes polítics i socials, com les limitacions a la llibertat religiosa, les pèssimes condicions de feina dels estrangers asiàtics i les dificultats de les dones a l'hora d'exercir els seus drets polítics. Alguns països hi treballen i han fet alguns passos significatius, com Qatar i Kuwait, que és líder en llibertat d'expressió a tot el món àrab. Amb tot, saben que per a créixer socialment i políticament els queda un llarg camí per recórrer, però no necessàriament l'emprendran cap allà on nosaltres els assenyalem.

Jordi Llaonart, arabista i periodista